L’Espanyol afina l’olfacte, rosega un os i captura el liderat

L’Espanyol va tornar a capturar el liderat en un partit força disputat davant d’un os dur de rosegar com el Valladolid (2-0), un altre dels ferms aspirants a l’ascens. Els blanc-i-blaus, més pragmàtics que vistosos, van homenatjar dins i fora la gespa uns protagonistes singulars, un grup de gossos de tres protectores d’animals de l’àrea de Barcelona. L'entitat buscava fomentar l’adopció dels animals a través d’una campanya solidària, Els pericos no abandonen, que perfectament pot aplicar-se a l’actitud de la grada envers l’equip blanc-i-blau. 

El conjunt de Luis García va tornar a demostrar per què és l’equip amb l’olfacte més afinat de Segona: ja acumula 22 gols a favor, cinc més dels que ha marcat el Vila-real B amb un partit menys. El primer de la nit el va firmar Braithwaite, un danès a qui l’Espanyol va adoptar amb els braços oberts després de l’abandonament forçat que va viure al Camp Nou. A base de gols, l’afició comença a perdonar-lo de l’acte de rebel·lia protagonitzat a l’estiu. El punta va provocar un penal als cinc minuts de partit, però John Víctor li va aturar el primer intent. El VAR, atent, va manar repetir-lo després d’advertir que un jugador del Valladolid havia trepitjat l’àrea abans d’hora. Al segon llançament Braithwaite no va perdonar i va firmar el seu sisè gol del curs. 

Els mateixos que acumula un Puado que no vol quedar-se enrere en la lluita pel Pitxitxi –tots dos tenen dos gols menys que Curro Sánchez, del Burgos– i que va aprofitar una passada filtrada de Melamed a la frontal per doblar l’avantatge. L’Espanyol no estava sent gens superior a un Valladolid que havia anat creixent amb la pilota als peus amb el pas dels minuts i que havia equilibrat el joc tot i anar per darrere en el marcador.  

Els locals van necessitar força paciència per provocar errades en el sòlid entramat defensiu del Valladolid. El joc dels de Luis García va ser més vertical que no pas vistós. La consigna era clara: atacar l’esquena de la defensa visitant amb la velocitat dels davanters, que esperaven ansiosos un caramelet d’Aguado o Melamed per poder arrencar a córrer. Luis García els va alinear a tots dos d’inici per primer cop en aquest curs, evidenciant el que ja va advertir a la prèvia: són dos talents més que compatibles. En l’hora de partit que van disputar van semblar dos nens jugant a amagar i a tirar la pilota perquè els seus gossos l’anessin a buscar. 

L’Espanyol respirava tranquil quan ells dos tenien la pilota, però a la segona meitat va haver de posar-se la granota de treball quan era el Valladolid qui els feia córrer de costat a costat. Els blanc-i-blaus, que van replegar-se, necessiten guanyar un punt de domini. Mentrestant, benvinguda és la versió més competitiva d’un equip que vol seguir escalant. La millor notícia és que la defensa va bordar per espantar les ofensives dels atacants d’un Valladolid que, en última instància, no va poder superar Pacheco, que com a bon guardià va tancar la nit sense encaixar. Una nit rodona per lligar en curt el liderat.