L’estudiant d’ADE i extenista que gaudeix robant pilotes per a l’Espanyol

BarcelonaJosé Gragera (Gijón, 2000) s’està guanyant un lloc al mig del camp de l’Espanyol. L’asturià enllaçarà aquest dissabte (21 h, LaLiga TV Hypermotion), la seva sisena titularitat consecutiva en un equip on vol demostrar la seva especialitat, una qualitat que l'equip necessita. “Sempre m’he considerat un migcampista defensiu, de contenció. M’agrada pispar la pilota, però gaudeixo quan la tinc i no m’agrada rifar-la”, explica en una entrevista a l’ARA. 

Abans de fer el pas del futbol sala a l’herba, Gragera va haver de prendre una decisió: escollir entre la raqueta i les botes. Durant uns quants anys, l’asturià va compaginar els entrenaments i els partits de dues disciplines esportives. “Hi va haver un moment en què tenia un torneig de cada esport i vaig haver de decidir. El tenis m’agradava i no ho feia malament, però el futbol sempre ha estat la meva passió”, recorda. A Gijón, de fet, va arribar a provar el surf, una modalitat que l’ajudava a desconnectar, però que ara accepta que no és adequada pel risc de lesió. Amb 23 anys, Gragera desprèn una maduresa poc habitual per a algú de la seva edat. 

Hi ajuda una família que no ha volgut que deixés els estudis. “A Astúries vaig començar a estudiar la carrera d’administració i direcció d’empreses (ADE), una temàtica que sempre m’ha cridat l’atenció, a la Universitat d’Oviedo a les tardes, i ara la continuo a distància per la UNIR i espero treure’m el títol en dos anys”, explica. També diu molt del seu caràcter el fet que, des de fa dos anys, treballi amb una psicòloga. “M’ajuda a millorar el rendiment, em dona les eines necessàries per gestionar determinades situacions el millor possible”, indica. El seu no és un cas aïllat, ja que cada cop més esportistes d’elit recorren al coaching per enfortir qüestions relacionades amb la salut mental. 

La posició que ocupa l’ha ajudat a madurar i a entendre millor el futbol. “Tinc el primer títol d’entrenador i espero treure’m la resta en els anys vinents perquè m’agrada molt la tàctica”, reconeix. El migcampista respon sense embuts a la polèmica que van generar unes declaracions de qui era el segon entrenador de l’Espanyol amb Luis García, Mario Fernández, per un vídeo que es va fer viral per unes declaracions tècniques abans del partit contra l’Eibar. “No és veritat que no entenguéssim el cos tècnic del Luis, la seva idea va ser ben païda i vam ser capaços de reflectir-la”, reivindica. I va més enllà: “Cada cos tècnic utilitza un llenguatge, però el vestidor entenia bé les instruccions del cos tècnic del Luis. Si tenim dubtes, els jugadors tenim moltes hores per preguntar. En el cas del Mario, sempre parlava de manera tècnica. Pot sorprendre la gent, però teníem les idees molt ben assimilades”. Gragera recorda que la majoria de jugadors porten diverses dècades “sentint idees” futbolístiques que els ajuden a aprendre i a interpretar situacions del joc. Ara, amb Ramis, la idea ha canviat: “Busca un equilibri, vol donar importància al bloc defensiu, a ser forts i aguerrits, però sense treure importància a la pilota”. 

L’asturià reconeix que el primer any viscut a l’Espanyol “ha estat dur”. "Primer, perquè va ser complicat sortir de l’Sporting i marxar de casa. Després, perquè eren moltes sensacions noves i, malgrat la il·lusió amb què vaig arribar, vam baixar a Segona i ara hem de lluitar per tornar a ser a dalt". Una lesió al peu esquerre li va impedir participar en el tram final del curs passat. Tot i tenir ofertes per marxar a l’estiu, ho va tenir clar: “Ni em va passar pel cap marxar, no vaig atendre cap proposta perquè volia tornar a Primera amb l’Espanyol”. Gragera accepta el repte i demana confiança a la plantilla. “La pressió? A Gijón ja era màxima, però ara tenim l’obligació de pujar perquè és el que el club necessita. L’Espanyol és el rival a batre a Segona, però hem d’estar tranquils, la Lliga és molt llarga”.