Els laportistes i la incompetència
BarcelonaDani Olmo i Pau Víctor segueixen sense estar inscrits mentre Joan Laporta continua mut i sense oferir cap explicació del desastre, del ridícul. Ni tan sols ha estat capaç d'emetre un comunicat oferint algun detall de l'acord a què ha arribat per malvendre les llotges d'un Camp Nou al qual tampoc no se sap quan es tornarà, tot i que, segons els seus càlculs, ja hauria d'estar obert. Llotges venudes a Qatar i Dubai, que ell mateix qualificava de corruptes, diners bruts. I encara caldrà donar gràcies que el comissionista Darren Dein aquí no hi ha sucat pa, que ja és notícia. Qui s'ha despertat, finalment, ha estat l'oposició: deu plataformes culers han signat un document en què reclamen la sortida del president del club o que se sotmeti a una qüestió de confiança.
Tinc un dubte, una sospita. Si la pilota entra, si a la Supercopa d'Aràbia Saudita, en una suposada final, el Barça guanya el Reial Madrid, ¿la indignació per la gestió del club serà la mateixa? Jo crec que no. I justament aquí hi ha el problema. Que el primer equip de futbol masculí sostingui una entitat, un president i una directiva formada per una colla de palmers que ja ha donat mostres de sobres de la seva incapacitat i manca de professionalitat dona la justa mesura del desastre monumental.
Laporta i els seus mariachis han tingut quatre mesos, quatre, des que van inscriure Olmo gràcies a la lesió de Christensen per trobar ingressos, i ara, com sempre, jugaran als recursos judicials, al relat de "Madrid ens roba i van per nosaltres" per desviar el focus del que és essencial: la seva ineptitud. I el pitjor és que té pinta que seguirà colant perquè els laportistes, a l'estil Trump, estan molt ben organitzats, i en aquests quatre anys han assetjat, intimidat i acovardit gràcies a les xarxes socials qualsevol que gosés exposar arguments, qüestionar i/o criticar l'estimat líder. Els laportistes són al·lèrgics a la realitat de la incompetència dels familiars, amics i coneguts del president, i van trobar terreny adobat en tots aquests periodistes bufanders que prioritzen deixar clar que són abans que res barcelonistes per acabar sent assenyalats per youtubers, creadors de pòdcasts i comptes amb pseudònims que molen, i menteixen, més i millor que ells.