Els cinc motius que porten els Lakers a elevar Gasol a l’altura de Bryant, Johnson o Abdul-Jabbar

BarcelonaL'esport català viurà la nit de dimarts a dimecres (4 h, #Vamos) un dels grans moments de la seva història. Els Lakers homenatjaran Pau Gasol amb una cerimònia només a l'altura dels jugadors que han aconseguit transformar la història del bàsquet. La franquícia retirarà el mític dorsal 16 amb una cerimònia al Crypto.com Arena que servirà per posar en relleu la trajectòria d'un esportista irrepetible.

La NBA va mirar durant anys els estrangers amb recel. Tan sols hi ha sis jugadors europeus que tenen la samarreta retirada. Es tracta de Drazen Petrovic (3), Vlade Divac (21), Peja Stojakovic (16), Zydrūnas Ilgauskas (11), Tony Parker (9) i Dirk Nowitzki (41). El millor del cas és que el vuitè jugador del Vell Continent que tindrà aquest privilegi serà Marc Gasol, a qui els Memphis Grizzlies tenen previst homenatjar. Els Lakers ja han retirat 11 dels 101 dorsals possibles. La llista a la qual s'afegirà Gasol inclou Elgin Baylor, Wilt Chamberlain, Jerry West, Gail Goodrich, Jamaal Wilkes, Kareem Abdul-Jabbar, James Worthy, Magic Johnson, Shaquille O'Neal i Kobe Bryant, que té dos números reservats, tant el 8 com el 24.

Resumir l'etapa de Pau Gasol als Lakers és tan difícil com limitar una cançó a una partitura, però hi ha cinc grans moments que el jugador de Sant Boi de Llobregat mai oblidarà:

Pau Gasol es va fer un lloc a l'elit del bàsquet mundial amb la samarreta dels Memphis Grizzlies (2001-08). Quan el van fer seure en un despatx per explicar-li que el traspassaven no s'ho va creure. Es pensava que era una broma, però l'operació es va acabar tancant i el jugador es va haver de mudar a Los Angeles. L'intercanvi va provocar que la franquícia de Tennessee es quedés amb els drets del seu germà Marc.

Jeanie Buss, propietària dels Lakers i filla del desaparegut Jerry Buss, va ser una de les primeres veus a tancar el debat sobre si Pau Gasol mereixia tenir la samarreta retirada o no. "No es tractava de donar una raó sinó de triar el moment, era clar que ho faríem". El català va estar sis temporades i mitja als Lakers, on va disputar tres finals de la NBA i en va guanyar dues. Els seus dos anells de campió van servir per ampliar el palmarès d'una franquícia que ara viu una època molt més difícil.

Quan Pau Gasol va visitar Boston per disputar la seva primera final de la NBA (2008), els seguidors dels Celtics el van escridassar gairebé tant com a Kobe Bryant. “No tens prou nivell per jugar als Lakers, marxa a les Sparks”, li deien en referència a l’equip femení de Los Angeles. El català va perdre aquella sèrie per al títol, però no es va donar per vençut. Aquella derrota es va convertir en el punt de partida d'una etapa daurada.

L'especial relació de Pau Gasol amb els aficionats dels Lakers es va començar a construir en aquells dies de derrotes contra el seu rival històric. "Tothom em diu que sempre em vaig comportar amb molta classe, amb molt de respecte, amb certa humilitat, amb valors, com m'han ensenyat els meus pares i la meva família. També vaig treballar molt amb la comunitat de Los Angeles, fent coses fora de la pista. Al final el que queda és la persona, no pas el jugador", argumenta.

La millor etapa de Pau Gasol als Lakers es va traduir en dos anells de campió (2009 i 2010). Un any després de quedar-se amb la mel als llavis, els Lakers van superar els Orlando Magic a les finals per al títol (4-1). Gasol va ser clau amb 18,6 punts, 9,2 rebots, 2,2 assistències i 1,8 taps de mitjana durant els cinc partits decisius. El segon anell de campió del català va arribar després d'una de les finals més mítiques de la NBA. L'equip de Los Angeles es va desfer dels Boston Celtics (4-3) i va poder celebrar el back-to-back. El pivot va tenir un paper clau i per a molts analistes va merèixer la distinció de millor jugador (MVP), ja que va sumar 19 punts i 18 rebots en el setè duel.

Els germans Gasol van fer història i l'any 2015 van protagonitzar el salt inicial de l'All-Star de la NBA, que es va disputar al Madison Square Garden de Nova York. Els dos catalans van obrir el partit d'exhibició que va enfrontar els millors jugadors de la competició i van protagonitzar una imatge icònica. Pau Gasol va guanyar el salt i, en conseqüència, la Conferència Est va començar el partit atacant. La Marisa (mare), l'Agustí (pare) i l'Adrià (germà petit) van seguir l'escena des de la graderia. "Allò va ser molt més que un somni fet realitat", reconeix Pau Gasol, que va acabar el partit amb 10 punts i 12 rebots.

