L’Espanyol aprèn a utilitzar els rems

“Som un iot, però ens tocarà remar”, deia Fran Garagarza tot just aterrar a l’Espanyol. El director esportiu blanc-i-blau era conscient que, només amb noms, als periquitos no els seria suficient. Davant l’Alcorcón (2-0), penúltim classificat de Segona, l’Espanyol va haver de pencar de valent per acabar trobant el premi desitjat, un triomf de gran valor que el manté a un sol punt de la zona d’ascens directe i que el situa a cinc del líder, un Leganés que fa només dues setmanes era a nou punts. 

Si l’Espanyol s’ha reenganxat al tren de l’ascens directe ha estat, en bona part, perquè Ramis –tècnic més del gust de Garagarza que no pas Luis García– ha ensenyat a la plantilla en temps rècord com s’utilitzen els rems. Un bloc amb empenta que sap molt bé què fer sense la pilota, sobretot quan la perd. L’Espanyol té les idees clares i ha deixat de ser un equip tou per passar a ser-ne un altre de revitalitzat que té una consigna clara: posicionar-se bé per recuperar el màxim de pilotes en camp rival o, si no pot ser, impedir que el jugador rival avanci amb una falta tàctica. Els blanc-i-blaus no van ser brillants, però sí consistents, gràcies a un mig del camp treballador en què Gragera i Expósito estan mostrant el seu desplegament físic al costat d’un Aguado que, a més, hi afegeix un talent especial. 

El migcampista andalús aporta criteri i lideratge a un equip on ja marca les diferències. Va necessitar diverses setmanes per posar-se a punt físicament, però ara, amb Ramis, comença a mostrar la seva millor versió. Davant l’Alcorcón va ser a tot arreu. Sempre sap on posicionar-se per oferir-se als companys, sigui a la base de la jugada o als costats, i també és generós amb els esforços defensius. Per les seves botes van passar pràcticament tots els atacs d’un Espanyol que va saber encerclar l’Alcorcón a la seva meitat de camp. Gairebé tots acabaven en centrades, majoritàriament des del costat esquerre, on Brian Oliván torna a retrobar-se amb la millor versió que va oferir el curs passat. 

El lateral va connectar força bé amb Braithwaite, que va disposar de tres bones rematades de cap. Però qui va obrir la llauna va ser Pere Milla, que just abans del descans va premiar els mèrits i la insistència local després de rematar, també de cap, una centrada d’Expósito. El de Cubelles, que amb Ramis està firmant els millors minuts des que és jugador de l’Espanyol, va tenir a tocar el gol en dues perilloses rematades amb l’esquerra i va iniciar la jugada amb què l’Espanyol va firmar el 2-0. D’un córner favorable als visitants en va néixer un contraatac letal, amb Expósito disfressat de velocista, Aguado arribant a l’àrea rival i Jofre, atent, pescant el refús del porter al xut d’aquest últim. L’Espanyol no va esperar per aconseguir el gol de la tranquil·litat. Just després, Oliván va provocar que l’Alcorcón es quedés amb deu. Amb la feina feta, els blanc-i-blaus encara en van voler més, però Jesús Ruiz va impedir-ho. L’Espanyol ha après a utilitzar els rems, ara només queda recuperar la velocitat desitjada i mantenir el rumb amb fermesa.