L'Espanyol demostra al Ciutat de València que té un planter de Primera
Dos doblets de Melamed i Puado permeten als blanc-i-blaus tombar el Llevant en un partit força complet
Llevant 1 / Espanyol 4
- FITXA TÈCNICA DEL PARTIT
- Llevant: Femenías; Capa, Vezo, Muñoz, Valle; Andrés García (Do Rosario, 74’), Rey, Lozano (Blesa, 91'), Clemente (Brugué, 62’); Bouldini (Dela, 74’) i Dani Gómez (Cantero, 62’). Entrenador: Javier Calleja
- Espanyol: Pacheco; Omar, Calero, Cabrera, Ramon Ramos; Lozano, Expósito (Gragera, 69’), Melamed (Lazo, 85’); Pere Milla (Roca, 88'), Puado i Jofre (Salvi, 46’). Entrenador: Luis García
- Gols: 0-1 Melamed (14’), 1-1 Bouldini (34’), 1-2 Puado (45’), 1-3 Melamed (57’), 1-4 Puado (84’)
- Àrbitre: González Esteban (Comitè Basc)
- Targetes grogues: cap
- Targetes vermelles: Vezo (71’)
- Estadi: Ciutat de València (15.548)
L’Espanyol va recordar al Ciutat de València que té un planter meravellós. Al camp del Llevant (1-4), cinc joves formats a la Ciutat Esportiva Dani Jarque van tornar a demostrar que la factoria de talent blanc-i-blava, La21, és de Primera. Juntament amb l’afició, que va tornar a acompanyar l’equip massivament en un altre desplaçament, és el millor tresor que té l’entitat espanyolista. Un actiu de present i de futur que no deixa de proporcionar recursos humans i econòmics al primer equip.
Ningú com els joves formats al planter entén millor la necessitat que l’Espanyol torni a la màxima categoria al primer intent. Melamed, una joia que té ganes de demostrar que està capacitat per ser l’MVP d’aquesta Lliga, va posar-se l’equip a l’esquena i va treure la seva vareta màgica per marejar la defensa granota amb trucs de tota mena, inclosos dos gols. Era determinant a Primera i vol ser diferencial a Segona. El menut hispanoargentí va estrenar-se després de rebre, amb espai, una passada de Ramos, definint amb un xut ajustat al pal. El mitjapunta va estar a punt de firmar el segon poc després, però Femenías ho va impedir. El porter del Llevant va ser el millor del seu equip, amb tres intervencions de mèrit al primer temps.
Els locals, que deixaven força espais per dins, van saber ser pacients i trobar el seu moment. Superada la mitja hora de joc, Andrés va guanyar-li l’esquena a Ramos i va centrar al cor de l’àrea, on Bouldini va empatar amb l’espatlla. Poc més en atac d'un Llevant que va topar amb Calero i Cabrera. L’Espanyol va entonar-se per marxar al vestidor amb avantatge gràcies a Puado. El punta va versionar la volea de Van Basten davant l'URSS a la final de l’Eurocopa del 1988: una rematada més senzilla, però igualment bonica. Una alegria per endolcir l’amarg regust de boca que li havia deixat, al primer minut de joc, fallar una ocasió claríssima dins de l’àrea petita.
Debut d'Antoniu Roca
També van repetir titularitat Omar i Lozano, aportant solidesa i equilibri, i l'atrevit Jofre Carreras, un extrem que ha passat de viure un any cedit amb poc protagonisme al Mirandés a un estiu amb opcions de sortir, i a acabar sent titular en un equip on vol quedar-se. Cinc joves pericos amb ganes de tornar l’Espanyol al seu lloc. La festa la van completar els mateixos protagonistes: Melamed, després d’una conducció en solitari des del mig del camp, i Puado, de cap. I, de postres, un debut, el d'Antoniu Roca. L’Espanyol somriu gràcies a l’empenta del seu planter.