Eurocopa

Lamine Yamal dona ales a Espanya

Debut brillant a l'Eurocopa de l'extrem blaugrana, que dona una assistència en la golejada de 'la roja' contra Croàcia

3 min
Lamine Yammal i Carvajal, celebrant el tercer gol d'Espanya contra Croàcia

BarcelonaLa selecció espanyola afrontava l'Eurocopa amb sensacions contradictòries, navegant entre l'optimisme i l'escepticisme. Aterrava a Alemanya amb una llista plena de bons jugadors però amb els dubtes de si podrien competir realment com un equip contra les grans seleccions. Croàcia era el primer rival i l'estrena no haruia pogut ser millor per als interessos de la roja. Una victòria contundent i convincent (3-0) per a un combinat que ni tan sols va necessitar fer el partit del segle per endur-se els tres punts. Morata, Fabián Ruiz i Carvajal posaven els punts sobre les is abans del descans. Un cop d'autoritat.

No era dia per restar mèrits al joc de la selecció espanyola, però tampoc es pot obviar que Croàcia va decebre. Havia estat tercera al Mundial de Qatar i finalista de la Lliga de Nacions, quan va caure precisament als penals contra Espanya. Però d'aquell equip només en queden els noms propis. La selecció balcànica, amb una generació daurada liderada per Luka Modric, no s'ha sabut reinventar. A Berlín es va quedar a mitges de tot. Ni va ser sòlida en defensa, ni va pressionar bé, ni va tenir una bona sortida de pilota, ni va atacar amb convicció. Tan sols va tenir un parell d'arribades clares, però els xuts van topar amb la solvència d'Unai Simón. El Zamora de la Lliga, impecable sota els pals, va cometre un error que hauria pogut donar oxigen a Croàcia quan va perdre una pilota que va acabar amb un penal. Però ell mateix se'n va rescabalar aturant la pena màxima a Petkovic.

De la Fuente no es va complicar la vida amb l'alineació. El seleccionador ja va deixar clar quan va fer-se càrrec de l'equip que no faria experiments ni a les convocatòries ni als onzes. Pedri, que confia a reivindicar-se a l'Eurocopa després d'un altre any marcat per les lesions, liderava el mig del camp d'Espanya. Va jugar una hora i va fer l'assistència del segon gol, obra de Fabián. D'altra banda, el també blaugrana Lamine Yamal, a més de Nico Williams, s'encarregaven de desbordar per les bandes. Va ser un partit plàcid perquè la roja va monopolitzar la pilota i Croàcia només va tenir opcions de fer mal, mínimes, si podia recuperar l'esfèrica i córrer a l'espai. Tot i que en les poques accions que ho va aconseguir va topar amb la solvència de la defensa espanyola, concentrada i solidària quan calia córrer enrere.

Lamine Yamal s'estrena amb 16 anys i onze mesos

Lamine Yamal, que amb 16 anys i onze mesos es convertia en el debutant més jove d'una Eurocopa, va tenir una actuació magnífica, desbordant per la banda dreta, centrant i combinant. Va fer l'assistència del tercer gol, amb una centrada mil·limètrica que va rematar Carvajal des de l'àrea petita. I hauria estat un partit rodó si hagués marcat un gol. Va tenir-ne l'oportunitat, però el porter Livaković va refusar la rematada amb una magnífica estirada. Va ser substituït al minut 86 quan ja estava tot dat i beneït, deixant pas al seu company blaugrana Ferran Torres. En canvi, el també blaugrana Fermín no va tenir minuts a la segona part i va veure tot el partit des de la banqueta.

La resistència croata va durar mitja hora de rellotge. Fins aleshores havien defensat acumulant jugadors a l'àrea. Però quan van fer un pas endavant van ser víctimes de la pressió ordenada d'Espanya. Recuperació, pilota a l'espai de Faibán per a Morata i definició impecable del capità de la roja. El partit havia estat força avorrit però es va accelerar amb el gol i amb la necessitat de Croàcia de fer un pas endavant per buscar l'empat. Van ser els únics minuts en què els balcànics semblaven ells mateixos. Però va durar poc. La diana de Fabián feia baixar el suflé, i la de Carvajal va tancar el partit abans fins i tot d'arribar a la mitja part.

Amb els dubtes de Morata i Rodri, que van ser substituïts a la segona part per molèsties, el segon assalt de la roja serà dijous contra Itàlia, la vigent campiona d'Europa. Un rival que no posarà cap catifa vermella i que servirà per testar fins a quin punt el somni d'Espanya és possible.

stats