FINAL FOUR COLÒNIA

L'anàlisi tàctica del Kielce, primer obstacle del Barça d'handbol a Colònia

L'equip de Talant Dujshebaev destaca per la seva duresa, contundència i capacitat anotadora

Gonzalo Romero
29/05/2015
6 min

BarcelonaLliga de Campions, Colònia, Lanxess Arena i Kielce. L’èxit del Barça d’handbol passa per dominar aquesta exigent fórmula i resoldre l’equació. El conjunt blaugrana, que ja s’ha instal·lat a la seu de la fase final del torneig europeu, s’enfronta als homes de Talant Dujshebaev en les semifinals d’aquest dissabte. Més de 9 mesos de competició esquematitzats i resumits en 60 insultants minuts.

"El Kielce és un equip extraordinari", va comentar dies enrere l’entrenador del Barça, Xavi Pascual. El preparador té clar que els seus homes "no són favorits" i que les semifinals seran duríssimes. De fet, el conjunt de Talant va afrontar aquesta edició de la competició amb la intenció de trencar l'hegemonia europea de Barça i Kiel. L’extècnic de Ciudad Real i Atlètic de Madrid té a la seva disposició una plantilla física i equilibrada: solida en defensa i amb talent i gol en atac.

La sincronització dels components de la primera línia, amb el veterà Uros Zorman com a director d’orquestra, reflecteix l'esperit d'aquest conjunt, un bloc amb moltes variants i interessants característiques. "La seva primera línia és molt completa, molt física. Lijewski i Buntic són dos grans laterals drets; Zorman i Tkaczyk tenen molta qualitat, saben jugar molt bé amb el pivot; i Bielecki és una maquina. Si no estem atents ens afusellarà. Hem d’estar molt concentrats", apunta Nikola Karabatic, líder del bloc blaugrana.

El Kielce té molta profunditat de banqueta. L’esmentat Bielecki, màxim golejador de l’equip amb 76 dianes, es reparteix els minuts amb Grzegorz Tkaczyk i Jurecki, dos homes amb una potència i un llançament enormes. El segon, que també ocupa el central, és un dels líders d’aquest equip. A banda de Zorman, ‘playmaker’ de la vella escola, el jugador de Varsovia és l’encarregat de sostenir anímicament i esportivament l’equip quan les coses no rutllen.

No necessàriament amb gols, ja que el seu company d’equip, de posició i de selecció té una facilitat alarmant per veure porteria, però sí des del punt de vista psicològic i combinatiu. Tot i que no té la visió de joc del veterà eslovè, Tkaczyk juga molt i molt bé amb homes com Buntic, un pel tossut i lent, i Lijewski, jugador que surt d’una lesió però que té una qualitat enorme, al seu costat.

Durs en defensa, ràpids al contraatac

La defensa és un dels punts forts del conjunt polonès. El Kielce utilitza, normalment, un sistema 6:0 força estàtic amb, com a mínim, un canvi. Julen Aguinagalde sempre cedeix el seu lloc a un dels especialistes defensius de l’equip. Talant pot utilitzar i utilitza fins a quatre jugadors per cobrir el centre de la defensa: Zeljko Musa, Grzegorz Tkaczyk, Piotr Chrapkowski, Michal Jurecki.

Els canvis, doncs, varien en funció dels jugadors que estan a pista. Amb una primera línia integrada per Bielecki (LE), Tkaczyk (CE) i Buntic (LD) –presumiblement titulars davant els blaugranes–, el CE i Michal Jurecki, que normalment supleix defensivament Aguinagalde, serien els tercers defensius. El polonès i el croat, doncs, ocuparien els segons.

La defensa del Kielce / GONZALO ROMERO

Tot i això, el tècnic del Kielce també utilitza Piotr Chrapkowski, un jove primera línia que també té bona mà en tasques ofensives. Musa és –possiblement– el defensor més dur d’aquest grup d’especialistes, però també el menys intel·ligent. D’altre banda, l’esquema defensiu de l’equip semifinalista també té una faceta més anticipativa, que segurament mostrarà davant el Barça.

Neutralitzar la fluïdesa dels barcelonins pot arribar a ser clau. Això, però, pot originar més espais i donar pas als 1:1 d’homes com Dani Sarmiento o Raúl Entrerríos. A vegades, els polonesos fan fins a tres canvis atac-defensa (Aguinagalde, Zorma i Bielecki).

El conjunt de Xavi Pascual ha de saber aprofitar aquesta situació per intentar buscar les pessigolles a homes que normalment no defensen. El fet que els 'tercers' siguin jugadors amb sobrada capacitat per encarar porteria contraria fa que el conjunt polonès se senti molt còmode al contraatac.

Parlar de transicions ràpides és sinònim de parlar de la parella d’extrems croats, Manuel Strlek i Ivan Cupic (segon màxim realitzador de la plantilla amb 51 gols). Els dos, ràpids, hàbils, aconsegueixen dianes senzilles, sense oposició. "Els dos croats són molt bons. Hem de tenir molta cura de no perdre pilotes fàcils perquè no perdonen", va apuntar Xavi Pascual. Marin Sego i el veterà Slawomir Szmal aporten seguretat sota pals. Els dos conformen una gran parella de porters, amb experiència i una gran trajectòria esportiva.

