L'estratègia judicial que uneix Neymar, Messi i la infanta Cristina

BarcelonaLa declaració de Neymar a l'Audiència de Barcelona, on es jutja el litigi amb DIS per una presumpta estafa, va ser molt breu. Tres minuts escassos. El davanter brasiler tan sols va respondre a les preguntes del fiscal i de la seva advocada. El més destacat que va dir és que ell va deixar-se aconsellar pel seu pare i va signar la documentació que, quan encara era menor d'edat, el vinculava amb el Santos. Uns anys enrere, quan un altre futbolista, Leo Messi, va asseure's al banc dels acusats per un delicte fiscal, l'exblaugrana va dir més o menys el mateix: que ell va confiar en els documents que li havia donat el seu pare. Fora de l'esport, quan l'infanta Cristina també va ser jutjada, també va dir que havia signat un seguit de documents sense ni mirar-se'ls, només perquè confiava cegament en el seu marit. O fins i tot Montserrat Caballé, que acabaria sent condemnada per frau, va arribar a justificar que signava tot el que li deia el seu assessor, amb qui hi tenia màxima confiança.

¿Fins a quin punt són creïbles aquestes declaracions? ¿Quin benefici en treuen els acusats carregant el mort a una altra persona? ¿És una estratègia habitual? La resposta és bastant senzilla i té a veure amb el sistema judicial del nostre país: "Cal partir de la premissa que qui acusa ha de provar que aquella persona és culpable. En canvi, qui està acusat no ha de provar res", respon Miguel Capuz, advocat especialitzat en dret penal i que ha estat present aquesta setmana a l'Audiència de Barcelona com a observador del judici.

"És cosa de l'acusació aportar proves que una persona, quan va signar un document, estava al corrent de tot el que comportava. Que sabia el que estava passant. I la defensa el que no farà mai és donar pistes ni facilitar les coses a l'acusació", afegeix Capuz. Els advocats defensors, per tant, plantegen el judici pensant en la millor manera de protegir els seus clients. La llei permet als acusats respondre totes les parts, només a algunes, a cap d'elles i, fins i tot, deixar alguna pregunta concreta per contestar. "Per evitar declarar contra un mateix", argumentava durant el judici José Manuel del Amo Sánchez, el president del tribunal que jutja el cas Neymar-DIS.

Evitar ficades de pota

Sigui breu o extensa,m, les defenses tenen clar que cal evitar ficades de pota en les declaracions. Per això, el més habitual és aconsellar a l'acusat que només contesti a les preguntes de la defensa. En el cas de Neymar, va respondre a la seva advocada i també a la Fiscalia. "Fins fa uns anys, el Suprem permetia dictar les preguntes encara que l'acusat no les contestés. Era una manera de formular les qüestions perquè en quedés constància. I fins i tot, que pogués argumentar que no havia volgut respondre-les. Però això es va acabar", comenta Capuz.

Això sí, s'ha de ser molt curós amb allò que es diu. Amb no sortir-se del guió. "No és el mateix dir únicament que firmaves «allò que et deien», que afegir després comentari del tipus «no sabia que això podia suposar un problema», perquè aquí es pot donar a entendre que potser sabies alguna cosa més del que admets", diu Capuz. En el cas d'un jugador de futbol, com pot ser Neymar o Messi, pot arribar-se a entendre que no conegui els riscos fiscals d'una operació.

La infanta Cristina va dir que no llegia allò que firmava

En canvi, en el cas de la infanta Cristina, una persona amb una formació acadèmica elevada i que treballava en una empresa de renom com La Caixa, costa més de creure que no estigués al corrent dels documents que estava rubricant. En aquest punt, doncs, s'entén per què va dir durant el seu judici, literalment, que "firmava" sense "ni tan sols llegir els documents", perquè tenia "màxima confiança en el seu marit".

Al judici Neymar-DIS, el futbolista va dir que firmava el que li deia el seu pare, i l'advocada de Neymar va deixar clar que, quan es van rubricar els contractes, el jugador era menor d'edat. Al seu torn, el pare va dir que signava la documentació fent cas del que li deien els gestors. Tothom s'espolsava les puces de sobre. Però O Pai va afegir que "no sabia que pogués suposar cap problema legal". Va ficar la pota, el pare? No, segons Capuz: "Va actuar de tallafocs per protegir el fill, que és qui s'hi està jugant una inhabilitació".

Neymar va demanar declarar abans

En un judici també és habitual que les defenses demanin que els acusats puguin declarar al final. Tot i que, com expliquen els advocats d'aquest cas, el tribunal no sempre hi accedeix. L'argumentació és que, d'aquesta manera, "s'han sentit tots els testimonis i hi ha temps per preparar millor la defensa", explica un dels lletrats d'aquest litigi amb DIS. Els Neymar, però, van demanar avançar la declaració al principi. "Legalment no hi ha diferència, sempre que ho permeti el tribunal. Però, en aquest cas concret, pesava més un altre motiu: minimitzar-ne l'exposició mediàtica", argumenten des del seu entorn del futbolista. Un jugador que, a més, va rebre el permís per abandonar la sala 2 de l'Audiència de Barcelona, on es jutge el cas, per tal de poder "continuar amb els seus compromisos" al PSG, justificava el magistrat Del Amo.

En el seu dia Leo Messi va ser considerat culpable. També va ser condemnada Montserrat Caballé. Però la infanta Cristina va ser absolta. ¿I amb Neymar, què passarà? ¿Resultarà creïble i efectiva la seva defensa? Caldrà esperar uns mesos per tenir la sentència del tribunal.