L’aval de Mestalla per seduir el Camp Nou

BarcelonaEn petit comitè, al secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, li agrada dir que el jugador que supera la pressió de Mestalla també està capacitat per gestionar la pressió de jugar al Camp Nou. Per això el club blaugrana ha prioritzat el València en els últims mercats de fitxatges, esperançat amb el fet que el filtre xe servís d’aval per intuir una bona aposta futbolística a Barcelona. André Gomes va arribar a l’estiu amb l’etiqueta “d’oportunitat de mercat”, un cartell que, sumat a l’elevat preu que es va pagar per ell, 35 milions d’euros més 20 en variables -més 15 en cas que el jugador guanyi la Pilota d’Or en el futur-, ha disparat les expectatives sobre el rendiment d’un migcampista que té enamorat Luis Enrique Martínez.

Però no només el tècnic. També els seus companys en diuen meravelles internament, hi veuen unes condicions més que vàlides per fer carrera al club. “Els jugadors que han vingut tenen grandíssimes qualitats per ser importants al Barça. Són joves, el que necessiten és sentir l’escalfor de la seva gent, dels seus companys”, deia Andrés Iniesta, exercint de capità després del partit contra el Leganés.

I André Gomes, que encara té 23 anys, no està sentint el suport de l’afició. El portuguès no ha seduït el Camp Nou, que el va acomiadar amb xiulets diumenge i que ja fa dies que l’apunta amb el dit perquè no veu que aporti prou per millorar les prestacions de l’equip. Tant l’entrenador com els jugadors van criticar el gest dels aficionats, i els van demanar paciència i comprensió, una mica de marge per revertir la situació. “Els que eren al camp han intentat fer el millor, no entenc que la gent xiuli. El més important és que estiguem tots units, necessitem el públic”, deia Marc-André ter Stegen encara sobre la gespa.

El cas de l’alemany té certes similituds amb el d’André. L’ex del Borussia Mönchengladbach també va haver de pair, en els primers mesos a Barcelona, les crítiques pel seu posat, per la seva fredor gestual, per la seva aparent apatia quan les coses li anaven malament. Amb el portuguès també passa, molt més enllà de si falla passades o de si erra un mà a mà decisiu a París: “André Gomes entra molt fàcil per la vista. És d’aquells jugadors que enamoren el primer dia, perquè és molt bonic de veure, juga tan elegantment, té aquella planta, aquella gambada potent, aquella arrencada… A València se’l comparava amb Zidane i al final desenamora, perquè n’esperes molt i no acaba de ser ben bé un 10 en res. Potser tot plegat també li està passant factura al Barça”. Parla Carlos Bosch, redactor en cap del diari esportiu Superdeporte, amb qui l’ARA ha comparat la situació actual amb la que va viure a València.

“Volia fer massa coses”

L’experiència a Mestalla dibuixa el perfil d’un futbolista “més madur del que marca la seva edat, molt competitiu i amb una gran personalitat”. Mentre les coses anaven bé en el primer any de Nuno, André va ser “l’estrella, qui marcava les diferències”, però van arribar els mals resultats i la pressió es va multiplicar sobre l’equip i també sobre la seva figura. “Ell sempre va donar la cara en els mals moments. Era dels que sortien del cotxe per parlar amb els aficionats a Paterna, sempre atenia la premsa, mai es va amagar. El seu problema va ser, més aviat, que va gestionar malament l’estrès al camp. Volia fer massa coses, i no li sortien per excés, cometia errors per voler resoldre-ho tot ell sol”, recorda Bosch.

També David Torres, delegat d’El Desmarque a València, descriu André com un futbolista que “mai s’esborra, compromès i ordenat”, però més de “moments brillants que de partits regulars”, i recorda que a Mestalla va reaccionar a les crítiques amb una actitud proactiva, amb desig de millorar, una qualitat que fa pensar que pot revertir l’actual situació a Can Barça. “Però la dinàmica general era tan dolenta, que ell també jugava accelerat. Aquella angoixa seva era un mal estès en un equip que no rutllava”, afegeix.

En part, també ho està patint aquests dies al Barça, malgrat que la seva intenció inicial era buscar seguretat amb actuacions sòbries (té un 93% d’encert en la passada), sense ànim de resoldre el partit (a València generava una ocasió, aquí no arriba a 0,4), conscient que ja n’hi ha que marquen les diferències a l’equip. El seu rol és complementari, tot i que no queda clar exactament quin paper -ni on- ha de jugar. Ha actuat en totes les posicions i, de fet, és més fix en Champions que Rakitic, amb 5 titularitats en 7 partits, però per actuar a la dreta, a l’esquerra o de pivot, i en partits amb guions molt diferents: dominats, oberts o de submissió. “Està pagant la indefinició del Barça”, diu Bosch. I Torres es pregunta “de què juga exactament” per concretar què s’ha d’esperar d’un futbolista poderós i tècnic, però de vegades tou defensivament. “No és un sis, no és un vuit ni serà millor deu que els que ja hi ha. A València va fer més mal que marxessin Alcácer o Javi Fuego, perquè ells sí que no tenien substituts”.

“La gent vol que sigui l’Iniesta o el Xavi de l’etapa de Guardiola, i això és impossible. I oblidem que a ells també els va costar consolidar-se al primer equip”, apunta Bosch. Des del club es demana perspectiva, i Luis Enrique, fins i tot, reclamava “suport i estima”, mentre protegeix un futbolista en qui creu fermament. Ara serà qüestió que André Gomes aprofiti l’aprenentatge d’ambients hostils que ja acumula, tant a Mestalla com amb Portugal o al Benfica, per canviar xiulets per ovacions.