Lamine i Vinícius són el mateix
BarcelonaLamine Yamal i Raphinha van patir insults racistes al Santiago Bernabéu. Diversos vídeos pujats a les xarxes no deixen lloc al dubte. Crits de "puto negre", "puto mena", "ves al semàfor a vendre mocadors" i "moro de merda" són inequívocament racistes i xenòfobs. El Reial Madrid els ha condemnat i ha iniciat una investigació per identificar els agressors i la Lliga denunciarà els fets davant la policia i també n'informarà el fiscal de sala coordinador de la Unitat de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l'Estat.
El passat mes de juny, per primera vegada a Espanya, tres seguidors van ser condemnats a vuit mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb l'agreujant d'odi pels insults xenòfobs entonats a Mestalla contra Vinícius, se'ls va impedir accedir a un estadi durant dos anys i els va tocar pagar les costes del procediment. Dues sentències posteriors –una per continguts a les xarxes socials i una altra per insults racistes a l'estadi de Son Moix– també van tenir com a víctima i objectiu el davanter madridista, i van ser pioneres. És a dir: hi ha hagut un abans i un després de Vinícius, que ha aprofitat la seva posició, el seu privilegi i l'enorme altaveu per denunciar el que li estava passant. Malgrat tot, en diversos mitjans de comunicació públics i privats s'han utilitzat arguments com que Vini és un provocador i s'està escudant en "això del racisme" o que per què només l'insulten a ell (no és cert) i no a altres jugadors negres. Sospito que els fanàtics que abunden a les tertúlies esportives no tindran ara cap problema, no hi haurà peròs ni objeccions. Fins i tot, és probable que se situïn a primera línia a l'hora de condemnar enèrgicament els insults del Bernabéu.
Ni estan educats en l'antiracisme ni els importa o interessa gens ni mica educar-se. Van a la seva, amb les seves bufandes i els seus equips, i desconeixen conceptes bàsics com el de fragilitat blanca, encara que el seu comportament el segueixi fil per randa: ofendre's, atacar, presentar-se a si mateixos com a víctimes o negar un racisme estructural, sistèmic. No espero que siguin conscients en un futur pròxim que el que han patit Vinícius i Lamine és exactament el mateix: racisme. Però tant de bo algun dia els faci vergonya. De la resposta social de la resta depèn que així sigui.