L'inesperat origen del bressol del bàsquet català

BadalonaUn parc infantil, un bar o una acadèmia d'anglès. La plaça Ernest Lluch de Badalona, on fa cent anys es va jugar el primer partit de bàsquet que s'ha documentat al pati de l’Ateneu Obrer, no dona cap pista dels orígens, però dissabte un grup de persones es van reunir per recordar el llegat dels grans pioners del bressol del bàsquet.

Aquell mític partit de l'1 de març de 1925 va estar impulsat per la Lliga Esportiva de l’Ateneu i la Federació Catalana de Basquetbol. "El partit entre dues seleccions que venien de Barcelona s'havia d'haver jugat uns dies abans, però es va ajornar per la pluja. Finalment, es va disputar l'1 de març de 1925 a les 11 del matí", diu Pep Solà-Niubó, investigador en història de l'esport i vocal del Centre d’Estudis Històrics de Badalona.

El Centre d'Estudis Històrics de Badalona va organitzar dissabte una passejada per explicar les vicissituds d’aquell duel. El recorregut va passar per alguns dels primers escenaris del bàsquet a Badalona. "L'acte es va fer a la mateixa hora d'aquell partit. La ruta va passar per diferents llocs on en el seu temps hi havia hagut pistes, locals socials o gimnasos en els quals s'havia jugat a bàsquet. A més, va comptar amb la participació de diferents descendents dels jugadors originals", explica.

La passejada de dissabte tindrà continuïtat. "Organitzarem una jornada de divulgació abans de l'estiu i el Museu de Badalona ja prepara una exposició de fotografies, que es podrà veure entre els mesos de juliol i setembre", avança. La mostra rescatarà imatges que correspondran des dels orígens fins al final de la Guerra Civil.

Durant molts anys es va pensar erròniament que el primer partit de bàsquet s'havia jugat a Badalona l'any 1927. "Aquella informació es va convertir en una mena de mantra, però nosaltres ens vam fer la pregunta de quan s'havia jugat realment. La investigació ens va portar a descobrir una història que no sabíem fins ara", explica Solà-Niubó. La primera pista la van trobar a la pàgina 94 del llibre El bàsquet a Catalunya, un volum escrit per Lluís Puyalto i editat per la Fundació del Bàsquet Català (FCB). "Vam estirar el fil i vam recórrer moltes hemeroteques històriques. L'esdeveniment va tenir un gran ressò i va aparèixer a la premsa de l'època", resumeix.

El partit el van jugar dos equips de sis jugadors en un camp d'unes dimensions molt superiors a les actuals. Els pioners van ser Camps, Mateu, Pich, Julià, Ribes i De Rique (selecció blanca) i Escanet, Adrià, Moles, Llorch, Cusí i Alonso (selecció blava). L’èxit d'aquella jornada de 1925 no va ser immediat, però va marcar un punt de partida que va tenir continuïtat el 1928 quan la Societat Gimnàstica (1926-1932) va incorporar el bàsquet a les seves pràctiques. Dos anys després, ja immersa en els campionats de Catalunya organitzats per la Federació Catalana, la gimnàstica va impulsar un torneig de bàsquet per a neòfits “a fi de divulgar aquest bell esport” a la ciutat.

Arran d’aquesta iniciativa, una colla d’amics, la Penya Spirit of Badalona, futur Club Joventut (1930), va muntar un equip per competir amb altres equips de la ciutat. Eren les seves primeres passes en la pràctica del bàsquet. El nom va ser un homenatge a l’avió Spirit of Saint Louis de Charles Lindbergh, l’aviador que aquell mateix any va fer el primer vol sense escales entre Nova York i París. L’excusa inicial va ser practicar diferents esports, com ara el ciclisme o el tenis taula, però ben aviat l’entitat va apostar pel bàsquet. Un dels primers problemes va ser trobar equips contra els quals jugar partits, perquè amb la guerra i la distància entre els contrincants alguns clubs van desaparèixer.