Laia Sanz: "L'etapa del Salar de Uyuni quedarà sempre en la meva memòria"

BarcelonaLaia Sanz (Cobera de Llobregat, 1985) afronta el seu setè Dakar amb l'esperança que aquest ral·li sigui dels que a ella li agraden, amb navegació, sense ser una cursa a l'esprint. Malgrat que ho digui amb la boca petita, vol tornar a lluitar "amb els del davant", com ella anomena els pilots que lluitaran pel triomf, i sap que les etapes amb complicacions l'ajudaran: es creix davant les adversitats.

Ja en van set!

Fa una mica de 'yuyu', quan miro enrere. Això va molt ràpid!

Més preparada que altres anys?

Com deies, és el setè Dakar. Al principi deia que era novell, però ara això ja no ho puc dir. Tinc més experiència, conec més la cursa, estic en el millor lloc que podia estar, tinc els mitjans, ara ho tinc tot. Ara falta fer un bon resultat. Aquest Dakar sembla que serà més dakarià i, per tant, estic esperançada. L'any passat va ser un Dakar de gas i poca cosa més i, sent sincera, no hi tinc gaire a fer llavors, ja que en un Dakar de gas hi ha molts més pilots que van molt més ràpid que jo. En canvi, si ens trobem amb un Dakar més dakarià, on l'experiència sigui més important, potser estic en un bon punt. A mi m'interessa una prova més atrafegada que no pas un Dakar en què cada dia siguin camins i res més.

Com t'has preparat per a aquest any?

Hem tingut una temporada d'enduro més llarga. Altres anys m'havia pogut relaxar més perquè a principi d'any havia deixat el Mundial gairebé sentenciat. Aquest any, però, no m'ho he combinat gaire bé. He fet ral·li quan hauria d'haver fet enduro i enduro quan hauria d'haver fet ral·li. He canviat molt d'una moto a l'altra, i al Mundial d'enduro m'he hagut de desgastar més per poder guanyar. He anat tot l'any a contrarellotge i he treballat molt. En els últims mesos he fet molta moto i tot hi ajuda.

Nerviosa?

Estic més tranquil·la que l'any passat. Venia de fer un novè lloc i la gent ja deia que aspirava a fer un 'top' 5. Al final, vulguis o no, a mi m'ha costat molt arribar a l'equip on estic ara, que se'm valori i que em donin igualtat de condicions. I, esclar, l'any passat tenia la sensació de molta responsabilitat, de voler tornar la confiança. I potser sí que és veritat que vaig sortir amb una mica massa de ganes, que suposo que és normal. Ara ja estic en un equip que conec bé, que fa les coses molt bé. Ells estan contents i jo, també. En aquest sentit, podem dir que tinc menys pressió.

Has provat la Gas Gas, l'Honda i la KTM. Em diràs que et quedes amb la KTM, oi?

I tant! KTM 'forever'!

Però què destacaries de les tres motos amb què has fet el Dakar?

De Gas Gas, era una marca de casa i feia il·lusió córrer el Dakar amb una moto de casa. Amb ella vaig aprendre la part dura del Dakar: arribar, no dormir, tornar a sortir… Tot són experiències que serveixen. Amb l'Honda van ser dos anys complicats. Afrontava el Dakar amb el contracte que se m'acabava just després, i això no és fàcil, ja que em posava molta pressió. No em va anar malament, em va anar molt bé, però ara segurament és el moment en què estic més serena: tinc contracte per a l'any vinent, valoro molt el que tinc i això et dóna molta tranquil·litat.

Dius que et sents valorada per KTM. No hi haurà ordres d'equip?

No. Tothom està igual. Com és lògic, la cursa portarà una mica a prendre algunes decisions. Si hi ha un pilot que ha tingut problemes i ha quedat molt endarrerit i n'hi ha un altre que està al davant, és clar que s'haurà d'ajudar. Però a KTM no és com a Honda, que tenen Barreda i dos més i els altres són els motxillers. Aquí som tots iguals, això està molt bé.

Torneu a ser l'equip a batre?

