Ràfols s'acomiada: “M’estimo el futbol i no vull acabar cansant-me'n”
La primera capitana del primer equip disputarà l'últim partit aquest dissabte a la final de Copa
Sant Joan Despí“Fa un temps vaig llegir un article del Carles Capdevila que deia que el més important, el més decisiu i el més transformador és el que ens diem a nosaltres mateixos. I si jo em miro al mirall, sento que no tinc les mateixes ganes que quan vaig començar. Ara vull fer altres coses”. Amb aquesta sinceritat, Laura Ràfols ha explicat els motius pels quals ha decidit aquesta temporada posar punt final a la seva carrera esportiva. La capitana del primer equip del Barça diu que estima el futbol i que ara plega perquè no vol ”acabar cansant-se'n”, perquè el futbol és la seva vida des que el seu tiet Josep la va animar a jugar.
Ràfols va arribar al Barça l’any 2005, quan només tenia 15 anys, després de formar-se a l’Atlètic Vilafranca. “El Barça és el meu club, és casa meva”. I ho seguirà sent quan pengi els guants. L’entitat blaugrana està estudiant quina és la millor opció per aprofitar l’experiència de Ràfols, que a més de portera és fisioterapeuta, entrenadora titulada i té diversos màsters en salut i medicina de l’esport. “Parlem d’una jugadora que s’ha format acadèmicament, i el club vol que les estructures tinguin cada cop més presència de dones capacitades”, ha dit Maria Teixidor, la directiva que l’ha acompanyat en la compareixença. La sala de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí era plena, amb tota la plantilla, el cos tècnic, els màxims responsables esportius, l’exentrenador Xavi Llorens i família i amics.
“Sóc del Barça des que tinc memòria”. Amb prou feines tenia dos anys i ja portava una samarreta que li havien regalat. “Era el 4 del Koeman, quan vam guanyar la Champions l’any 92”. De títols, Ràfols n’ha acumulat molts en les 13 temporades al club: quatre Lligues, cinc Copes de la Reina i vuit Copes de Catalunya. “Però el que m’emporto de debò són les persones amb qui he conviscut i amb qui he crescut”. Ha fet menció especial a les més veteranes del vestidor i a les seves companyes sota pals, Sandra Paños i Andrea Giménez. A Paños li ha demanat que hereti el dorsal 1.
Amb el punt d’energia i alegria que la caracteritza, Laura Ràfols ha recordat la primera Copa de la Reina que es va guanyar, l’any 2011. Era la primera del cicle guanyador que vindria després. “Va ser un punt d’inflexió, una manera de dir que podíem fer grans coses”. Dissabte, contra l’Atlètic de Madrid (20.30 h, Gol), Ràfols intentarà fer la seva última gran cosa com a portera del Barça. Després, serà el torn d’obrir una altra etapa professional.