Laporta: impossible fer-ho pitjor
És impossible, per molta imaginació que s'hi posi, fer les coses pitjor del que les està fent el Barça. Més ben dit: pitjor que Joan Laporta. El president que va plorar en roda de premsa al costat de Xavi mentre el ratificava i venia il·lusió, projecte i estabilitat el 25 d'abril ha comunicat a l'entrenador el seu acomiadament 29 dies després en una reunió d'urgència i en la prèvia de la final de la Champions femenina. Una final que va servir d'excusa per allargar l'agonia del tècnic “perquè no volien eclipsar-la” i que ara queda en segon pla informatiu perquè així ho ha decidit Laporta. Quin desastre.
La mobilització històrica de l'afició blaugrana a Bilbao, la festa, ja ha quedat entelada per culpa de Laporta, d'una comissió esportiva que no pinta res i d'uns directius l'única missió dels quals és aplaudir l'amo i assistir com a espectadors en primera fila als cops de volant d'un president caòtic que pren decisions incoherents amb el seu propi discurs sense consultar-los. Els seus noms passaran també a la història: aquest serà el seu llegat, tot i que encara no en siguin conscients. Ja han quedat retratats.
L'últim intent per semblar un club seriós i professional, l'anunci que dilluns o dimarts hi hauria una reunió en què es valoraria amb criteris objectius la tasca de Xavi abans de prendre una decisió definitiva –a sobre, amb la final de Champions femenina com a excusa–, no va colar i ha durat exactament quatre dies. En aquest enrenou convindria no perdre de vista que Laporta ha demostrat tenir un patró de conducta: no respecta ningú. Tres mites del barcelonisme –Messi, Koeman i Xavi– en són testimonis, igual que la massa social acrítica i anestesiada que va dimitir de Montjuïc i que assisteix –ara ja sí avergonyida– a la crisi sense fi, al tret al peu permanent, als relats buits i al ridícul interminable.
Que el president no sigui capaç de reprimir el seu darrer rampell emocional i que no hi hagi ningú al club capaç d'aturar-lo, de fer-li veure que aquest dissabte es juga una final que emociona el barcelonisme, hauria de ser el senyal definitiu, però em sembla que encara no s'ha tocat fons. Perquè cada cop que algú formula en veu alta la qüestió de si és possible gestionar pitjor el Barça la resposta de Laporta és que sí, es pot.