Barça

"A Laporta no el canviaràs: o ho acceptes o te'n vas"

Amb Xavier Budó i Joan Moya, ja són 25 els executius de primer nivell que han deixat el Barça des de les eleccions del 2021

4 min
Joan Laporta durant una compareixença pública.

Barcelona"Històricament, els clubs de futbol són presidencialistes. I per què no dir-ho, dictatorials". La frase, recollida al documental FCB Confidencial, la va dir Sandro Rosell en una reunió de junta quan intentava defensar Joan Laporta dels atacs d’una part de la seva directiva. Acabava de ser elegit president però els seus mètodes de gestió no agradaven als seus companys. Amb el temps, Rosell també se’n cansaria i faria les maletes, així com bona part de l’equip directiu que va guanyar les eleccions contra tot pronòstic l’estiu del 2003. Tant en la seva primera etapa blaugrana (fins al 2010) com en la segona (des del 2021), Laporta ha tingut molts companys de viatge, sigui a la junta o entre els executius de màxima confiança, però ben pocs han sabut aguantar al seu costat.

Les de Xavier Budó (director d'esports) i Joan Moya (director de tecnologia) són les últimes baixes més destacades que ha patit el Barça des dels comicis del 2021. En total se n'han registrat un centenar, però 25 corresponen a executius de primer nivell. Alguns, que venien de l’anterior junta, van ser destituïts. D’altres se n'han anat per voluntat pròpia. Passa el mateix a la junta, que ja ha tingut tres dimissions: Jaume Giró –que ni tan sols va arribar a la presa de possessió–, Jordi Llauradó i Eduard Romeu. "Treballar amb el Jan [Laporta] no és fàcil. Vol ser a tot arreu, controlar-ho tot, i això acaba provocant interferències en la gestió. Acceptes que et desautoritzin una vegada, però quan és constantment te’n canses i marxes", explica a l’ARA una de les fonts consultades per elaborar aquest reportatge. Totes, siguin treballadors en actiu o antics empleats, han demanat mantenir-se en l’anonimat.

Laporta no deixava que el repliquessin

La seva experiència acostuma a coincidir: "Et reunies amb Laporta, pactaves una cosa però a vegades no servia per a res. A la tarda havia canviat de parer. Entremig, tu havies fet algunes gestions i acabaves quedant en ridícul", recorda un antic executiu. "Un dia, parlant de números i d’austeritat econòmica, va rebre a mitja reunió la trucada d’un representant. Així que va penjar, es va passar tot el que havíem discutit pel forro i va començar a parlar de fitxar jugadors", afegeix una altra de les fonts consultades. "No li podies replicar. Si ho feies, et contestava dient que tu no en tenies ni idea, de futbol, i que el deixessis fer". Alguns cops, de bones maneres. Molts, cridant.

La personalitat de Laporta ha canviat amb els anys. Des del seu entorn expliquen que el 2003 "era autoritari però novell", però que el 2008, amb la moció de censura que va superar pels pèls, es va convertir en "algú molt desconfiat". El 2010 s’enfronta a una acció de responsabilitat, el 2015 perd les eleccions i les guanya finalment el 2021. "Demana lleialtat cap a la seva persona. Això ha fet que el seu nucli de confiança s’hagi reduït cada vegada més", observa un dels primers treballadors a marxar del club amb el canvi de mandat. "Al final, qui remenen les cireres són el president, Manana Giorgadze (cap de gabinet) i Alejandro Echevarría (excunyat i mà dreta de Laporta). Tant és què s'hagi dit, discutit o parlat. Tenen l'última paraula en tot". Ells, conjuntament amb Enric Masip (assessor del president), són una part important de la "guàrdia pretoriana" que mencionava Eduard Romeu abans de renunciar com a vicepresident econòmic.

El model del Reial Madrid no té res a veure amb el del Barça

Les comparacions amb el Reial Madrid són odioses. "Allà mana Florentino, hi ha un director general i una estructura muntada. Esclar que el president s'encarrega de les decisions importants, però no interfereix en el dia a dia com sí que fa Laporta", assegura algú que va treballar durant anys colze a colze amb el mandatari blaugrana. A més de Laporta, al club també assenyalen alguns directius que tenen el mateix tarannà. "Els treballadors no saben si fer cas a l'executiu o al directiu. Això despista tothom, provoca sensació d'improvisació i acaba derivant en fuga de talent".

Les fonts consultades parlen de Laporta com d’una persona "voluble", que tant és "capaç de tancar-se en un despatx, mirar-te als ulls i dir-te que confia molt en tu" com d’entrar a mitja reunió i, "a crits, donar-la per acabada, perquè ell ha pres una altra decisió". Va passar, recorden a oficines, amb la concessió del museu virtual, que va acabar a les mans de Mediapro, ara fa un any. O, després d'alguna polèmica arbitral, saltant-se el protocol de comunicació que impedeix parlar dels àrbitres per fer una estripada contra els col·legiats aprofitant una presentació en públic. "El Jan és així i no el canviaràs. O ho acceptes o te'n vas".

Les àrees econòmica i esportiva, les que han patit més canvis

Després d'un seguit de destitucions inicials, amb què la nova junta va prescindir d'anteriors executius de confiança de Bartomeu, les baixes voluntàries sonades començaven amb el comiat de Ferran Reverter, fitxat de Mediamarkt per ser CEO blaugrana. Poc després, Laporta anunciava que no s'incorporaria cap director general i que ell passaria a ser president executiu del club. Totes les àrees han patit canvis, però una de les més afectades és l'econòmica i l'esportiva, que recentment han perdut dos pilars importants: Maribel Meléndez (directora general corporativa) i Franc Carbó (director de gestió de l'àrea de futbol). A l'estiu ho van fer Mateu Alemany i Jordi Cruyff, els dos homes forts de l'àrea esportiva. "Molta gent s'ha negat a signar coses que no veien clares, i amb Laporta ja saps que, si et negues a alguna cosa, tens els dies comptats", sosté un antic treballador. L'Espai Barça, la joia de la corona d'aquest mandat, també ha patit renúncies destacades.

"Sovint molta gent entra al Barça per amor al club. Després comença a veure-hi pegues. I, al final, tip de no poder prendre les seves pròpies decisions, opta per marxar abans de posar en risc el seu prestigi professional". Entre els executius, els salaris poden oscil·lar entre els 100.000 i els 300.000 euros anuals. Unes xifres que, fora del Barça, també són habituals entre aquests perfils professionals, sobretot en àrees econòmiques, de màrqueting, tecnològiques o de seguretat. En altres, en canvi, no és tan fàcil aconseguir aquests emoluments, i per això hi ha alguns treballadors "que potser haurien plegat però resisteixen més temps".

stats