Laporta, Xavi i una confiança de plastilina
BarcelonaEl 2 de febrer Joan Laporta va assegurar en una entrevista a El món a RAC1 que donats els resultats, si no es tractés de Xavi ja hauria fet fora l’entrenador. Dos mesos després, i en el compte enrere per jugar els quarts de final de la Champions, el discurs ha canviat radicalment i el president insisteix públicament a apostar per la continuïtat de l’egarenc. De moment ha aturat la recerca d’un substitut perquè creu que hi ha marge per poder-lo convèncer perquè no marxi. El vicepresident esportiu, Rafa Yuste, fins i tot ha arribat a dir que això “no va d’una temporada o dues, sinó d’un projecte”. En què quedem, doncs? ¿L’operació de seducció liderada pel president respon al projecte del qual parlava Yuste o a l’efervescència emocional dels darrers marcadors? Qui se’n pot refiar?
Aquesta temporada s’han viscut episodis estranys, com la desautorització pública de l’entrenador des de la cúpula del club fent-li canviar una convocatòria –al desembre, amb derrota posterior al camp de l’Anvers– o bé l’alimentació interessada dels recels sobre les capacitats de Xavi per part de figures molt pròximes al president. El Barça va arribar al gener fent una pudor molt desagradable i no va haver-hi cap moviment contundent per tancar files al voltant de l’entrenador. Un cop superat el llistó impossible dels vuitens de final, i amb la reacció del vestidor quan s’ha quedat sense paraigua, ara sí que es pot tornar a parlar a llarg termini, fixar la mirada en la meravellosa aparició dels joves i posar-li a Xavi una catifa vermella. ¿Però el missatge que transmeten ara és definitiu o, depenent de com vagi l’eliminatòria contra el PSG, tornaran els dubtes? ¿És així com es prenen les decisions?
Es miri com es miri, la pilota és a la teulada de Laporta perquè el Barça no té entrenador per al curs vinent. Tant si manté la idea de convèncer Xavi com si vol atraure un candidat foraster, no podrà oferir-li un plat de llenties dient-li que és caviar. Xavi, almenys, sembla haver après la lliçó de l’estiu passat, quan va quedar-se amb un pam de nas després d’haver aconseguit el sí de Bernardo Silva i Zubimendi. Hi tornarà a haver un mercat de fitxatges en què la regla de l’1-1 és una quimera utòpica, s’augura la venda d’algun jugador important i es preveuen esforços centrats a intentar mantenir el nivell de la plantilla. Com a mínim estaria bé que l’entrenador de la temporada 2024-2025 no sentís que la confiança del president és tan toveta com si fos de plastilina.