Hi ha altres prioritats abans que renovar Xavi

BarcelonaEl Barça de Joan Laporta va anunciar fa uns dies, 18 mesos després de les eleccions, el nom del seu director esportiu. Jordi Cruyff va posar al despatx del president executiu blaugrana després de firmar contracte per ocupar una plaça que, amb diferents denominacions, havien defensat Éric Abidal i Ramon Planes a les acaballes del govern de Josep Maria Bartomeu. Era una qüestió de temps que la institució actualitzés la seva relació amb el neerlandès, que va retornar al Camp Nou l'agost del 2021 en qualitat de "director de scouting internacional" però de facto, i sobretot després de la dimissió de Planes, tenia més pes en les decisions relatives al primer equip. Redefinir el seu contracte era a l'agenda de Laporta. Ara ha consolidat la seva vinculació amb el club fins al punt que el seu contracte no té una durada establerta, com sol passar amb els càrrecs esportius.

L'adequació de Cruyff ha arribat després que el Barça hagi assolit una espècie de campament base després d'un estiu frenètic en què s'han assolit quasi tots els objectius gràcies al poder indispensable de les palanques econòmiques. L'equip ha apujat les seves prestacions amb els fitxatges de Lewandowski, Kounde o Raphinha i s'ha pogut tancar per fi la renovació de Gavi, que en 12 mesos ha quadruplicat el seu valor de mercat. Només han quedat a l'aigüera les retallades de sou dels capitans i de De Jong i Ter Stegen, beneficiaris de contractes sobredimensionats que, en combinació amb les noves fitxes, van provocar que el fair play de la Lliga se salvés gràcies a un aval personal de Laporta i Olivé i situen la massa salarial encara per sobre dels llindars recomanats. Sense més palanques per activar més enllà de BLM, és peremptori oxigenar la factura esportiva. Per això hi ha trobades previstes amb De Jong i Ter Stegen mentre es limita la participació de Piqué, que quedarà lliure si no juga el 35% dels partits.

A l'agenda de Mateu Alemany no hi ha, per ara, un forat definit per tractar la renovació de Xavi Hernández i el seu cos tècnic, que van arribar al Barça en un context d'urgència esportiva i ruïna econòmica el novembre del 2021, després de la destitució de Ronald Koeman, que va suposar una despesa extraordinària de 12 milions, i d'una àrdua negociació amb l'Al-Sadd, que va cobrar cinc milions per alliberar el seu entrenador. "No tenim res previst en aquest sentit", despatxen des de la junta de Laporta, on la prioritat és rebaixar la sagnia dels contractes heretats de l'anterior directiva. A més, l'staff del primer equip va firmar fins al 2024, fet que atenua l'emergència. Fonts del vestidor consultades per l'ARA admeten que les condicions del cos tècnic són "les mateixes" que es van acordar ara farà un any: uns quatre milions bruts a repartir entre Xavi i els professionals que van venir amb ell. Amb tot, hi ha calma i convenciment que "si la piloteta entra" i arriben els títols, arribarà també una revisió a l'alça dels emoluments que compensi l'esforç inicial, el del novembre del 2021, per rescindir l'acord amb Qatar i firmar amb un Barça que tenia el límit salarial excedit.

Per fer el salt al Camp Nou, Xavi va valorar els intangibles en relació amb el que percebia a l'Al-Sadd i va haver de rascar pressupost per comptar amb els seus col·laboradors de confiança, que també van acceptar unes condicions a la baixa a canvi de treballar al Barça. Mesos després, l'egarenc i el seu staff també van entendre que, més que la seva situació particular, era imprescindible dedicar els recursos econòmics a reforçar la plantilla. I ara són conscients que sense resultats no hi haurà cap millora. "Ens l'hem de treballar abans de mereixe'ns-la", diu un dels interessats. Ara bé, que el cos tècnic blaugrana està per sota de la mitjana pel que fa a condicions ho saben els grans clubs d'Europa. Així ho demostra el fet que alguns dels seus membres hagin tingut propostes alternatives. De la Premier, concretament. I en uns termes econòmics superiors als que tenen en aquests moments. Ofertes que, expliquen, han sigut declinades "per lleialtat a Xavi i al projecte que tot just està començant".

Fora del top 5 de la Lliga

L'entrenador vallesà entrena una de les plantilles més cares del continent, però està lluny de formar part del top 5 dels tècnics més ben pagats de la Lliga. El rànquing l'obre el Cholo Simeone, preparador de l'Atlètic de Madrid des del 2011, amb un salari brut anual de quasi 40 milions d'euros, segons va destapar fa uns mesos el diari L'Équipe. El segueix el seu homòleg del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, amb un sou de gairebé 12 milions bruts a l'any. A molta distància hi ha el tercer classificat, Julen Lopetegui, que s'embutxaca al Sevilla més de set milions bruts anuals després de renovar al gener fins al 2024. El quart és Manuel Pellegrini, a qui el Betis va millorar el contracte aquest estiu fins a situar-lo en poc menys dels set milions per curs. Unai Emery, consolidat al Vila-real i amb un salari d'entre cinc i sis milions bruts per temporada, tanca el top 5. El següent seria un nouvingut a la Lliga, Gennaro Gattuso, amb unes quantitats similars a les de l'entrenador groguet, mentre que la posició actual de Xavi s'acosta més a les d'Ernesto Valverde, que ha firmat amb l'Athletic Club un contracte molt condicionat pels objectius, i Imanol Alguacil, que voreja el milió i mig net anual gràcies a la fiscalitat especial basca.