L'Espanyol és l'únic equip sense cap alegria en aquesta Lliga

BarcelonaUn idil·li té a veure amb la vida viscuda enmig de la natura. És a dir, amb la calma. Perquè la paraula idil·li, en la seva primera definició (a l’IEC), fa referència a un gènere poètic que parla dels amors dels pastors. Però la gran majoria de vegades que utilitzem aquest mot en l’actualitat pensem en la segona definició, que assenyala una relació amorosa intensa. Sigui entre pastors o entre un equip de futbol i el gol. I és una evidència que ara mateix l’Espanyol no té un idil·li amb el gol. Després de dues jornades de Lliga, continua sense celebrar-ne cap i ja és l’únic equip de la competició que no ho ha fet. Acumula 180 minuts sense la principal alegria del futbol. Així, és molt difícil sumar, i una genialitat de Take Kubo va donar el triomf (0-1) a la Reial Societat.

L’Espanyol, sense fer cas dels consells idíl·lics, va començar elèctric en el seu retorn a l’RCDE Stadium a Primera Divisió. Com si tingués pressa per esborrar el record de Valladolid. L’afició blanc-i-blava, especialment animada a l’inici i disposada a perdonar els pecats estiuencs, va esperonar aquesta actitud i tots plegats s’haurien pogut emportar una alegria si l’àrbitre Melero López hagués considerat penal el contacte entre Traoré i Véliz que va tenir lloc just en el primer minut. Però l’andalús no va creure que fos suficient per assenyalar els onze metres.

Després d’aquesta rauxa, que va acabar sense ocasions de gol remarcables per a l’Espanyol, la Reial Societat, que tampoc estava exempta d’urgències a causa de la derrota de la primera jornada davant el Rayo Vallecano, va començar a domar la pilota. Però no va aconseguir posar nerviós Joan García, que podria marxar de l’equip català abans que tanqui el mercat de fitxatges, fins passat el minut 20, quan Sergio Gómez va provar sort des de la frontal de l’àrea. Aquesta vegada el porter de Sallent no va haver d’intervenir. Ho va fer unes jugades més tard, quan el mateix protagonista va intentar batre’l mitjançant un xut directe en una falta lateral.

L’idil·li del conjunt català amb el gol hauria pogut viure un primer episodi en el minut 55. Javi Puado va robar la cartera a la defensa rival, va córrer sol cap a la porteria de Remiro i va cedir la pilota a Véliz, que estava en una posició ideal. Però ni ell ni Jofre Carreras van ser capaços d’impactar en condicions la pilota. Va ser l’inici d’una altra rauxa blanc-i-blava, aquesta més perillosa que la primera, però igual d’estèril. En canvi, Take Kubo es va encarregar, 10 minuts abans del final, de dictar sentència. Va passar entre dos defenses i va enviar la pilota a l'escaire.