Per què l’Espanyol mereix ser considerat un dels grans del futbol europeu

BarcelonaAquest 28 d’octubre, només sis dies abans de retrobar-se amb el Barça a Montjuïc, l’Espanyol complirà 124 anys de vida. Ho farà en el lloc que coneix millor, una Primera Divisió que l’ha acollit en 88 de les seves 94 edicions. Amb el seu triomf contra el Mallorca, els blanc-i-blaus no només van allunyar-se a quatre punts del descens, sinó que van aconseguir una fita a l’abast d’un nombre molt reduït d’equips a Europa: 1.000 victòries a la màxima categoria. 

Malgrat que al seu palmarès no hi figuren títols continentals ni lligues nacionals de la màxima categoria, el recorregut que ha seguit fins ara l’Espanyol és prou exitós per ser considerat com una de les entitats amb més història del futbol europeu. Les dades així ho corroboren: dels 328 clubs que han participat en algun moment de la seva història en alguna de les cinc grans lligues europees, només 35 han aconseguit guanyar 1.000 partits. És a dir, que únicament el 10,6% dels que han trepitjat la Lliga, la Premier League, la Serie A, la Bundesliga o la Ligue 1 han arribat a aquesta xifra. 

Cal matisar, això sí, que dels 34 equips que ho van fer abans que els blanc-i-blaus, gairebé la meitat, 14, són anglesos que compten amb un bagatge de partits força superior –la seva lliga es va fundar quatre dècades abans–. Només tres (Blackburn Rovers, Bolton i Wolverhampton) han jugat menys dels 2.825 enfrontaments que arrossega l’Espanyol a l’elit. La resta han disputat entre 3.146 i 4.331 partits. 

La fita que acaba d'assolir l’Espanyol cobra encara més valor si es té en compte que l’ha aconseguit abans que altres clubs que compten en el seu palmarès amb títols nacionals i, fins i tot, continentals. És el cas de la Reial Societat i el Sheffield Wednesday (980 victòries en lliga), el PSG (932), el Lilla (918), el Borussia Dortmund (890), el Werder Bremen (832), el Borussia Mönchengladbach (766), el Sampdoria (753) o el Betis (718). 

I com quedaria en una hipotètica classificació conjunta del Big 5 europeu? Si es premiessin amb tres punts totes les victòries obtingudes per tots els equips –la Premier ho va instaurar el curs 1981-82, mentre que la resta de campionats van fer-ho a partir de mitjans dels anys 90–, l’Espanyol quedaria, de nou, en la posició número 35. Una plaça força destacada, sobretot si es té en compte que en l’actual edició de la Champions League participen 36 conjunts. 

La lluita per la supervivència dels clubs fundadors

Una altra de les nombroses fites que llueixen a la història de l’Espanyol és la capacitat per mantenir-se regularment a l’elit i ser un dels clubs fundadors de la Lliga. De fet, només 26 dels 71 membres que van encetar les cinc grans lligues continentals, un 36,6%, es mantenen actualment a les respectives màximes categories. La resta, o juguen en categories inferiors o bé han desaparegut. 

A la Lliga es mantenen sis dels deu clubs de l’edició inaugural: el Barça, l'Espanyol, el Reial Madrid, l'Athletic Club, la Reial Societat i l'Atlètic de Madrid. El Racing de Santander juga a Segona; el Real Unión d’Irun, a Primera Federació; mentre que l’Europa i l’Arenas Club de Getxo juguen a la Segona Federació. A Anglaterra, només quatre dels dotze participants de la primera First Division, del 1888, disputen enguany la Premier League: Aston Villa, Burnley, Everton i Wolverhampton. L’Accrington, un dels que va desaparèixer.

Dels 13 integrants de la Serie A, el 1929, se’n mantenen els sis més clàssics: Juventus, Inter, Milan, Roma, Lazio i Nàpols. Dels 20 fundadors de la Ligue 1, en canvi, en resisteixen cinc: Marsella, Montpeller, Niça, Estrasburg i Lilla. També són cinc els que es mantenen des de la primera edició de la Bundesliga, el 1963: Borussia Dortmund, Eintracht Frankfurt, Hamburg, Werder Bremen i Bayern Múnic. Per a molts d’ells, com l’Espanyol, el gran mèrit no ha estat guanyar títols, sinó mantenir-se en una elit cada cop més cara. Un tresor preuat que només es valora en cas de descens.