L'Espanyol s'immola contra un rival directe per la permanència

BarcelonaL’Espanyol arrenca el 2025 amb una decepció majúscula que agreuja la seva crisi esportiva. Els blanc-i-blaus van tancar la primera volta en posicions de descens després de no aconseguir tombar el Leganés (1-1), en un partit en què van començar per davant. La reacció dels madrilenys no es va fer esperar, en un duel en què l’Espanyol no va tenir ni olfacte ni solucions tàctiques per acabar sumant els tres punts. Una nova ocasió desaprofitada per sumar contra un rival directe: tres punts de 18 possibles després d’haver jugat contra el Leganés, el Las Palmas, el València, l'Osasuna, el Getafe i el Celta. 

Per si no ho havia deixat prou clar en les anteriors alineacions i rodes de premsa, Manolo González va tornar a evidenciar que no confia en els tres davanters que li van portar cedits a l’estiu. Un missatge cap a l’àrea esportiva, però especialment cap a la propietat: la quantitat no fa la qualitat, i és que ni Cheddira ni Cardona ni Veliz junts han aconseguit fer oblidar, ni tan sols acostar-se, a l’enyorat Martin Braithwaite. S’esperava força més dels tres davanters, que van arribar cedits a l’estiu, i algun d’ells podria arribar a deixar el club aquest mateix mes de gener. 

Contra el Leganés va plantejar un sol punta, Puado, envoltat de dos joves més formats a la ciutat esportiva Dani Jarque, Jofre i Roca. El planter, sempre disposat a donar la cara en els bons i en els mals moments i intentar tapar les misèries d’una plantilla que té, en Cabrera, el seu segon màxim golejador, amb dos gols, un més del que sumen cadascun dels tres puntes cedits. L’uruguaià va saltar més que ningú en un córner per obrir la llauna quan alguns espectadors encara no havien arribat a la seva localitat, durant el transcurs del segon minut de joc. 

L’alegria, però, va li va durar ben poc, a l’Espanyol, que abans del quart d’hora va encaixar l’empat en una jugada mal defensada dins de l’àrea blanc-i-blava que, això sí, va néixer en un control amb la mà de Tapia. Ni l’àrbitre principal ni el VAR, però, van considerar-la punible a l’interpretar que estava en una posició natural. Un gol força car, ja que les protestes que va generar van provocar dues grogues per a l’Espanyol. Un cop es van espolsar la frustració de sobre, els de Manolo González van ser capaços de generar prou futbol com per crear ocasions clares. La més perillosa, una rematada de cap d’un altre central, Kumbulla, que Dmitrovic va desviar cap al pal amb una estirada prodigiosa. Probablement, una de les aturades de més mèrit de la jornada. 

Amb tres jugadors per dins, Král i Roca a costat i costat de Lozano, l’Espanyol va tenir més domini que en partits anteriors. Hi va ajudar el Leganés, que no va pressionar gaire amunt iva cedir la iniciativa als locals. Un pla de partit que va estar ben a prop de sortir-li perfecte: ja al segon temps, Joan Garcia va salvar un claríssim mà a mà davant de De la Fuente, i minuts després Neyou va topar amb la fusta. 

L’Espanyol també va tenir opcions de decantar el partit a favor seu, però l’únic capaç de generar ocasions de perill, Jofre, no va tenir la seva tarda més encertada. De finalitzar amb un xut mossegat després d'una gran assistència d’Omar a veure com Sergio González li bloquejava, amb el cos, una gran internada dins de l’àrea, i fins i tot a optar per xutar, sense angle, una altra carrera per la dreta durant la qual diversos jugadors li demanaven una passada. Tres ocasions clares que va resoldre de manera erràtica. Manolo González va moure fitxa tard, i els seus canvis van estar a punt de trobar l’efecte esperat: Veliz va arribar a fer el segon, però no va pujar al marcador perquè abans havia controlat la pilota amb el braç. Hauria pogut ser un punt d’inflexió per a ell i per al club.