L'Espanyol es desmarca de la investigació per comprar futbolistes a Rússia

BarcelonaEl 24 de febrer del 2022 va començar la invasió russa a Ucraïna. Després d'anys de conflicte, des del 2014, Vladímir Putin va proclamar les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Occident no ho podia permetre. Per aquest motiu, els països aliats van decidir aplicar mesures per castigar el Kremlin. Una de les més importants: les sancions econòmiques que tenien com a objectiu enfonsar l'economia russa. Si bé ja n'existien de més laxes des de l'inici del conflicte, vuit anys abans, les d'ara pretenien ser d'ampli recorregut. És per això que van apuntar a tots els fronts: individus, bancs, empreses, intercanvis monetaris, transferències bancàries, exportacions i importacions. Ara, però, una investigació de mitjans de tretze països diferents apunta que el món del futbol hauria pogut saltar-se-les en diverses ocasions. En concret, 28 equips haurien dut a terme fins a trenta operacions sota sospita. Un d'ells, l'Espanyol.

El club català s'hi hauria vist implicat amb l'operació per Tonny Vilhena, que va posar-se la samarreta blanc-i-blava després que el club abonés 2,5 milions d'euros a l'FK Krasnodar rus. Aquest no és l'únic cas a Espanya. De fet, de les desenes de casos que assenyala la investigació, cinc d'ells tindrien com a protagonista un club espanyol. La Reial Societat, l'Almeria, l'Elx i el Cadis són els altres implicats. Tots ells haurien fet operacions per un total de 31,5 milions d'euros. En total, les operacions investigades de tots els relacionats amb les suposades regularitats en sumen 66. El traspàs més elevat l'hauria dut a terme la Reial Societat, després que aquest estiu pagués 13 milions d'euros per Arsen Zakharyan.

L'Espanyol va aconseguir la cessió de Tonny Vilhena, jugador a qui havia seguit de prop en la seva etapa als Països Baixos, el gener del 2022, pocs dies abans que Rússia iniciés la invasió a Ucraïna. El club blanc-i-blau va aprofitar que el jugador volia sortir del país per incorporar-lo al mercat hivernal procedent de l'FK Krasnodar. D'entrada, no va pagar traspàs pel préstec i només va assumir una petita part del salari, una xifra inferior als 400.000 euros. Aquell estiu, però, l'Espanyol va fer efectiva l'opció de compra de què disposava, d'uns 2,5 milions d'euros, i va quedar-se en propietat el migcampista. Va ser una operació més comercial que no pas esportiva, ja que el jugador va marxar cedit aquell mateix estiu a la Salernitana italiana a canvi d'un petit pagament. Un traspàs que va revaloritzar el jugador, que un any més tard, l'estiu del 2023, amb l'Espanyol a Segona, va marxar traspassat al Panathinaikòs per uns 3 milions d'euros, una mica més del que havia abonat inicialment l'entitat blanc-i-blava.

L'Espanyol es declara innocent 

El cas de Vilhena, però, té una particularitat. Segons la mateixa investigació, l'Espanyol no va fer la transferència bancària a una entitat russa, sinó que va acordar amb l'FC Krasnodar efectuar el pagament a un tercer compte corrent. D'aquesta manera, els 2,5 milions que es van abonar no van anar a parar a un banc del país sancionat. L'FC Krasnodar és propietat del milionari rus Serguei Galitski. Fonts oficials de l'Espanyol diuen a l'ARA que l'operació Vilhena es va tancar "abans de la guerra" i que "no entra en el bloc" investigat. "L'opció de compra es va negociar i tancar abans dels atacs a Ucraïna", afegeixen des de Cornellà-El Prat, on sí que admeten que el pagament es fa efectuar un cop iniciat el conflicte, tot i que sostenen no han estat notificats de cap investigació.

El cas d'Arsen Zakharyan

Durant l'últim mercat de fitxatges, el nom d'Arsen Zakharyan va ser molt sonat. Tot apuntava que el jugador, que militava al Dinamo de Moscou, acabaria fitxant pel Chelsea, un club històricament vinculat amb el Kremlin pel seu antic propietari, Roman Abramóvitx. L'operació, però, no va arribar a bon port. De fet, els de Stanford Bridge van arribar a demanar al club de Moscou la propietat del jugador i endarrerir el pagament fins que les restriccions econòmiques ho permetessin. El club va dir que no.

Setmanes més tard, però, apareixia un nou actor: la Reial Societat. Després que una greu lesió forcés la retirada de la llegenda David Silva, els donostiarres van sortir al mercat a buscar-li un substitut. L'opció que agradava més era la de Zakharyan. Tant va ser així que van abonar 13 milions d'euros per fer-se amb el jugador. La Reial Societat explica que no van tenir cap problema a l'hora d'efectuar el pagament. "Es van fer totes les comprovacions: la categoria futbolista no estava inclosa a la llista de sancions", ha assegurat un portaveu del club a El País.

L'altra cara de la moneda

Uns casos molt diferents són els que tenen com a protagonistes l'Almeria i el Cadis. Els equips andalusos, a diferència dels altres tres espanyols, no van fer cap compra al mercat rus, sinó que van vendre-hi. Així doncs, els pagaments no van en contra de les sancions. Ara bé, sí que se saltaven les normes, ja que al vendre un futbolista a un equip vetat, els béns sortits de Rússia haurien d'haver quedat congelats. Els traspassos en qüestió són els de Théo Bongonda (Cadis) i Srdjan Babic (Almeria), que van recalar a l'Spartak de Moscou per un total de 7 milions i 5 milions, respectivament.