A l’Espanyol no li proven els divendres

A l’Espanyol no li proven els divendres. Un triomf en quatre partits. O, més ben dit, als blanc-i-blaus se’ls estan ennuegant més de la meitat dels partits que disputen entre setmana: sumen el 41,6% dels punts quan juguen entre dilluns i divendres, i el 70% quan els enfrontaments són dissabtes o diumenges. A Oviedo (2-0), l’enèsima mostra, Luis Miguel Ramis va conèixer la seva primera derrota al capdavant de la banqueta espanyolista. Un pas enrere futbolístic que arriba en plena revifada pel que fa a resultats i de sensacions d’un Espanyol que, en el pitjor dels escenaris, podria acabar la jornada a quatre punts de la zona d’ascens directe. 

Si l’Espanyol fa dos mesos que no guanya a domicili, però, no és pel fet de jugar foradels caps de setmana, sinó per l’escassa proposta futbolística que planteja. Un joc massa pobre. Al Carlos Tartiere, els blanc-i-blaus van trobar a faltar un Álvaro Aguado que s’ha convertit en una peça imprescindible al mig del camp. Ramis va optar per un onze inicial més prudent, amb Keidi Bare al costat de Gragera, però la proposta no va funcionar. L’Oviedo, més intens, va pispar-li la pilota a un Espanyol sorprenentment tou en els duels que va allunyar-se força de l’equip agressiu que havia estat en les últimes jornades. Els asturians van gaudir fent córrer cap enrere un Espanyol que va patir a les transicions. Així van obrir la llauna, en una transició vertical que Masca va culminar amb el cap. 

Ramis, veient que el seu equip no tenia idees ni precisió i que abusava de les pilotades en llarg, va donar entrada a Aguado en un doble canvi al descans. L’entrada del migcampista andalús va accelerar les pulsacions de l’Espanyol, que va començar a guanyar metres amb la pilota als peus, però amb prou feines va intimidar Leo Román. Les millors ocasions del segon temps, de fet, van anar a càrrec de l’Oviedo, que no en tenia prou amb el mínim avantatge i va acabar rematant el partit al tram final. 

La reacció de l’Espanyol va arribar a mitges i va ser insuficient. Els blanc-i-blaus no van saber posar contra les cordes un Oviedo que, a més, s’havia carregat durant el primer temps amb un bon grapat de targetes grogues. Les presses del tram final van multiplicar el nombre d’imprecisions en atac. L’excessiva dependència dels blanc-i-blaus d'Aguado, l’únic jugador mínimament inspirat, va facilitar la feina a l'equip local, que en va tenir prou amb no renunciar a la pilota. La propera cita, contra el Saragossa, també serà en divendres. Segurament, amb Aguado de tornada a l'onze. Val més que així sigui per a l'Espanyol.