Laia Sanz torna a conquerir el món
La pilot de Corbera de Llobregat es proclama campiona del Mundial de trial per catorzena vegada vuit anys després
Laia Sanz ha guanyat el seu catorzè Mundial de trial després d’imposar la seva llei a la darrera prova de la temporada, el TrialGP de Portugal. La pilot de Corbera de Llobregat arribava a aquesta última prova un punt per darrere de la seva gran rival, la britànica Emma Bristow, però la catalana ha culminat un gran cap de setmana controlant la prova i demostrant que el seu talent al manillar està intacte vuit anys després de la seva retirada temporal d’aquesta modalitat, de la qual és dominadora absoluta.
I és que els darrers anys Laia Sanz ha tingut diverses experiències en altres disciplines i modalitats com ara l’Enduro, el Dakar o fins i tot amb els automòbils elèctrics de l’Extreme E, però enguany ha tornat a competir al Mundial de trial al manillar d’una GasGas i s'ha imposat en la primera participació des del seu retorn. Amb tot, el camí de la catalana no ha estat fàcil: “Ha estat molt dur psicològicament, una tortura, feia anys que no patia tant”. Sanz ha acabat dient que mereixia el títol “després de la feina i patiment dels últims anys”.
Aquest és el catorzè Mundial de trial per a Laia Sanz, als quals cal sumar cinc campionats del món d’Enduro, sis campionats del Trial de les Nacions i diverses participacions al Dakar en què va acabar entre els 20 millors pilots de l’especialitat pràcticament els onze cops que ha corregut el ral·li més dur del món.
Toni Bou, imperial
En el mateix TrialGP de Portugal, el pilot de Piera Toni Bou també s’ha proclamat campió del món de trial, en aquesta ocasió per 29a vegada -sumant els títols indoor i els aconseguits a l’aire lliure-. De fet, Bou ha guanyat tots els Campionats del Món celebrats des de l’any 2007 al manillar de la seva Montesa Cota de quatre temps, per davant d'altres grans pilots com l’etern aspirant Adam Raga i el jove Jaime Busto. El carismàtic pilot japonès Takahisa Fujinami, per la seva banda, ha anunciat la retirada després de 16 temporades i un Campionat del Món conquerit l’any 2004, abans de l’arribada del cicló Toni Bou.