Sí. Bé, tornen…! Jo em considero una mica l'afegit! [riu]. Sóc de l'equip però és clar que no estaré allà per lluitar pel triomf. KTM fa molts anys que guanya, Honda en fa molts que empeny fort però encara no ha aconseguit el triomf i és clar que és el rival a batre.

Què té KTM per estar sempre al davant?

Són molt professionals. I això al final és molt important. I també l'ambient. És molt i molt bo. És curiós com en un equip amb tants galls dins del mateix galliner tothom s'avingui tant. Això vol dir que els egos estan molt ben gestionats. En un altre lloc seria impensable tenir cinc pilots de primer nivell i tenir-los tots entrenant junts sense problemes.

I el relleu també s'ha fet molt bé. Van marxar Despres i Coma i segueixen guanyant.

Sí, i arriba el Toby [Price], que és un pilot nou, i guanya! Això en un altre equip, per molt bo que sigui, no sé si seria possible. La formació de pilots és molt important. Ara, per exemple, tenim el Jordi Viladoms que està fent molt bona feina. Va marxar el Marc, que és el Marc, però queda un molt bon equip!

L'objectiu és millorar el novè lloc del 2015?

No, l'objectiu és fer dels 15 primers, que és molt difícil, ja que mires la llista d'inscrits i penses que no estaràs ni entre els 30 primers. L'any passat em va passar el mateix, i el primer dia vaig acabar 14a. Però aquest any probablement estaré cap al lloc 25, i no penso pas aclaparar-me gens, perquè aquest any no serà com l'any passat. Amb les etapes amb què ens trobarem, que seran molt selectives i dures, no vindrà de dos minuts, que amb dos minuts menys estaves cinc o sis llocs enrere. Pel que diuen, el Dakar d'enguany serà així. A veure amb què ens trobem.

Hi ha etapes noves, zones desconegudes…

La zona de Bolívia és nova, és més al nord i hi haurà molta navegació. I al Paraguai, malgrat que només sigui una etapa, potser hi ens trobarem fang. I a Bolívia ara hi ha sequera, però hi arribarem nosaltres i vindran les pluges mundials! El clima condicionarà molt perquè no és el mateix una etapa a l'Argentina a 50 graus que a 40, la dificultat baixa molt.

Quin és el pitjor record que tens del Dakar?

Les caigudes lletges… dels d'altres, ja que jo per sort no n'he tingut gaires. És fotut.

I el millor?

El dia del Salar [de Uyuni]. Perquè després de passar-ho molt malament arribar allà cinquena… Em vaig posar vuitena a la general. Va ser un dia brutal.

Per repetir-lo?

Tant de bo!

Tot i que al Salar de Uyuni diuen que no hi tornareu!

Ho vam passar molt malament pel fred. Però va valer la pena. Que et vagi bé una etapa tan dura i que tothom ho recordi és molt important. L'etapa del Salar de Uyuni quedarà sempre en la meva memòria.

El Dakar era el teu somni de petita. Què penses quan et veus lluitant amb els del davant?

Hi ha dies que sembla que estàs allà molestant [riu]. Per a mi va ser molt bèstia el dia després del Salar quan, després d'uns quilòmetres després de la sortida, em va passar el Coma. Tinc a casa una foto que estic rodant amb ell. Tu diràs, un tio que havia vist guanyar Dakars per la tele i flipava. I ara estava jo per allà! Mola! Aquell dia també recordo els primers quilòmetres, quan encara no m'havien passat i anàvem obrint i només hi havia quatre marques a la sorra més la meva. Això mola!

I quan veus que afrontes el setè?

Que sóc més veterana, oi? És que el temps passa molt ràpid. I quan fas el Dakar, encara més. Perquè després de participar en un, la ressaca dura entre tres i quatre mesos i la preparació també dura molt, uns tres mesos. Ja tens sis mesos que et passen volant!

Parlaves de la veterania. Els pilots també s'han acostumat a veure't o encara et tracten com algú estranyot?

Una mica de tot, encara. Vulguis o no, a la força, amb els resultats, m'he guanyat el respecte. No és que un any sonés la flauta i acabés novena, és que els tres últims anys he estat al davant. No ha estat una cosa de sort.