L’Espanyol silencia merescudament l’infern del Molinón

BarcelonaL'Espanyol va posar la primera pedra per tornar a Primera Divisió als play-off. Els blanc-i-blaus van silenciar un Molinón convertit en un infern (0-1) en un partit en què van merèixer guanyar, per ocasions i domini. L'equip de Manolo González va saber controlar el partit, resistir en els moments de més empenta local i marcar poc abans del final un gol que li donarà un petit avantatge de cara a la tornada.

La posada en escena de l’Espanyol va ser just la que requeria un partit de tan elevada transcendència: agressiu i ben situat sense la pilota, amb constants cobertures per recuperar de pressa la possessió, i intens i dinàmic en atac per collar els asturians a la seva àrea i buscar intimidar la porteria de Yáñez. Els blanc-i-blaus van exhibir una de les millors versions aquest curs, segurament en el moment més necessari, si bé en la primera meitat els va faltar una mica més de clarividència a l’hora de repartir l’última passada per obrir la llauna.

Melamed, Puado, Jofre i Braithwaite van avisar amb quatre ocasions, però poques rematades van acabar entre els tres pals. La més perillosa va ser per a Puado, que va enviar als núvols una passada de la mort del seu soci danès al segon pal. Els asturians van generar menys arribades, però també van exigir un parell d’estirades de mèrit de Joan Garcia, que, definitivament, s’ha consagrat com l’amo de la porteria de l’Espanyol. Els locals van trobar pel costat dret, amb Hassan, un autèntic punyal que constantment atacava l’esquena de Pere Milla i es mesurava amb velocitat amb Cabrera. En més d’una ocasió, a l’Espanyol li va anar de ben poc que una de les seves curses no acabés en gol.

17 partits consecutius sense perdre

Els asturians no van ser tan dominadors com en el partit de la fase regular de la Lliga, i això que van tenir al darrere l’empenta d’un Molinón que va vestir-se de gala, amb més de 25.000 espectadors, per convertir la visita de l’Espanyol en un autèntic infern. L’àrbitre basc González Esteban no va deixar-se endur per la pressió de l’ambient. Els blanc-i-blaus van resistir força bé els contraatacs de l’Sporting gràcies a una atenta defensa de tres protegida per davant amb Gragera i Bare. Un sistema que va aportar solvència i seguretat i que va permetre allargar a 17 la ratxa d’imbatibilitat dels espanyolistes. Una de les coses que més bé va fer l’Espanyol va ser defensar força lluny de l’àrea pròpia, una estratègia amb la qual va enviar un missatge clar: els blanc-i-blaus no tenen por de perdre, sinó il·lusió per guanyar.

Impulsat pels canvis fets a la segona part, l’Sporting va anar creixent al llarg del segon temps. Els asturians van olorar de prop el gol en una rematada als núvols d’Otero a l’inici de la represa i en un contracop de Campuzano al tram final. Però l'Espanyol va saber resistir. Va ser més conservador pel que fa als canvis, ja que Manolo González no va voler desfer un sistema que estava funcionant força bé. El tècnic va mantenir el múscul al doble pivot fins gairebé el final del partit, i l’aposta va resultar encertada. I això que Gragera, força xiulat per la seva antiga afició, va jugar tot el segon temps condicionat per una groga. El va acompanyar un esplèndid Bare, que va fer un desplegament físic extraordinari. L’Espanyol celebra l’absència de Braithwaite a l’Eurocopa i també la de l’albanès. 

El millor que va fer l’Espanyol va ser no tancar-se en el tram final, quan el Molinón demanava una mica més d’empenta a un equip al qual no li serveix l’empat al final de l’eliminatòria. La falta d’encert en les rematades la va trencar Puado, que li va clavar l’ullal a l’Sporting en el minut 88. El barceloní va desfer-se del porter després de rebre una excepcional passada filtrada de Braithwaite. Una parella d’or a dalt a qui l’Espanyol s’encomana per enfilar de nou el camí cap a Primera. Un petit però molt valuós pas que caldrà confirmar dijous vinent a l’Stage Front Stadium. Un partit en què caldrà tornar a ser valent sobre la gespa i en què l’Espanyol necessitarà igualar l’ambient a la grada.