Laporta necessita escarmentar

És molt difícil ser culer, periodista i escriure precisament de l'actualitat del Barça. Moltes vegades el cor pot més que el cap. Podem parlar d'escàndols arbitrals, de decisions del Comitè de Competició o, més recentment, del famós fair play financer i les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor a la Lliga. ¿Quantes vegades el desig culer de voler "que tot acabi bé" ha passat per sobre dels fets? Aquí hi ha la diferència –i perdó pel comentari– entre el periodisme clàssic i el periodisme de bufanda.

La demagògia i el populisme se'ns mengen. Vivim en un context en què el relat victimista s'imposa i és més fàcil dir que tot és una conxorxa orquestrada des de Madrid que no pas assumir els errors propis. Laporta s'ha fet seu aquest relat, i ha venut que allà ens tenen mania i que han canviat les regles del joc a mig partit. I molta gent ho accepta, ho compra i ho reivindica de manera acrítica. Perquè és més fàcil dir que "la culpa és d'ells" que no pas acceptar que aquell superheroi que molts van votar a les darreres eleccions potser els ha fallat.

Potser sí que és cert que hi havia un pacte i algú se l'ha passat pel forro. Que el Barça –o sigui, Laporta– havia parlat amb la Lliga –o sigui, amb Tebas– i havien quedat d'acord que amb el contracte de Nike n'hi hauria prou per arribar a la regla 1:1. Però resulta que més enllà dels presidents plenipotenciaris, les institucions tenen alguns contrapoders i els clubs que formen part de la comissió delegada de la Lliga no han interpretat amb tanta bona voluntat l'acord amb Nike, ni s'han cregut això de vendre els seients vip del futur Camp Nou sense garanties immediates de pagament –una mena de Barça Vision II–. Resumint, que han exigit per al Barça el mateix tracte que tants altres clubs van rebre en el seu dia. Que el Sevilla, l'Athletic Club i l'Atlètic de Madrid facin pressió no els converteix en els dolents de la pel·lícula. Defensen els seus interessos i prou.

Tant de bo que el cas Dani Olmo - Pau Víctor es resolgui favorablement per al Barça. Però passi el que passi ha de servir d'escarment. Laporta ha jugat amb foc des del primer dia. Des del 2021, quan va guanyar les eleccions. Abans, fins i tot! Tota la gent que li recomanava prudència a l'àrea econòmica ja no hi és. O han plegat o els han fet plegar. Avui tot passa per les mans d'un president que ho vol tot però que algun dia ha d'aprendre, com els nens petits, que no tot és possible. I sap molt greu dir-ho, perquè la víctima és el Barça.