Ric joc posicional

El joc ofensiu dels semifinalistes és ric en variants i combinació, amb profunds 2:2 i contínues fixacions. Aquestes són les situacions més significatives del seu joc, (també resumides en el vídeo adjuntat a la notícía):

Primera acció: Podem veure com el central comença amb la pilota i la passa al lateral dret (LD). Zorman –suposat central–, intercanvia la seva posició amb el lateral esquerre (LE). Aquest, encara porteria i rep del lateral dret. El LE, llavors, decideix. Les opcions i les variants tàctiques són diverses. En primer lloc pot llançar, la decisió –a priori– més bàsica. També, però, pot combinar amb el seu pivot o donar continuïtat per intentar trobar una situació més clara.

Segona acció: Situació amb servei de falta lateral. El pivot comença amb la pilota i la passa al lateral dret (LD). Uns segons abans, l’extrem, el Dret en aquest cas, transforma a doble pivot. El PI combina amb el LD i s’enfonsa entre els defensors 1:2 d’aquella zona. El primera línia que rep la pilota pot aprofitar aquest 2:2, buscar el llançament o passar la pilota a l’altre lateral, que encara porteria i afronta una petita superioritat numèrica.

Anàlisi del Kielce / GONZALO ROMERO

Tercera acció: El lateral esquerre (LE) obre el camp i passa la pilota al central (CE). Aquest, rep l’esfèric i fa un desplaçament calcat, un moviment senzill que genera molts espais. El LE aprofita el moviment del seu company i transforma a doble pivot. El CE dóna velocitat a la circulació de la pilota i la juga amb el lateral dret (LD), que decideix: intentar resoldre a partir del 2:2 amb el pivot, o bé donar continuïtat a l’altre banda. Veiem que es crea una doble superioritat numèrica.

Quarta acció: Inici de jugada molt senzill amb Uros Zorman (CE) i Julen Aguinagalde (PI) com a grans protagonistes. El CE rep la pilota i fa un canvi direcció amb l’objectiu de fixar el seu defensor. El PI, que es troba entre els tercers defensius contraris, canvia el bloqueig i intenta obrir espai en els 6 metres. L’eslovè explota aquest 2:2 amb Aguinagalde, un dels millors del món en aquestes situacions.

Cinquena acció: El central (CE) comença amb la pilota i la passa al lateral dret (LD). En aquest moment, el CE i el lateral esquerre (LE) intercanvien les seves posicions i l’extrem dret (ED) surt a rebre la pilota als 9 metres. Després dels dos moviments, l’ED rep la pilota, es creua amb el LE i transforma a doble pivot. Llavors, el jugador dretà es creua amb el LD, que encara porteria i decideix: treure petroli del 2:2 amb el pivot o donar continuïtat a l’altre zona, on hi ha una situació similar, amb una lleu superioritat.

Superioritats treballades

Amb un home més a pista, el Kielce intenta marejar el rival i buscar una situació clara de llançament. Aquestes són les dues situacions que més repeteixen:

Superioritat numèrica (I): El Kielce té superioritat numèrica. En aquest cas, el central (CE) passa la pilota al lateral esquerre (LE) i el pivot (PI), entre 1-2, surt a rebre als 9 metres. El LE i el PI combinen. Quan el primera línia torna a rebre la pilota, el CE transforma a doble pivot (zona 2-3). El jugador que ha rebut l’esfèric encara i fixa la defensa rival. Veiem, doncs, que pot resoldre aquesta situació. El dretà, però, també pot moure l’esfèric a l’altre banda de la pista, on també es crea situació de superioritat.

Acció Kielce amb un home més / GONZALO ROMERO

Superioritat numèrica (II): El central (CE) encara porteria en la zona del lateral dret (LD). El CE es creua amb el LD, que aprofita l’espai i ataca. El jugador amb pilota pot finalitzar la jugada (llançament o combinar amb el pivot (PI)). El primera línia, d’altre banda, també pot combinar amb el lateral esquerre (LE). Aquest decideix i culmina l’acció. Les opcions són diverses. En cas d’efectuar correctament la situació, el llançador hauria d’intentar anotar sense oposició.

Inferioritats pacients

Després de rebre una exclusió i deixant de banda possibles combinacions entre els primeres línies, el conjunt polonès utilitza el porter jugador per compensar el desequilibri numèric. Aquest, que té un protagonisme testimonial, es col·loca sempre en un dels dos extrems. A partir d’aquí:

Inferioritat numèrica: El central (CE) es creua amb el pivot (PI) i ocupa el lateral esquerre (LE). El PI rep la pilota, es creua amb el lateral dret (LD) i torna a ocupar seva posició natural (6 metres). Llavors, el jugador amb pilota encara porteria i el LE ocupa el centre de l’atac. En aquest moment, el porter jugador torna a la banqueta per precaució. Llavors, el LD pot jugar el 2:2 amb el PI o donar continuïtat.

Acción del Kielce amb un home menys / GONZALO ROMERO
stats