El jutge obliga a entregar les bosses de sang de l'operació Port

BarcelonaL'Audiència Provincial de Madrid ha absolt el metge Eufemiano Fuentes i el preparador físic José Ignacio Labarta, que havien sigut condemnats per l'operació Port. Amb aquesta decisió ha decidit entregar les bosses de sang intervingudes a la Federació Espanyola de Ciclisme, a l'Agència Mundial Antidopatge, a la Unió Ciclista Internacional i al Comitè Olímpic Italià.

Les polèmiques bosses de sang es troben sota custòdia en un laboratori de Barcelona i, tot i que ja no poden ser jutjades esportivament –a la llei espanyola els casos de dopatge prescriuen en vuit anys–, es pretén que surtin a la llum perquè siguin revisades i es pugui tancar el capítol més fosc de l'esport espanyol.

Segons la sentència, s'ha considerat que la sang que es va utilitzar per a les transfusions als seus pacients no és un medicament. D'aquesta manera, la conducta de Fuentes i Labarta "no té cabuda en un delicte contra la salud pública", fet per qual havien sigut imputats i condemnats en primera instància.

Aquesta primer condemna era d'un any de presó per a Fuentes i de quatre mesos per a Labarta, i havia arribat després de set anys i dos mesos de judici. El recurs que les defenses del metge i del preparador físic van presentar a la sentència els ha acabat absolent.

Un cas que ve de lluny

El cas va esclatar l'any 2006, quan la Guàrdia Civil va detectar que alguns esportistes d'alt nivell rebien substàncies dopants, i la investigació va portar fins a un laboratori clandestí al centre de Madrid on es duien a terme anàlisis i emmagatzematge de sang. Un parell de mesos després es van produir les primeres detencions, entre les quals ja hi havia Fuentes, Labarta i també Manolo Saiz –director dels equips Kelme i Liberty Seguros–, Alberto León (exciclista) i Jose Luis Merino (hematòleg).

Després es van trobar les primeres bosses de sang congelada amb sigles que les vinculava a diferents esportistes d'alt nivell i documents que mostren evidències de pràctiques de dopatge. A part, es van trobar grans quantitats d'anabolitzants, esteroides, hormones de creixement de fabricació xinesa i EPO.

Poc temps després el jutge va fer públic el secret de sumari, hi va haver els primers ingressos a presó i va sortir una primera llista de noms vinculats al cas: Jan Ullrich –guanyador de l'últim Tour de França–, Iván Basso –guanyador de l'últim Giro d'Itàlia– o Joseba Beloki, entre molts altres, figuraven en aquesta llista. Segons va dir el jutge, tots aquests esportistes havien acudit a la consulta de Fuentes. De forma immediata, alguns equips suspenen els seus esportistes. El T-Mobile, amb Jan Ullrich i l'espanyol Oscar Sevilla, en va ser un exemple. En aquest període, també per ordre judicial, les bosses van ser enviades a un laboratori barceloní.

A partir d'aquest moment es va obrir un procés penal múltiple amb diversos protagonistes, de la qual cosa s'extreu que tots els implicats en el que es va anomenar operació Port havien de ser jutjats d'acord amb la llei que imperava en el moment que van rebre les citades substàncies. En aquell moment, la llei no contemplava el dopatge com a delicte penal.

Arran del cas, es va aprovar la llei orgànica 7/2006 de 21 de novembre de protecció de la salut i de la lluita contra el dopatge a l'esport, per tal d'evitar que un succés com l'operació Port pugui tornar a esquitxar l'esport espanyol.

Des d'aquest moment i fins a la sentència d'avui s'han anat produint un seguit de casos, entre els quals destaca la condemna avui revocada per Fuentes i Labarta, que es va imposar fa tres anys (2013); el suïcidi d'Alberto León, quan se'l va relacionar amb un altre cas de dopatge (operació Llebrer) del 2011, o la inhabilitació de Jan Ullrich el 2012.

Amb l'entrega de les bosses a la justícia internacional s'espera fer públics tots els implicats i tancar definitivament el cas de dopatge massiu en esportistes d'alt nivell més famós de l'estat espanyol.