L'extraordinari és que sembla normal / Normalitzar l'extraordinari
El Barça és a 90 minuts de sumar la seva sisena semifinal consecutiva, una altra fita per a la història
Barcelona“L'extraordinari és que sembla normal”. Aquest era el missatge que portaven els jugadors del primer equip a la samarreta després de la consecució de la Lliga de la temporada 2018-19, la darrera abans de l'arribada de Xavi Hernández a la banqueta blaugrana. Aleshores el Barça vivia una realitat paral·lela, era el mirall de la resta de clubs europeus i venia de guanyar 8 de les últimes 11 Lligues. Ara, tot i que l'equip de Xavi torni a disputar una eliminatòria de quarts de final quatre temporades després i estigui a un pas de les semifinals de la Copa de Campions, qui realment transmet alegries a l'entitat catalana i els seus aficionats és el futbol femení. De fet, és l'única secció del club que no genera pèrdues econòmiques i aconsegueix incorporar diversos títols a les vitrines del museu anualment.
A diferència del masculí, Jonatan Giráldez i les seves jugadores acumulen cinc semifinals de manera consecutiva, i en cas de superar el Brann, desllorigarien el rècord que comparteixen amb l'Olympique de Lió. El sorteig va ser benèvol amb el Barça emparellant-lo, a priori, amb el que era el rival més assequible possible, però la falta d'efectivitat de les catalanes a l'anada ha deixat una eliminatòria encara oberta (1-2) que es decidirà aquest dijous a les 18.45 h (TV3) a l'Estadi Johan Cruyff.
No és casualitat que aquest equip pugui tornar a unes semifinals de Champions. Tenir l’equip en bones mans normalment és garantia d’èxit. A Giráldez se li exigeixen resultats cada temporada, però no s'ha d'oblidar que difícil que és guanyar. I més de la manera i solvència amb la qual ho fa aquest equip. Costa molt, moltíssim. I les jugadores, tot i fer-ho cada setmana, en són conscients. “No sé si mai ningú s'ha cansat de guanyar. Que guanyem molt no significa que ho hàgim de normalitzar”, diu Mariona Caldentey. O Irene Paredes: “És normal no guanyar per golejada a rivals d'aquest nivell, però us tenim molt malacostumats. Ens agradaria fer més gols, però el més important és guanyar i ho continuem fent”, assegura una de les capitanes.
El Barça ha malacostumat l'afició, la premsa i el món del futbol en general amb les seves actuacions. És per això que la gent es posa les mans al cap o critica el joc de l'equip quan guanya per la mínima. El Barça, tot i ser favorit, només parteix d'un 1 a 2 a l'anada, de manera que buscarà segellar la classificació, el que suposaria estar més a prop de Bilbao.
De rècord en rècord
Abans de la irrupció del Barça Femení, l'Olympique de Lió era el gegant d'Europa. Des de la inauguració del nou format de la Champions la temporada 2009/10, les franceses han arribat a deu finals sortint-ne victorioses vuit vegades. Des d'aleshores, el Barça acumula cinc semifinals de manera consecutiva, i quatre finals de les quals ha aixecat el trofeu dues vegades.
No hi ha rècord que resisteixi l'huracà blaugrana, independentment de la categoria. I no per això s'ha de normalitzar. No s'ha de normalitzar que un equip guanyi 64 partits de manera consecutiva en competició domèstica. Cap equip abans ha acumulat tantes victòries seguides en la història del futbol (ni masculí ni femení) com certifica la FIFA. No s'ha de normalitzar que un equip completi diverses Lligues invicte, o sense conèixer l'empat ni la derrota. No s'ha de normalitzar que un grup de futbolistes ompli el Camp Nou diverses vegades. Igual que no s'ha de normalitzar que el Barça hagi guanyat 2 Champions, 4 Lligues i 3 Copes en els últims cinc anys. I així, un llarg llistat d'etcèteres.
Com tampoc s'ha de normalitzar la temporada de Caroline Graham Hansen. La futbolista noruega va obrir la llauna a Bergen i ja ha participat directament en 51 gols del Barça aquesta temporada: 26 gols i 25 assistències en només 29 partits. Fora del centre d'atenció registra números de Pilota d'Or. Considerada una de les millors jugadores del món, és sens dubte la gran oblidada en totes les gales de premis individuals, tot i que la noruega assegura que li és indiferent mentre s'assoleixin els objectius de l'equip.