'L'escut al pit', un himne creat gairebé per accident

BarcelonaLa ciutat de Berga és una de les tres localitats catalanes on cada any s’hi interpreten Els Pastorets de Serafí Pitarra. Els del Garrofa i el Pallanga. Un text escrit en heptasíl·labs que barreja la mitologia cristiana amb la ficció de dos personatges curiosos que resulta que passaven per allà. I on també hi ha lloc per a la sàtira contemporània. Són les Garrofes: quaranta-quatre estrofes de quatre versos per glossar el que ha passat en l’últim any en un to humorístic. Riure’s del personal. Siguin polítics locals, personatges d’actualitat o esdeveniments d’abast internacional.

Xavier Gonzàlez-Costa sap perfectament què és això de fer Garrofes. "He crescut mamant Pitarra. Per a mi és molt fàcil pensar en heptasíl·labs", diu el poeta berguedà, lletrista guanyador del concurs de l’himne del 125è aniversari del Barça amb la cançó L’escut al pit. I és que, a banda de poder presumir d’haver interpretat el personatge de Garrofa a l’escenari del Teatre Municipal berguedà durant dues dècades, també ha estat un habitual al concurs de Garrofes, que ha guanyat en 10 ocasions.

Estava, per dir-ho d’alguna manera, entrenat per a l’ocasió. Però això no vol dir que el procés creatiu fos bufar i fer ampolles. De fet, va anar d’un pèl que no es perd el concurs. Aquest economista, que durant 10 anys s’ha dedicat a la comunicació interna a La Caixa i que es defineix com a "escriptor, comunicador i activista cultural", ha publicat diversos llibres, sobretot de poesia i obres teatrals. Soci del Barça, l’atzar va fer que veiés a última hora un correu del club informant que es buscava lletra per a l’himne del 125è aniversari i decidís apuntar-s’hi.

"No m’anava gens bé, faltaven dos dies per a la data de lliurament i just aquell cap de setmana venien uns amics dels Estats Units. No tenia temps. Però la meva dona em va convèncer. Em va dir que valia la pena intentar-ho. Vaig aprofitar per escriure un esborrany del text al mòbil, de camí a l’aeroport. Tornant, vaig creure que allò tenia sentit i em vaig tancar dues hores per acabar-ho. D’entrada, vaig veure que m’havia passat! Si s’havien d’escriure 500 caràcters, n’havia fet gairebé el doble... Però entre retallar d’aquí i d’allà, vaig acabar enviant el text a última hora", explica a l’ARA el flamant guanyador.

Un premi de 6.000 euros per als tres guanyadors

En realitat, de guanyadors n’hi ha tres, premiats amb 6.000 euros cadascun per haver arribat a la final. Els altres són Marc Ricós, amb Un sentiment i música de Núria Graham; i Del bressol a l’infinit, amb lletra de David Bricollé i música d’Albert Guinovart. Però faltava saber quin era el més votat per la massa social blaugrana, i amb un 63% de suports es va imposar la composició de Xavier Gonzàlez-Costa, musicada per Carles Cases i amb la interpretació vocal de l’Orfeó Català i de la penya Dracs 1991, que ja la cantaven al Palau Blaugrana dies abans que es tanqués el termini de votacions. A les xarxes, el seu era l’himne més escoltat i repetit. Ara bé, fins a última hora no va saber que s’acabaria imposant.

El bagatge pitarresc el va ajudar. Tot i que entre el que va enviar al club i el que s’ha acabat cantant hi ha moltes diferències. "Ja ens van advertir que això passava a formar part d’un procés creatiu i que les lletres es retocarien", explica, tot admetent que "per res del món" s’hauria imaginat que allò que va escriure acabés derivant en aquella composició musical. Als que optaven al concurs només se’ls va fer escriure en un full en blanc. Tot el que va venir després s’escapava de les seves mans. No tenia ni idea de quina podria ser la música final. Per això, L’escut al pit és una composició elaborada en plural.

Xavier Gonzàlez-Costa feia referència al "batec", en la lletra original, i aquesta paraula no apareix a la cançó. De la mateixa manera que part dels versos heptasil·làbics s’han adaptat, retallat o adaptat a una música elaborada a posteriori. "El cert és que crec que tenen molta més potència ara que no pas si s’haguessin cenyit a les lletres inicials". Per això estava "molt content del resultat final" abans de saber del cert que s’imposaria en la votació popular.

"Tenia clar que volia difondre un missatge transversal, basat en els valors. El Barça és un club pioner, per exemple en la professionalització del futbol femení. No em volia centrar en la pilota, en el gol. Ho vaig obviar per parlar del sentiment, l’orgull, el cor, el batec i, al final, l’escut, que ens identifica a tots". No sembla una mala tesi, tenint en compte que el Liceu en bloc la va cantar.