L'Espanyol necessita més coses a banda d'un porter superlatiu

BarcelonaL’Espanyol no en va tenir prou amb activar el mode supervivència per esgarrapar alguna cosa del Benito Villamarín. Els blanc-i-blaus van tancar sense premi una setmana negra en què, després de perdre amb el Reial Madrid i el Vila-real, van sumar un nou entrebanc davant del Betis (1-0). Lo Celso, a cinc minuts per al final, va trencar el mur d’un Joan Garcia a qui se li comença a quedar petit aquest equip. 

A diferència dels dos anteriors partits, en què va l’Espanyol arribar a amenaçar amb contraatacs aïllats les porteries rivals, aquest cop ningú va saber inquietar Rui Silva: Jofre va passar-se la major part del partit ajudant Omar a defensar Abde; Cheddira no va saber donar continuïtat a l’equip, i Puado va marxar de la gespa a l’inici de la represa per una lesió, segurament la pitjor notícia del partit. A la primera pausa per a la hidratació, Manolo González va demanar als seus homes conduir la pilota més pel mig que no pas pel joc directe de la defensa. L’Espanyol va intentar tenir més pausa i possessió al mig, però gairebé sempre que feia un pas endavant i s’estirava acabava convidant el Betis a córrer per aprofitar els espais que trobava.

Amb un passador excepcional com Lo Celso repartint caramels als atacants, els locals van gaudir de cada galopada. No va caldre esperar gaire per comprovar que el millor jugador dels blanc-i-blaus seria, un partit més, Joan Garcia. El porter de Sallent de Llobregat, que arribava al Benito Villamarín sent l’únic de Primera amb més de quatre aturades per partit, va completar una altra tarda per al record. Només en la primera hora de joc ja acumulava una desena d’intervencions. La més destacada, el penal comès per Omar a Ez Abde. L’extrem marroquí va provar sort amb un xut a mitja alçada, però el jove porter periquito li va endevinar les intencions. Una jornada més va quedar clar que el millor fitxatge d’aquest curs de l’Espanyol és haver mantingut Joan a la plantilla. El millor per als blanc-i-blaus és que encara té marge de millora, sobretot quan cal sortir dels seus dominis per defensar una pilota alta. 

L’únic avís visitant amb perill de tot el partit va ser un xut amb poc angle de Romero que Rui Silva va refusar. Una anècdota en una tarda en què el Betis no va deixar d’insistir fins que va trencar la resistència defensiva de l’Espanyol. Quan els blanc-i-blaus semblaven acariciar l’empat, Lo Celso va coronar el seu excepcional partit amb el seu cinquè gol en cinc jornades. Un migcampista amb gol, precisament el que no té l’Espanyol.