L'esport comprat amb diners tacats de sang
BarcelonaAquesta setmana, l'agrupació de víctimes de l'11-S, formada tant per persones que van sobreviure als atacs del World Trade Center com per familiars dels que hi van perdre la vida, ha organitzat una roda de premsa contra un torneig de golf que s'ha de fer aviat a Nova Jersey. Una prova més, per si algú encara ho dubtava, que l'esport i la política sempre van junts.
El golf viu una autèntica revolució després del naixement d'un nou circuit de torneigs que intenta trencar amb el monopoli del PGA. Alguns jugadors s'han deixat seduir per aquest nou circuit que promet donar més als jugadors i aposta per una imatge moderna. Una façana: els diners són saudites. Després d'anys tancat, el regne d'Aràbia Saudita imita els seus veïns de la zona utilitzant l'esport per projectar una imatge concreta a l'estranger. La idea és que els estrangers pensin que és un estat que es modernitza, amb una imatge simpàtica, quan per dins continua sent una dictadura. Els saudites tenen tants diners que poden portar Lionel Messi 24 hores al seu país per fer d'ambaixador turístic. I troben companys de viatge llestos per acceptar els seus diners a canvi d'amagar en un calaix els seus ideals, com Gerard Piqué i Luis Rubiales amb la Supercopa. Altres, directament, mai han tingut ideals, com el soci que els ajuda a organitzar el torneig de golf de Nova Jersey: Donald Trump.
Els familiars de les víctimes de l'11-S recorden que el govern saudita va tenir un paper molt fosc en aquells atacs. I que un torneig organitzat per aquest estat es faci a les portes de Nova York (més de 700 persones mortes en els atacs vivien a Nova Jersey) els ha fet mal. Amb l'esport, sempre cal fer cas de la famosa frase que el confident de la CIA li va dir al periodista Bob Woodward en el cas Watergate: "Segueix el rastre dels diners". I veus els saudites organitzant un torneig de golf que es ven com una revolució positiva, la Supercopa d'Espanya, el Mundial de Qatar i els propietaris del PSG o alguns clubs anglesos. Per això també fa gràcia que ara alguns clubs anglesos semblin escandalitzats amb els diners que gasta el Barça. Podem debatre sobre si l'estratègia de Laporta, de construir un bon equip per generar guanys i aixecar un Barça en crisi, és perillosa en l'àmbit econòmic, però les crítiques mai poden venir de qui té al darrere governs del golf Pèrsic o clubs com el Chelsea, on ha manat el magnat rus Roman Abramóvitx tant de temps. Cal seguir el rastre dels diners sempre, saber qui paga la festa i per quina raó ho fa.