L’últim dia a l’Espanyol de Melendo, el talent que sempre ha lluitat contra la seva alçada

BarcelonaÓscar Melendo no serà un one club man a l’Espanyol. El club blanc-i-blau ha fet oficial aquest dijous que el menut migcampista esquerrà finalitza la seva etapa a l'entitat després de 19 temporades. Melendo, per tant, no renovarà el contracte que expira aquest 30 de juny. El migcampista és un club del planter, ja que va entrar a l’RCDE Escola el 2003 amb sis anys, sent l'únic jugador que ha arribat des d'allà al primer equip. La falta d’entesa es deu a dos motius, un d'econòmic i un altre d'esportiu. El club li oferia renovar per un milió d’euros bruts a l’any, però ell reclamava una xifra sensiblement superior. “Se li va fer una proposta, però la seva situació està aclarida i tancada des de fa temps”, va admetre fa pocs dies el director esportiu, Domingo Catoira. 

L’entitat vol aplicar un estricte control salarial de cara al curs vinent, fet que explica les sortides de Diego López, David López i d’Oier Olazábal, a qui el club ha anunciat aquest dimecres que li rescindeix l’any de contracte que li quedava. L’entitat només haurà de pagar 30.000 euros en concepte d’indemnització. Tampoc seguirà Víctor Gómez, que marxa cedit a l'Sporting de Braga, club que es reserva una opció de compra d’uns 2 milions d’euros.

Dels 161 partits que Melendo ha disputat amb el primer equip blanc-i-blau, 98 han sigut com a titular, 16 dels quals en un últim curs en què ha quedat clar que no era una peça ni de bon tros indiscutible. De fet, només Rubi i David Gallego van saber crear dos contextos que li permetien brillar. Amb el primer es podria retrobar a l’Almeria, un dels clubs que fa temps que li va al darrere tot i haver negat tenir-hi cap acord en les últimes setmanes. El segon, amb qui va guanyar dues lligues com a juvenil, va evitar, juntament amb Jordi Lardín, que Melendo marxés al Reial Madrid. El de Sant Adrià va prioritzar poder arribar a l’elit al club on s’ha criat en lloc dels diners i l’aparador mediàtic del club blanc. 

El Sant Gabriel no el va acceptar per baix

Amb Melendo marxa un símbol del planter, el primer i fins ara únic nen que ha arribat al primer equip espanyolista procedent de l’RCDE Escola. El migcampista era un dels 600 nens menors de set anys que cada any paguen per vestir la samarreta blanc-i-blava. Melendo va anar cremant etapes a l’Espanyol, però abans havia viscut el rebuig del Sant Gabriel, que amb cinc anys el va considerar massa baix per incorporar-lo. La seva alçada ha sigut un desavantatge que ha hagut de sortejar recurrentment al llarg de la seva carrera. “Sempre ha tingut aquest hàndicap, però ho ha compensat tenint més qualitat que els seus companys. Molts cops el van posar en dubte per la seva alçada, però gràcies a la tossuderia d’algunes persones de dins del club va tenir continuïtat”, recorda per a l’ARA Àngel Morales, exjugador i fins fa dos anys responsable de la gestió econòmica del futbol base blanc-i-blau. 

El pare de Melendo, que havia fet diversos transports de jugadors del club amb el seu taxi, era crític amb el tracte que li donaven alguns entrenadors: “N'estava fart perquè cada any li passava el mateix: al principi no el posaven perquè al ser petit no confiaven en ell. Havia de tenir molta paciència, però vam aconseguir des del club que es quedés”, comentava el 2019 Carles Casanova, fill de l'excoordinador del planter blanc-i-blau, Josep Manel Casanova, que actualment treballa com a administratiu de la Ciutat Esportiva Dani Jarque.

“Ser petit és una característica que m’encanta”, reconeixia el mateix Melendo en una entrevista a l’ARA el 2019. El menut atacant va haver de seguir un treball específic amb preparadors físics del club per adquirir la força necessària per arribar al primer equip. A les categories inferiors de l’Espanyol, però, no hi havia dubtes: “Tècnicament era un superdotat, el seu primer control i orientació són impressionants, té una conducció excepcional, protegeix bé la pilota amb el cos i s’associa bé, és molt intel·ligent”, l’elogiava qui va ser el seu entrenador al juvenil B, Sebastián Herrera. Un altre tècnic, Dani Fernández, destacava d’ell que “li encantava anar a entrenar-se, tenia un gran talent i gaudia molt; mai estava dins del rondo”. 

Melendo era l’últim representant d’una generació, la del 1997, que no ha arribat a quallar a l’Espanyol: Pablo Maffeo, Pol Lirola, Edgar González o Marc Manchón no van arribar a debutar al primer equip, mentre que Aarón Martín, Lluís López, Álex López o Víctor Campuzano van tenir presències breus. “És una generació on hi havia dipositades moltes esperances. És una pena que ara hi hagi un salt d’edat tan gran entre Darder i la següent fornada, la dels Puado i Pedrosa”, lamenta Morales. L’Espanyol perd un símbol del planter, com va reconèixer fa uns mesos Darder: “Jo m’estimo l’Espanyol, però ell l’estima deu vegades més que jo. Diria que al vestidor no hi ha ningú que sigui més periquito que ell”.