L'Espanyol pateix, remunta i es col·loca en ascens directe a Primera

L’Espanyol ha regalat a la seva afició una treballada remuntada davant l’Amorebieta (3-2) en el primer partit com a local amb públic a Segona en 29 anys. Els blanc-i-blaus, que no van poder tenir el suport de la seva gent en el cinquè descens degut a la pandèmia, i en la segona jornada d’enguany per la sanció pels incidents del derbi del curs passat, han aixecat el 0-2 amb el qual han marxat al descans amb una meritòria segona part. L’equip de Luis García ha pogut comprovar les dues realitats amb què es pot trobar aquesta temporada: ser un equip vulnerable si no es posa les piles i un altre d’implacable quan iguala la intensitat del rival i hi afegeix tot el talent que té. 

L’Amorebieta, que la temporada passada jugava a Primera Federació, ha evidenciat al primer temps que la direcció esportiva de l’Espanyol encara té deures pendents: les sortides de Darder i Montes van deixar un bon grapat de milions als comptes del club, però faria bé Garagarza de trobar-los un relleu al mercat d’agents lliures. L’Espanyol necessita urgentment un cervell al mig del camp i, si és possible, també un central expeditiu. 

A la primera meitat, el conjunt de Luis García no ha tingut claredat en l’inici de la jugada perquè Lozano i Bare, incrustats a la base, no han estat capaços de superar l’ordenada pressió visitant. Amb circulacions massa lentes, poc atreviment i manca de moviment entre línies, l’Espanyol ha abusat de passades massa verticals i precipitades per poder progressar fins a camp rival. Això sí, ha arribat a marcar en la primera jugada, que ha finalitzat amb una rematada entre els tres pals, però el gol de Jofre no ha pujat al marcador perquè, en la rematada prèvia de Puado, el punta estava en fora de joc. 

La bufetada que ha rebut l’Espanyol en aquesta acció ha estat doble, perquè ha perdut l’autor de la centrada, Brian Oliván, per lesió. La seva baixa ha permès que l’Stage Front Stadium pogués descobrir una de les cares noves d’aquest curs, un Ramon Ramos que s’ha estrenat amb bon peu com a espanyolista. El brasiler, que ha acabat sent clau en la remuntada de l’Espanyol, s’ha mostrat com un lateral profund, incisiu, voluntariós, físicament potent i amb força confiança en les seves condicions. No s’ho ha pensat dues vegades a l’hora de buscar encarar els defenses rivals, si bé en nombroses ocasions li ha faltat precisió per finalitzar correctament les arribades generades. 

Abans de mostrar el seu arsenal ofensiu, això sí, l’Espanyol ha comprovat que, defensivament, encara manté algunes de les errades que el van condemnar al descens el curs passat. L’Amorebieta ha aprofitat dues badades defensives per marxar 0-2 al descans. Els dos gols han provocat xiulets entre els més de 19.000 espectadors blanc-i-blaus, a qui l’Espanyol ha volgut recompensar mostrant una energia diferent. Amb més ganes que bon futbol, els espanyolistes han estat capaços de trobar la reacció necessària. Calero ha iniciat i culminat la remuntada amb dues dianes que el situen com el màxim golejador blanc-i-blau en aquest inici de curs, amb tres gols. Entremig, Salvi ha firmat l’empat després de rematar de cap una centrada de Ramos pentinada per Braithwaite. L'estrena del lateral ha eclipsat un altre debut, el de Baldé, que ha tingut un quart d'hora. L’Espanyol li ha vist les orelles al llop, però quan s'ha despertat s’ha mostrat implacable.