Laporta i els diners al camp
Hi ha dues maneres d’afrontar la delicada situació econòmica del Barça. La primera, la més prudent (o potser poruga), seria no gastar pràcticament res en fitxatges i destinar els milions aconseguits a darrera hora de Sixth Street a sanejar la malmesa economia blaugrana. L’aficionat s’hauria de conformar amb Kessié i Christensen, i tots els futbolistes que poguessin arribar a Barcelona amb la carta de llibertat. La segona opció, la més arriscada (o potser temerària), seria fer una gran inversió aquest estiu per fer un equip guanyador i que això tingui un retorn econòmic a mitjà termini.
El president Laporta s’ha decantat per la segona via: el club no pot estar més en standby i és necessària una forta inversió per revertir la dinàmica derrotista dels últims anys. D’aquí que, malgrat que el Barça estigui amb l’aigua al coll, l'entitat catalana tingui sobre de la taula noms importants que requereixen operacions milionàries, fitxatges que fa tot just uns dies hauríem titllat d’impossibles per a un club que acaba de sortir de l’UCI com el Barça. Falta per veure si tot el reguitzell de noms que han aparegut durant l’últim mes –Lewandowski, Bernardo Silva, Rafinha, Koundé, Marcos Alonso, Azpilicueta...– són opcions reals o una manera de fer volar coloms i mantenir anestesiada la culerada durant aquests mesos caliculars. Pel que va explicar el mateix Laporta als periodistes la setmana passada, l’interès del Barça per aquests cracs és real i Mateu Alemany jugarà de debò les seves cartes a totes les partides que té obertes ara mateix per mig continent.
El pla de Laporta és valent alhora que arriscat. El Barça hipotecarà una part dels ingressos dels propers anys per tornar a ser competitiu. Diners que en el futur no hi seran però que s’hauran de recuperar per altres vies, tornant a engegar l’enorme maquinària que és el Barça, generant nous ídols que tornin a convertir Barcelona en epicentre del negoci futbolístic. El president creu que perquè l’engranatge funcioni a tots els nivells s’ha de donar a Xavi les eines suficients per competir tant a Espanya com a Europa. Que la roda torni a girar. El cercle virtuós arrencant, com sempre, des de la parcel·la esportiva. El mític els diners al camp.
El gran problema d’aquesta aposta és que no hi ha marge d’error. L’herència rebuda de Bartomeu fa que el Barça no pugui tornar a equivocar-se. La motxilla pesa tant que una nova sotragada seria mortal i posaria en risc, aquest cop sí, la viabilitat del club.
