L’Osca de ca l’Abat, una mar de camins als peus de la Galera

PalmaEn aquesta ruta volem explorar la mar de camins que recorren els boscos i olivars de Ca l’Abat i Son Mico, als peus de la Galera, connectats a través del pas de l’Osca de Ca l’Abat. Un viatge a través d’un paisatge cultural que, tot i el comprensiu estat d’abandonament, manté vives les seves senyes d’identitat. La línia 203 del transport públic de Mallorca (consultau-ne horaris al web tib.org) té parada al bell mig del poble, a l’altura de l’hotel La Residència. Aquest serà el nostre punt d’inici i acaba de la caminada.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus cap als afores del poble en direcció a Sóller. Aviat trobam a l’esquerra els indicadors que assenyalen el camí de sa Vinyeta, una de les vies d’accés a peu a Cala Deià, i els propis del GR-221. Passam per davant el CEIP Robert Graves i immediatament després entram de ple dins la bellesa de la Ruta de Pedra en Sec. El camí que seguim travessa en diverses ocasions la carretera de la cala fins a unir-se, ja molt a prop de la mar, amb el camí dels Ribassos [15 min], que baixa per la nostra esquerra del refugi de Can Boi, a la banda del Clot de Deià. Aquest punt és una important cruïlla de camins.

Voltam a la dreta i continuam la nostra marxa pel camí de la Pesta en direcció a Sóller. Ara toca tornar a ascendir per recuperar cota mentre gaudim d’una antiquíssima infraestructura viària que, pel seu nom, sembla haver estat construïda durant la pesta de 1652 –tot i que n’hi va haver d’altres, igualment importants, en segles anteriors– per evitar el pas de persones i mercaderies per dins la vila. [30 min] Passam per davant les cases de Son Bujosa, a la nostra esquerra. Situades entre Ca l’Abat i Cala Deià, entre els segles XV i XVI, hi trobam documentat el llinatge que dona nom a la possessió. Després sembla que ja es perd. Si ens hi fixam, veurem com successives reformes a finals del segle XIX acabaren per engolir l’antiga torre de defensa, encara perceptible quan gaudim de la seva robusta i monumental façana. Sortim a la Ma-10 i continuam per l’esquerra, ara per asfalt, en direcció a Sóller fins a trobar nous indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens treguin de l’asfalt.

[35 min] Sortim de la carretera per la dreta a través d’un vell i bell camí empedrat, senyalitzat com a GR-221, que ens mena cap al camí de Castelló per dins la urbanització de ses Coves, ben davant de Son Beltran, una altra possessió emblemàtica d’aquesta contrada. Feim un petit i costerut tram asfaltat que ens permet connectar novament amb l’antiga via de comunicació entre Deià i Sóller per les possessions de Son Coll, Son Mico i Can Prohom, entre d’altres. [50 min] Passat un revolt del camí, on trobam una fita grossa a l’inici d’un senderó a la nostra esquerra, hi trobam un garrover que ombreja el camí pel vessant dret al final d’una esglaonada allargassada, molt a prop ja de les cases de Son Coll. A la dreta del garrover tenim l’inici del camí de les Fontanelles.

Deixam el camí de Castelló i continuam la nostra caminada per aquesta vella ruta que unia la via principal amb els olivars, porxos i conreus ubicats als peus del puig de sa Galera (908 m), pel pas de l’Osca de Ca l’Abat. Inicialment, ens orientam cap a llebeig, tot i que el camí aviat comença a descriure revolts en pujada sota el penyalar que guaita per damunt dels nostres caps. Passam un portellet sense barrera, que ens ofereix molt bona vista de la costa, i arribam a la font del Ribell [1 h 00 min]. Segons informa el web Fonts de Tramuntana, es tracta d’una font de mina amb una galeria d’uns 20 metres de llargària amb un pou de ventilació més o manco a la meitat del seu recorregut. Molt a prop d’aquí també hi trobam la font de les Fontanelles. El darrer tram de camí, que intuïm entre les carritxeres, ens mena cap a un portell, vora unes cases abandonades [1 h 05 min].

Deixam aquestes cases a la nostra esquena i avançam tot dret cap amunt (sud-est/sud) per un caminet que discorre paral·lel a una paret, que tenim a l’esquerra. La idea és conquerir un petitíssim comellar, ben marjat, per on el nostre camí empedrat descriu petits revolts fins a desembocar sobre un camí ample de terra [1 h 20 min], per on continuam cap a la dreta. Màxim respecte a l’entorn natural i a la propietat privada, tot i que no trobem impediments al nostre pas. Passarem un parell de barreres fins a assolir el pla de sa Creu, on trobam a la dreta un xalet de recent construcció i, pel que sembla, inacabat [1 h 25 min]. Des d’aquest punt gaudim d’una ampla i bella panoràmica dels contraforts deianencs del massís del Teix i de bona part de la costa nord. A la nostra esquerra, una obertura a la paret seca ens convida a capbussar-nos per dins l’espès alzinar.

Osca de Ca l’Abat

Ens dirigim cap al portellet i el travessam. Tot d’un topam amb una bassa petita i un tirany que pren cap a l’esquerra en direcció a un ranxo –conjunt de barraques i sitges on antigament es feia carbó–, punt crucial d’aquest tram de ruta. [1 h 40 min] A partir d’aquí, enfilam coster amunt en línia recta seguint alguna fita esparsa en direcció al penyalar (sud). En situar-nos sota els penyals, hem de veure a la nostra dreta una escletxa closa amb un petit marge per evitar el pas d’animals. [1 h 45 min] És el pas de l’Osca de Ca l’Abat. A la sortida del pas, que connecta les terres de Ca l’Abat amb el vessant deianenc de Can Prohom, enllaçam amb un comellar curt, amb un camí de carro que seguirem de pujada fins a arribar a una important cruïlla [1 h 55 min]. Prenem cap a la dreta (per l’esquerra ens podríem acostar a la zona de sa Bassa), per un camí ample, clar i planer que desemboca en un comellar, rost, on trobam les restes d’un vell ‘carro de metro’, usat antigament perquè hi cabessin les soques de pins tallades, d’uns 2,10 metres de llargària. Seguim el camí, ara coster a baix fins a un replà, on giram a l’esquerra [2 h 05 min].

Passam un portell, probablement sobre la paret que marca el límit deianenc de Can Prohom i de Ca l’Abat, per aquest costat. Arribam a ses Rotes [2 h 15 min], una zona marjada i ben assolellada, on trobam dues casetes, ses rotes del Jai i ses rotes del Coix Boi. Aquí apareixen unes marques de pintura groga que ens faciliten la identificació del camí (tot i que la millor opció és sempre fitar amb pedres, no amb pintura). Passarem la font de la Senyora [2 h 25 min], a l’esquerra del camí, i un portell sense barrera [2 h 35 min], que marca la partió entre Ca l’Abat i Can Fussimany. Aquí acaba el camí vell, empedrat i sinuós. L’arribada al poble la feim per un camí asfaltat que ens conduirà fins al nostre punt de partida, la parada de bus, vora l’hotel La Residència [2 h 40 min].

@Fita_a_Fita