De l’armari a la gespa i la grada

LondresFutbol i homosexualitat: un tema tabú, en especial en la competició d’elit. Els casos coneguts es compten amb els dits d’una mà. El més tràgic, el de Justin Fashanu, jugador anglès del Norwich, el Nottingham Forest i el Southampton, que el 1990 va admetre públicament que era gai, raó per la qual va ser sotmès a tota mena de vexacions allà on jugava, fins i tot dels propis fans. Vuit anys més tard, Fashanu es va suïcidar després que fos acusat de violar un noi de 16 anys.

La llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol ha sigut la raó per la qual la presentació del curtmetratge Wonderkid, de Rhys Chapman, el 26 de setembre al festival de cinema Raindance de Londres, no ha passat desapercebuda. Wonderkid narra la història d’una jove estrella que és gai i no se n’amaga, per la qual cosa veu amenaçada la seva carrera. Adidas, Sky Sports, la Football Association i la Premier han donat suport al film, que al novembre es podrà veure a través d’internet.

Alhora, un informe de l’organització Stonewall -l’associació més nombrosa d’Europa que defensa drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT)- denunciava la pervivència de les actituds homofòbiques als estadis britànics. Un 72% dels aficionats diuen que han sentit insults contra membres del col·lectiu LGBT els últims cinc anys. L’estudi també detecta que un de cada cinc seguidors de 18 a 24 anys se sentiria incòmode si el seu jugador preferit sortís de l’armari. Aquests joves, a més, troben “inofensives” el que qualifiquen com a “bromes” però que en realitat són insults o abusos per raó d’orientació sexual.

¿Ajudaria a combatre aquesta situació, que aparegués un Wonderkid? ¿Farien encara més socialment rebutjats els insults o, molt pitjor, les amenaces de mort com les que està rebent l’àrbitre espanyol Jesús Tomillero? “Seria molt inspirador, de gran ajuda, però encara és molt difícil que en surti cap”, admet en conversa amb l’ARA Peter Ransom, mànager del London Falcons, un dels primers clubs de futbol integrat inicialment per jugadors gais -ara també té heterosexuals- que es va fundar al Regne Unit (2006), i que participa a la lliga nacional amateur que promou la Xarxa de Suport als Aficionats Gais (GFSN). L’entitat lluita contra la discriminació per raó de condició sexual als camps. “S’ha avançat bastant, però quan es tracta dels grans equips, el futbol està molt més endarrerit que altres esports, on sí que han aparegut noms de primera fila que han fet bandera la seva condició”, diu Ransom, de 36 anys.

Una enquesta de la revista FourFourTwo del maig del 2015, feta entre 123 jugadors de les quatre categories professionals del futbol anglès i de la primera divisió escocesa, indicava que un 11% coneixien algun company gai. Els casos d’abusos a la Premier són cada vegada menys. La temporada passada se’n van denunciar cinc i se’n van demostrar dos; l’anterior, se’n van denunciar nou i se’n van provar cinc. El suport a Wonderkid és un pas més cap a la rectificació. I la recent sanció (26 de setembre) al davanter del Burnley Andre Gray, de quatre partits de suspensió i quasi 30.000 euros de multa, per unes piulades homofòbiques de fa quatre anys és un altre indici. A més, la FA admet denúncies a la seva pàgina web. I la GFSN també permet, a través d’una aplicació de mòbil, enviar denúncies de comportament homofòbic als estadis.

Els clubs s’hi sumen

L’actitud dels equips també és decisiva per combatre la xacra. Un exemple és l’Arsenal, el primer que va tenir un grup oficial de seguidors gais, els Gay Gooners -fundat el 2013-, reconegut per l’entitat. Compta amb 250 membres. I segons Mark Gonnella, cap de comunicacions del club, entre l’entrenament que reben els 600 membres del col·lectiu que vetlla per la seguretat a l’Emirates, l’atenció contra els delictes d’odi racial i sexual és prioritària. Els Gay Gooners no estan sols. El Manchester City té els Canal Street Blues, que prenen el nom de Canal Street, el centre de la vida gai de la ciutat. Altres clubs que reconeixen, col·laboren o combaten activament l’homofòbia són el Tottenham, el Liverpool, l’Everton, l’Ipswich, el Norwich, el West Ham i el Crystal Palace. El United i el Chelsea estan formant grups. Així, Chris Paouros, una de les responsables dels Proud Lilywhites (Tottenham), creu que “amb la tasca que s’està fent potser no trigarem a veure jugadors de la Premier fent un pas endavant i admetent la seva homosexualitat”. Un tabú que és també un repte.