"Laporta és com el Facebook, el 2003 era fresc i nou i ara sembla que hagi envellit 50 anys"

BarcelonaLa llibreria Ona de Gràcia va rebre la Gran Enciclopèdia del Barça (Blackie Books) a finals de març. Un totxo de 422 pàgines que l’encarregada, en ple boom de Sant Jordi, i amb la botiga plena de llibres, volia tornar. Doncs resulta que, en només 24 hores, en va vendre 10 exemplars. "Tu saps qui són, aquests?", pregunta a un dels clients. Avui aquesta obra hilarant escrit pels membres de La Sotana ocupa un lloc principal a moltes llibreries que es preparen per a l’onada de vendes de la diada.

Per als que anys enrere els havien seguit a Twitter, el llibre ve a ser una mena d’u per u gegant produït per aquest fenomen de masses en què s’ha convertit La Sotana, un invent que va començar fa nou anys a través de Skype i que avui és "el podcast independent dedicat al Barça més escoltat en llengua catalana i que omple teatres a tot Catalunya", tal com diu la ressenya d’una obra publicada amb una edició exquisida. Parlen dels clàssics. De Cruyff, Messi, Guardiola, Gaspart, Laporta, Núñez o Kubala. N’hi afegeixen d’altres de més discutibles com ara Amunike, Prosinecki o Okunowo. I se’n descuiden alguns com ara Ramallets. "Qualsevol historiador seriós l’hauria posat entre els 20 més importants", admet Manel Vidal. Però l'única cosa seriosa del llibre és que s’han documentat bé. "Els noms són els que són i va passar el que va passar. Això sí, està explicat a la nostra manera", remata Andreu Juanola.

Una manera tan particular que, al seu podcast, els va dur a enfrontar-se amb el poder des del primer dia. "Som uns inconscients, però aquesta és la gràcia", diu el Manel. L’exemple més clar és quan van dedicar una nadala a Josep Maria Bartomeu, en què el qualificaven de "tros de cabró" i l’acusaven de voler "forrar-se amb comissions" amb l’Espai Barça. "Ei, que les comissions no són pas il·legals, jo soc comercial i en cobro –etziba l’Andreu, tot rient–. Mira que vam arribar a dir-li coses, i enfadar-se per això..." Bartomeu, a través dels serveis jurídics del Barça, va presentar una querella. "I va arribar el dia que es feia l’acte de conciliació. Tots ens en vam oblidar i no hi vam assistir! Som així...", expliquen. El resultat? El Barça "va aflacar", la querella va quedar en paper mullat i la nadala i el burofax amenaçador de Bartomeu serveixen precisament per tancar el seu llibre.

La Sotana té 2.500 'patreons' i una audiència de gairebé 100.000 persones en cada podcast

Són cinc, a l’equip. El Manel i l’Andreu, conjuntament amb el tècnic, l’Enric Gusó, hi són des del principi. El Joel Díaz i el Magí Garcia s’hi van afegir després. Dos fundadors, Ignasi Fuster i Sergi Pujol, van plegar veles ja fa anys. Es defineixen com "un grup d’amics" que, coses de la vida, van passar de fer un producte que només s’escoltaven els seus coneguts a tenir 2.500 patreons i una audiència de gairebé 100.000 oients en cada podcast de La Sotana, un programa que, al Joel, al Manel i al Magí els ha servit de trampolí per entrar a altres mitjans convencionals.

Asseguren que porten bé la fama, encara que a Catalunya "ser famós és lamentable", perquè "hi ha gent més famosa [que ells] a qui no aturen pel carrer". Encara que els sotaneros, que es mouen per ambients nocturns, a vegades han d’aguantar el ciri. "Hi ha gent que es pensa que, com que t’escolta en un podcast, ets el seu amic. Si et diuen que és patreon, doncs mires de ser una mica agraït i educat", apunta el Manel amb una ironia divina.

Malgrat que el format és diferent, accepten que es digui d’ells que han agafat el relleu del Força Barça com a programa de referència que fa humor sobre el barcelonisme. "Sempre hem pensat que, si s’ha de fer befa, millor fer-la sobre un mateix que esperar que la facin des de fora". Se centren en el Barça i passen de puntetes pel Madrid. "La Sotana té poc contingut antimadridista. Ens n’alegrem quan perden, però preferim fer befa del Barça. Encara que, després de cinc Champions gairebé seguides, no hi ha gaires motius per fer-ne broma".

De criticar el Barça de Bartomeu a criticar el Barça de Laporta

I fer broma, broma crítica, implica ficar-se amb els que manen. Amb Bartomeu eren "a la trinxera" i, asseguren, els era més fàcil. Quan Laporta va guanyar les eleccions, els va costar una mica més. "Però ara ja està!" I, en una setmana on el president blaugrana donava explicacions sobre el cas Negreira, el Manel fa el seu resum de la compareixença. "Veure’l llegint un PowerPoint, amb tot de caixes i un CD-ROM, donava una imatge envellida. És com el Facebook. El 2003 era molt nou i molt fresc. Ara sembla que hagi envellit 50 anys de cop". I, dit això, es queda tan ample.

Per ocurrències com aquesta, o per haver dit un dia que Pedri "portava un pentinat de retardat", el club els ha vetat i no els deixa entrevistar a ningú. Ni a cap jugadora del femení, per més que "elles vulguin venir".

La Sotana complirà nou anys el mes vinent. I confien en celebrar els deu el 2024. Però, com adverteix l’Andreu, el programa "està més a prop del seu final que no pas del seu començament". Tenen clar que La Sotana són ells i que "no tindria sentit" amb altres integrants. "De la mateixa manera que no encaixa en mitjans convencionals". Ja ho van provar a SERCat i a Betevé. Van durar mesos.

Com resumeix el Manel: "Arran de la nadala, Betevé ens va advertir i vam marxar de vacances de Nadal. Estava preocupat perquè tenia por que l’autocensura ens fes canviar. I no. Va ser tornar, fer un programa com sempre i tenir queixes de dos col·lectius que s’havien sentit ofesos. Llavors ens van fer fora. No ens va saber gaire greu, primer perquè cobràvem poc i, sobretot, perquè si haguéssim canviat hauríem deixat de ser nosaltres".