L'Espanyol dona gràcies per haver perdut de només un gol a Valladolid (2-1)

L'Espanyol ha començat perdent 17 dels 24 partits d'aquesta temporada a la Lliga. Una estadística que resumeix perfectament per què flirteja amb el descens. A Valladolid, els blanc-i-blaus han tornat a encaixar primer i han acabat sumant una nova derrota, aquest cop contra un rival directe en la lluita per no baixar. L'enèsima ensopegada que punxa el globus d'optimisme que es respirava al vestidor periquito després d'haver encadenat dues victòries consecutives. A Pucela ha perdut els tres punts, i també hauria perdut el goal average amb els castellans si no hagués estat pel gol de Braithwaite al final.

Ha estat un partit molt fluix contra un rival que estava amb l'aigua al coll i que començava la jornada en posicions de descens. Mentre l'Espanyol ha saltat a jugar sense intensitat, el Valladolid ha volgut menjar-se la gespa des del principi. De fet, han aconseguit marcar al minut quatre, tot i que la diana de Larin ha estat invalidada per un fora de joc mil·limètric. Era un mal presagi, un símptoma que els de Diego Martínez no estaven per la feina. S'encadenaven les desgràcies amb la lesió de Brian Olivan, que ha hagut de ser substituït quan no s'havien disputat ni deu minuts. El seu relleu, Ronael Pierre-Gabriel, no ha contribuït a millorar les coses. Més aviat el contrari: ha acabat sent substituït a la segona part. Per postres, a l'equip tampoc l'acompanyava la fortuna en una rematada d'Iván Sánchez des de la frontal. El tir el desviava lleugerament Darder i acabava al fons de la porteria de Pacheco. Aquest gol sí que pujava al marcador.

El Valladolid, sense pólvora

L'Espanyol no rutllava i el Valladolid arribava amb perill en gairebé tots els atacs. Però els castellans, que tenen molts problemes per marcar –anoten menys d'un gol per partit de mitjana–, han malbaratat les arribades i han donat temps perquè els blanc-i-blaus reaccionessin. Diego, que havia començat el duel amb un 4-3-3, ha passat al 4-4-2, mantenint Braithwaite i Joselu en punta i fent retrocedir Denis. La reacció, això sí, ha estat tímida. Només uns minuts de clarividència durant els quals han arribat algunes rematades perilloses. Una d'elles, al travesser, de Puado.

Les esperances blanc-i-blaves s'han diluït del tot a la segona part. Diego seguia fent canvis, intercanviant jugadors de posicions i acabant amb una defensa de tres. Amb tantes anades i vingudes l'equip s'ha marejat i el Valladolid, que no és res de l'altre món, ha tingut via lliure per ampliar l'avantatge. Aguado ha fet el segon rematant sense oposició la centrada de Plata. I aquest últim hauria pogut fer el tercer, ja que ha tingut un mà a mà amb Pacheco, però ha xutat al pal.

El gol de Braithwaite

El partit era tan plàcid per al Valladolid que els de Pucela s'han adormit. Braithwaite, després d'una bona assistència de Darder, ha pogut retallar distàncies amb un xut creuat al minut 85. Un gol que ha fet posar en alerta els castellans, que s'han aculat per defensar el resultat. Ho han aconseguit sense massa problemes perquè, malgrat el pas endavant de l'Espanyol per intentar rascar un empat, no ha tingut ni una sola ocasió amb cara i ulls. L'equip està condemnat a patir per salvar la categoria.