L'últim gran orgull dels 125 anys del Barça

BarcelonaL’any 2010 tot el barcelonsime va viure una fotografia històrica: tres jugadors del Barça -Messi, Iniesta i Xavi- ocupaven el podi de la Pilota d’Or. Eren anys d’excel·lència del primer equip de futbol; el club encara lluïa Unicef al mig de la samarreta i, sota la batuta de Pep Guardiola, el conjunt meravellava amb el seu futbol. Semblava una fita inigualable per a l’entitat... fins que aquest 2024 s’ha tornar a repetir, però amb futbolistes dones com a protagonistes. El Barça ara també es conjuga en femení, una nova capa en la identitat del club.

Sota el regnat d’Alexia Putellas i Aitana Bonmatí, totes dues elegides millors jugadores del món en dues ocasions, el Barça s’ha convertit en el rival a batre del continent. Si el 2010 Messi, Iniesta i Xavi ensenyaven al món que era el millor club del planeta, aquest 2024 han sigut Aitana Bonmatí, Caroline Graham Hansen i Salma Paralluelo, primera, segona i tercera respectivament, al podi de la Pilota d’Or, els rostres de l’hegemonia d’un conjunt que va començar de forma precària al club però que ha evolucionat voraçment els últims anys i té al seu palmarès nou Lligues, tres Champions i deu Copes de la Reina. Els títols col·lectius i els individuals avalen la trajectòria d’un equip que ha correspost a l’aposta que van fer Josep Maria Bartomeu i el vicepresident Jordi Mestre. En una presidència amb més ombres que llums, la professionalització del femení és la principal medalla.

Uns inicis precaris

L’equip femení del Barça és avui un orgull de l’afició, que compta amb un registre històric d’abast mundial: l’abril del 2022 fins a 91.648 aficionats van omplir el Camp Nou en l’anada de les semifinals de la Champions davant el Wolfsburg. Se superava el rècord d’unes poques setmanes abans, quan 91.553 espectadors van assistir al clàssic amb el Reial Madrid. Per arribar aquí s’havia recorregut un llarg camí. No va ser fins ben entrada la dècada dels 2000 que al club va prendre consciència institucional i social per entendre i atendre el desig de la dona de participar activament en el món del futbol. Dins dels 125 anys d’història, cal recordar els primers passos.

El 25 de desembre del 1970, gràcies a una iniciativa de la jugadora Imma Cabecerán, es va disputar al Camp Nou el primer partit del Barça femení, amb la UE Centelles com a rival. Aquell equip, però, no estava reconegut oficialment pel club i no va poder lluir la samarreta blaugrana ni utilitzar el nom de FC Barcelona. El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona va canviar el nom pel de Penya Femenina Barcelonista, i va rebre suport material i econòmic del Barça, tot i que va continuar sense dependre del club. L’octubre del 1980 el futbol femení es va integrar a la Federació Espanyola. La primera Copa de la Reina es va disputar el 1983, i la primera Lliga el 1988-89. El 26 de juny del 1994 el Club Femení Barcelona va guanyar la primera Copa de la Reina.

El 26 de juny del 2002 l’equip era batejat com a Barça femení. Amb l’entrenadora Natalia Astrain es va ascendir a la Superlliga, però no va ser fins a l’arribada de Xavi Llorens el 2006 que la trajectòria començaria a agafar una línia ascendent: quatre Lligues i quatre Copes. Finalment, el 2015 es va fer el pas cap a la professionalització. Consagrat com un referent en l’àmbit estatal, el Barça volia regnar també a Europa. I ho va aconseguir: tres Champions (2020-21, 2022-23, 2023-24), primer amb Lluís Cortés a la banqueta i després amb Jonatan Giráldez.

L’aposta pel futbol femení continua. Sota el segon mandat de Joan Laporta, el 2021 es va impulsar La Masia femenina, donant entrada a futbolistes del planter perquè poguessin residir a les instal·lacions del club. Aquesta temporada, amb un nou entrenador, Pere Romeu, l’objectiu segueix sent guanyar-ho tot. Per aconseguir-ho s’ha fet el fitxatge més car de la història de l’equip -la golejadora Ewa Pajor ha arribat a canvi de 500.000 euros- i s’ha renovat tant Alexia com Aitana. Que el regnat continuï.