Una directiva amb un llegat i una altra directiva amb problemes

BarcelonaLa sentència de l'acció de responsabilitat és un cop molt dur a la imatge de l'actual directiva. Però és un bona notícia per al barcelonisme si finalment es tanca aquesta ferida. Per sobre de tot, és una gran notícia per a un grup de directius que mai van voler tenir el protagonisme de Laporta. Que van marxar del club satisfets per la feina feta, amb més cabells blancs al cap i sense haver guanyat diners. I ara patien per si ho perdrien tot per culpa d'un cas basat en trampes legals, en els famosos vuit dies que valien com tot un any. Una directiva que va cometre errades i encerts, però va modernitzar el club i el va convertir en una màquina de guanyar, ha estat a punt de carregar amb les misèries de l'època fosca de Joan Gaspart per culpa d'una acció de responsabilitat que sempre va fer olor de revenja. Laporta sempre va voler ser protagonista, i és qui encarava aquest cas amb l'ànim ben alt. La sentència, crec modestament, ha estat especialment justa amb els altres 16 exdirectius.

Una sentència amb què l'anterior directiva pot anar pel món amb el cap ben alt. Va cometre errades? Si, com totes, però el còmput global és positiu. L'actual directiva, en canvi, haurà d'acabar de marcar distàncies amb Sandro Rosell. És la única forma de sobreviure. Bartomeu haurà d'estar a l'altura de la situació: aturar-ho tot, no presentar recurs per ser coherent amb el missatge que ell mateix deia que calia tenir un precedent legal. Tancar el seu mandat sense rancúnies, buscant la pau social i guanyant-se el dret de ser un bon candidat. Club amb caràcter venjatiu, capaç de cremar els seus ídols i perdre's en guerres civils, el Barça necessita la pau social. I amb aquesta sentència, la pau social passa per reivindicar la feina feta per l'anterior directiva, i confiar que l'actual aturarà aquesta espiral de judicis. Si l'acció de responsabilitat i el cas dels avals desapareixen, només quedaran sobre la taula el cas de Neymar i la sanció de la FIFA. Errades d'aquest directiva, per cert. Amb l'acció de responsabilitat perduda, a Bartomeu li queda no presentar recurs per fer un acte en favor de la pau social i acceptar que ara mateix, els fronts oberts que queden també provenen per errades del passat. Però no de Laporta, declarat innocent. Sinó de Rosell, que va negociar per Neymar i gestionar el cas de la FIFA. L'actual directiva haurà de treballar amb encert per guanyar-se la confiança dels socis. Sort en té que molts d'ells, per sobre de tot, prioritzen que la pilota entri per valorar els presidents.

Bartomeu, decidit a acabar el seu mandat i presentar-se a les eleccions, només té un camí: presidir sense voler ser venjatiu. Construir un projecte propi, tirar endavant el projecte del nou estadi, on sí que va rebre el suport dels socis, i cuidar el primer equip. Ara mateix, el mandat de l'actual directiva suma més problemes que encerts. A partir del 2011, quan es guanya la Champions, el camí ha fet baixada, amb tants judicis com títols. A més, la sentència determina que l'actual directiva no va formular bé els comptes, motiu pel qual no ha guanyat l'Acció de responsabilitat. Bartomeu necessita construir el seu llegat. Un llegat que la directiva de Laporta, ara sí, ja té del tot tancat.