L’Espanyol no s’allibera del trauma del Sadar

El Sadar va tornar-se a convertir en una visita al dentista per a un Espanyol (1-0) que no va aconseguir alliberar-se del trauma que hi arrossega des del curs del descens. Els blanc-i-blaus van tornar a patir, però almenys aquest cop van competir, en un partit que van jugar millor quan els va tocar lluitar en els salts amb els braços que no pas sobre la gespa amb la pilota als peus. Notable alt en les disputes i suspens en la creació. Un indicador preocupant per a un equip que segueix acusant la falta d’idees quan li toca fabricar futbol. 

L’Espanyol que va sortir al camp semblava tenir gravades a foc aquelles paraules que el 2020 havia pronunciat l’excapità David López (“Vine al Sadar i posa’t a jugar; no és fàcil”) després d’una desfeta en aquest mateix estadi en l'últim partit previ a l'aturada per la pandèmia. Els blanc-i-blaus eren conscients que, per treure alguna cosa de profit de l’estadi navarrès, el mínim era igualar la intensitat que els locals posaven en cada disputa. Diego Martínez va acceptar entrar en aquest joc donant la titularitat a Keidi Bare i l’Espanyol va deixar clar que no tenia cap intenció d’arronsar-se. La primera part va ser un autèntic ball de bastons: cada pilota aèria, i n’hi va haver un fotimer, acabava amb un jugador a terra per un cop amb el braç d’algun rival. 

Es va jugar ben poc a futbol en un primer temps on hi va haver moltes més interrupcions que ocasions. Es van cometre 23 faltes, una cada dos minuts: 13 del conjunt local i 10 del visitant. Amb els dos equips poc disposats a córrer riscos al mig, els porters amb prou feines van haver d’intervenir.  D’arribades només n’hi va haver una per conjunt, i totes dues amb Cabrera com a protagonista. Primer, l’uruguaià va evitar el que hauria estat un golàs d’Abde, que s’havia desfet amb força habilitat de tres rivals en una gran conducció. Poc abans del descans, el central blanc-i-blau va obligar Aitor Fernández a treure una gran mà per enviar a córner una rematada amb l’esquena en una falta servida per Darder. 

Lecomte manté amb vida l'Espanyol

L’Espanyol no va saber generar més perill, però a canvi va mantenir a ratlla un Osasuna que no va trobar la manera de desfer les ordenades línies visitants. La solvència, però, va durar fins al descans. Els blanc-i-blaus van complicar-se la vida després del pas pels vestidors amb una badada defensiva que va propiciar que els d’Arrasate inauguressin el marcador. Osasuna en va tenir prou amb servir ràpidament un córner en curt en què Abde va trobar el cap de Budimir, que li va guanyar el salt a Vinicius i va rematar a plaer. La diana va trencar la tranquil·litat que estava tenint l’Espanyol en defensa i va donar ales als navarresos, que van quedar-se a les portes de firmar el segon només cinc minuts després. Aimar va trobar un forat a la frontal, però Lecomte va mantenir amb vida els espanyolistes amb un gran peu. El francès va acabar el partit firmant una gran aturada i demostrant que ha deixat enrere les errades comeses en el tram inicial de Lliga. 

Als blanc-i-blaus els va costar molt trobar una resposta al gol local. L’1-0, de fet, va suposar una empenta per a l'Osasuna, que va canviar la dinàmica del partit. De cop, el joc va deixar de disputar-se a l’aire i la pilota va començar a córrer sobre la gespa. Diego Martínez va intentar reaccionar buscant més pilota amb Puado i Expósito, però qui més va patir en aquest nou escenari va ser precisament l’Espanyol. Els navarresos van encomanar-se a les botes d’un Abde desimbolt que va portar de corcoll Calero. El defensa va acabar desequilibrat amb l’exblaugrana en un partit on només va aconseguir mantenir-lo a ratlla una meitat. 

L’Espanyol va tardar massa a adonar-se del que havia de fer amb la pilota als peus. I tot i així, amb ben poc, va estar a punt d’empatar el partit en dues ocasions consecutives. Joselu primer i Puado després van posar a prova Aitor, que va solucionar la feina amb dues bones intervencions. Caldrà esperar per trobar la redempció al Sadar.