LeBron i companyia transformen un camp de futbol en el pavelló dels somnis

Els Estats Units debuten en el torneig de bàsquet derrotant Sèrbia davant d'una gentada vestida amb samarretes de la NBA

3 min
LeBron James, durant el partit contra els serbis

Enviat especial a Lilla (França)Una riuada de gent desfilava cap a l’estadi Pierre-Mauroy mostrant les seves samarretes. Aquest estadi acostuma a viure partits de futbol, tant de la lliga com de competicions europees, del Lilla. Però avui les samarretes eren dels Celtics, els Lakers o de Michael Jordan als Bulls. Tota mena de samarretes de tots els equips de la NBA, també alguns que ja no existeixen, com els Seattle Supersonics. O de jugadors menys coneguts, com Amar'e Stoudemire. Però els noms més vistos eren els de LeBron James i Stephen Curry. La NBA aterrava en un estadi de futbol, coses d’aquests Jocs, en què els francesos han decidit repensar-ho tot, també les instal·lacions. La primera fase del torneig de bàsquet, en lloc de fer-se en un pavelló, es fa en un estadi de futbol, que per un dia s'ha transformat en un pavelló on milers d'aficionats al bàsquet han somiat amb ser a Boston o Los Angeles.

L'esperat debut dels nord-americans ha arribat en el torn de tarda, just després de la patida victòria de la selecció espanyola femenina per un punt sobre la Xina. I també després de veure com el Sudan del Sud debutava en uns Jocs sorprenent Puerto Rico, tota una fita. Un estat sense infraestructures, sense pavellons, destrossat per dècades de guerres i que guanya partits. De fet, aficionats sud-sudanesos residents a Europa burxaven els nord-americans a la sortida del pavelló, dient-los que ara els volien derrotar a ells. En un amistós a Londres fa pocs dies gairebé ho van aconseguir, de fet. Però en aquell amistós un home de 39 anys va dir prou. A la porta de fer-ne 40 i de jugar per primer cop una temporada a la NBA amb el seu fill, LeBron James és l'ànima d'aquest equip entrenat per Steve Kerr. L’equip de les barres i les estrelles porta a França l'equip més potent des d’aquell dream team del 1992 a Barcelona, quan per primer cop els jugadors professionals de bàsquet van decidir barrejar-se amb la resta de mortals. Que aquesta selecció dels Estats Units guanyarà l’or a París sembla tan clar com que no es pot comparar amb la generació de Barcelona, més coral, més talentosa i amb més màgia.

Però de talent i màgia els nord-americans sempre en van sobrats, quan juguen a bàsquet. I això que en el debut els tocava un rival sempre incòmode, Sèrbia. Potser als diccionaris serbis no hi apareix la paraula por, tenint en compte com van animar els aficionats a les graderies els seus seguidors i com van jugar els jugadors, a les ordres del veterà Svetislav Pesic i, especialment, guiats per un Nikola Jokic que ja sap què és derrotar cada dos per tres molts dels seus adversaris a Lilla. Jokic va passar-se el partit rebent cops i donant-te, buscant rebots i donant ordres als seus companys sobre com havien de posar el cos per defensar-se, si podien, de LeBron i Curry. El primer temps serbi va ser emotiu, amb un parcial de sortida 10-2 i perdent de sis punts al descans.

Però sota la mirada del director de cinema i gran seguidor dels Knicks Spike Lee, els Estats Units van aprofitar la seva banqueta per anar fent forat. A la primera part va brillar Kevin Durant amb 21 punts, a la segona LeBron va encarregar-se de deixar clar que als seus 39 anys vol una tercera medalla olímpica d'or. El 2004, quan va estrenar-se en una cita olímpica, LeBron va adonar-se que fora del seu país cada cop es juga millor i va patir una dolorosa derrota en semifinals contra els argentins. Aquell bronze va donar pas a dues medalles d'or, sempre contra Espanya a la final. Ara, després de no ser als Jocs del 2016 a Rio de Janeiro i de Tòquio el 2021, LeBron podria igualar les tres medalles d'or de Carmelo Anthony, el jugador més llorejat fins ara. Si LeBron guanya la seva tercera medalla d'or, però, serà superat per Kevin Durant, que guanyaria la quarta. Durantula, menys mediàtic que LeBron, també pica pedra i va acabar com a màxim anotador del partit amb 23 punts, per davant de James (21) i d'un Jokic (20) que ja deu pensar com trobar-se de nou els Estats Units a la final. Al final del partit, tothom seguia amb la mirada James o Curry, però Kerr lloava Durant, que va fer els seus 21 punts en els dos primers quarts, sense fallar ni un sol tir. Potser és cert que alguns jugadors de la NBA no es motiven quan juguen amb les seleccions, però Durant no és un d'aquests, això segur. Ell va començar una festa que va seguir pels carrers de Lilla, amb milers de persones imitant els moviments que havien vist als nord-americans, en improvisats partits de tres contra tres a la Grand Place. Tots podran dir que van veure el retorn, 12 anys després, de LeBron James als Jocs Olímpics. I quin retorn.

stats