El salt inicial dels Gasol va servir per resumir millor que cap altra imatge la dimensió global que la NBA ha adquirit en els últims anys. Lluny de convertir-se en una moda passatgera, la tendència encara s’accentuarà més d’ara endavant. Quan jugaven a la cistella que els seus avis tenien a Calafell, els Gasol mai s’havien imaginat arribar a una fita tan gran. El seu exemple s'ha convertit ara en un estímul per a milers de joves d’arreu del món, que s’entrenaran dia i nit per intentar imitar la trajectòria dels dos nens de Sant Boi.

"No hi ha cap dubte. Quan Pau Gasol es retiri, el seu nom estarà al costat del meu al sostre del pavelló". La profecia de Kobe Bryant es complirà la nit de dimarts a dimecres (4 h, #Vamos), quan els Lakers homenatjaran el millor jugador català de la història. "Estarà molt present per a mi en aquell moment, malgrat no poder ser-hi de manera física. La seva presència, el seu esperit i el seu llegat sempre són amb mi i sempre el tinc present. Ell formarà part de la resta dels meus dies, sobretot a nivell personal i familiar, que per a mi és el més important. Em sento molt afortunat d'haver compartit moltes coses amb ell i d'haver-lo considerat com un germà gran", explica Gasol.

“La nostra relació va anar molt bé des del principi. Tots dos sabíem que necessitàvem l’altre per tenir èxit. Vaig veure cada dia la prova de per què els més grans són els més grans. No és un accident. És una obsessió: arribar a aquest nivell i mantenir-s’hi. La dedicació, el compromís... És una cosa única”, apunta Gasol, a més de destacar algunes de les virtuts que van convertir Bryant en un jugador únic. “Em va inspirar per millorar, em va ajudar a reparar en els detalls del joc”, afegeix.

"Cada dia que passa, cada hora que passa, estem més a prop d'un moment molt especial, molt emotiu, serà com una allau i un huracà d'emocions enorme... És difícil pair-ho i processar-ho tot. Crec que el més important serà deixar-me anar, deixar-me portar per aquestes emocions i disfrutar del moment. Per a mi és un moment de moltíssim agraïment i de compartir-ho amb totes les persones que m'han acompanyat al llarg de la meva carrera", confessa Gasol, que estarà acompanyat pel seu germà Marc Gasol, jugador i president del Bàsquet Girona; per Joan Carles Navarro, mànager general del Barça; per exjugadors com Raül López, Felipe Reyes o José Manuel Calderón i, fins i tot, per Estopa.

Sant Boi, orgullosa

L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ciutat natal de Pau Gasol, va penjar divendres una samarreta gegant a la façana del seu edifici consistorial. "Per a Sant Boi és un orgull sumar-nos a l'homenatge que Pau Gasol rebrà a Los Angeles. La retirada de la samarreta significa un reconeixement explícit a la seva trajectòria esportiva. És una oportunitat per tornar a mostrar des de la seva ciutat natal el vincle que ha suposat per a nosaltres. És un referent d'esforç, sacrifici i compromís amb els valors de l'esport per als nostres nois i noies", presumeix Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

Pau Gasol va debutar a la NBA l'1 de novembre del 2001. El català es va estrenar anotant 4 punts i agafant 4 rebots en els seus primers 17 minuts oficials amb els Memphis Grizzlies, que van perdre contra els Detroit Pistons (80-90). "No vaig saber jugar relaxat. Tenia ganes de fer-ho bé perquè hi havia molta gent pendent de mi. Em vaig quedar decebut perquè sabia que molta gent s'havia quedat desperta per veure el partit en directe", va reconèixer el jugador de Sant Boi de Llobregat en la roda de premsa posterior al partit.

L'any 2008 Gasol va ser traspassat als Lakers, on va estar fins al 2014. Els Bulls, els Spurs, els Bucks, els Blazers i el Barça van completar la seva trajectòria esportiva. "Porto bé estar retirat perquè crec que una de les claus de la vida i de ser feliç és saber assaborir etapes, però també saber quan han arribat al final per poder començar la següent. He tingut la sort de jugar durant molt de temps i quan vaig prendre la decisió de penjar les botes no va ser fàcil, però alhora ho vaig fer amb força seguretat i serenitat. Quan vaig tancar aquesta porta, em vaig involucrar en l'esport des d'una altra posició", resumeix.