L’escopeta de fira del futbol europeu
Els blanc-i-blaus són el segon equip que menys remata a porteria de les cinc principals lligues continentals
BarcelonaL’Espanyol enyora Martin Braithwaite i els seus predecessors. Que el punta danès del Gremio brasiler fos un dels protagonistes més aclamats durant l’empat entre els blanc-i-blaus i el València, quan els videomarcadors van mostrar la seva imatge a la grada, va ser un símptoma més de la delicada situació que viu el club. Els de Manolo González, que visiten Las Palmas aquest diumenge (18.30 h, M. LaLiga TV) enyoren els seus gols –22 el curs passat a Segona i 8 en 18 partits a la lliga brasilera aquest any–, com també els de Joselu, RdT, Borja Iglesias, Gerard Moreno o Sergio García. Davanters els gols dels quals van solucionar un bon grapat de temporades en l’última dècada, i que aquest curs no han trobat successor.
L’arribada a l’estiu de tres davanters cedits com Walid Cheddira, Alejo Véliz o Irvin Cardona no ha servit per oblidar cap d’aquests noms. De fet, tots ells han contribuït activament a convertir l’Espanyol en un dels equips amb pitjor punteria de les cinc grans lligues europees: els blanc-i-blaus són el segon club, dels 96 que conformen aquests campionats, amb menys rematades totals a porteria, només 40. Un registre que, del Big-5 europeu, només empitjora un club, el Valladolid (39), que suma un partit més.
De fet, només una dotzena d’equips encara no han arribat a les cinquanta rematades a porteria des de principi de curs. I la majoria, deu, es troben en posicions de descens o a un sol punt de les places vermelles. El Leganés, a tres punts del descens, i l’Empoli, a cinc, són les úniques excepcions. La idea és clara: sense atacants resolutius capaços d’afinar la punteria, la permanència és una quimera.
Puado, l'únic amb més de cinc rematades a porteria
I, ara per ara, l’Espanyol només té un atacant mínimament fiable, Javi Puado. El barceloní ha firmat 9 de les 40 rematades blanc-i-blaves a porteria (22% del total) i 6 gols (37,5%). És, de fet, l’únic jugador periquito amb més de cinc rematades. Ni Cheddira, ni Veliz ni Cardona n’han fet més de quatre. Entre tots tres sumen tres gols en Lliga, un cadascun. Un bagatge més que insuficient per tres davanters de qui s’esperava força més. L’Espanyol només està firmant 2,3 xuts entre els tres pals per partit, una mitjana que només supera la del Valladolid (2,1). Queda per sota, fins i tot, dels registres dels penúltims classificats de la Serie A, el Monza (2,5) i de la Ligue 1, Le Havre (2,8).
Que els de Manolo González siguin el cinquè equip amb menys gols a favor de la Lliga és una altra dada que hauria de servir d’alerta perquè el club mogui fitxa en el mercat d’hivern. El problema? L’Espanyol no disposa de marge salarial per reforços, i només alliberant alguna fitxa amb alguna sortida podria generar prou fair play per incorporar algun jugador cedit o gratis amb un salari baix. Trobar gol per un preu assequible al gener és una missió difícil, però no impossible. A la història moderna dels blanc-i-blaus hi ha alguns precedents que van sortir bé, com Osvaldo (cedit), Pandiani (1,5 milions), Iván Alonso (2,5 milions), o Uche (lliure). També en un mes de gener va arribar Raúl de Tomás, però per un preu ara per ara totalment desorbitat (22,5 milions) per l’economia del club. Això sí, també hi ha un bon grapat de noms que no van acabar de funcionar: Ewerthon, Facundo Ferreyra, Wu Lei o Dimata.