Leclerc demostra de què és capaç en la seva estrena amb Ferrari

MontmelóCharles Leclerc ha demostrat, en el seu primer dia dalt d'un Ferrari, de què és capaç. El pilot monegasc, que després del seu primer any a la Fórmula 1 amb Sauber ha tingut l'oportunitat de la seva vida en forma de contracte amb l'escuderia italiana, ha complert les expectatives i aquest dimarts ha estat el més ràpid en la segona jornada de tests al Circuit de Barcelona-Catalunya. Dilluns, el més ràpid va ser Sebastian Vettel amb un temps d'1:18.161 i aquest dimarts ha encapçalat la taula de temps el seu nou company, amb 1:18.247, un registre que ningú ha pogut superar i que s'ha acostat bastant als temps de l'alemany.

"Quan hi ha dos companys d'equip, els dos veuen exactament el que fa l'altre pilot. Crec que amb Räikkönen ja va funcionar molt bé els últims anys. Aquesta temporada ha canviat, ara és el Charles, i crec que serà molt ràpid, sens dubte –deia Vettel recentment quan li preguntaven pel seu nou company–. Espero que arribi al seu nivell molt aviat; el més important és treballar en equip. A la pista és obvi que voldrà ser més ràpid que jo, però a mi em passarà el mateix", afegia l'alemany.

Leclerc, conscient que ha d'aprofitar tant com pugui el temps abans de la primera carrera, ha sigut qui més estona ha estat a pista, ja que durant el matí ha fet 73 voltes, i a la tarda, 84 més.

Les ordres d'equip i Ferrari

A l'escuderia italiana sempre s'ha apostat per deixar clar des d'un inici qui és el seu primer pilot. En les èpoques d'Alberto Ascari, Nicky Lauda, Michael Schumacher, també amb Fernando Alonso i ara amb Sebastian Vettel. Però Leclerc, integrant de l'acadèmia de pilots de Ferrari, sembla que li exigirà més a Vettel. "És lògic que a principi de temporada, en certes situacions, la prioritat sigui Vettel", indiquen des de l'escuderia del Cavallino Rampante.

Per a Sergio Marchionne, que va ser president de Ferrari fins que va morir, el juliol de l'any passat, Leclerc era una debilitat i, tot i que amb l'entrada de Louis Camilleri a l'escuderia les coses semblava que agafaven un altre rumb, finalment el pla traçat per Marchionne es va acabar complint i el monegasc ha arribat a Ferrari per afrontar la seva segona temporada a la F1 després d'un any com a pilot d'Alfa Romeo-Sauber. "Leclerc pot guanyar el Mundial", va dir Max Verstappen a 'La Gazzetta dello Sport'. Ell, que ja havia lluitat amb el monegasc pels títols en les categories inferiors, sap que amb un cotxe competitiu pot ser molt perillós.

L'amistat amb Bianchi

Charles Leclerc va començar a pilotar karts a casa del pilot Jules Bianchi, mort el 2015 després del greu accident que va patir durant el Gran Premi del Japó de 2014. Gràcies a l'amistat que tenien, el jove Leclerc va poder continuar la carrera automobilística. I és que quan el 2010 els estalvis familiars s'estaven esgotant (els diners que li donaven els patrocinadors no cobrien les despeses), els Leclerc van anar a parlar amb Bianchi. Ell es va reunir amb el seu mànager, Nicolas Todt, fill de Jean Todt, cap de la Federació Internacional d'Automobilisme, i aquest va decidir, després de veure'l córrer, integrar-lo dins l'equip de joves talents, l'All Road Management.

Alliberat dels problemes econòmics, Leclerc va convertir-se en el campió més jove de la història de la FK3 fins que el 2014 va fer el salt als monoplaces. En el seu primer any va acabar subcampió del campionat Fórmula Renault 2.0 Alpes i la temporada següent ja va disputar el campionat europeu de F3. El 2016 Ferrari va fer públic que el monegasc seria un dels integrants de l'acadèmia de pilots de l'escuderia i que, a més, seria pilot de desenvolupament de Haas, la qual cosa li va permetre córrer quatre sessions d'entrenaments lliures de F1 aquella temporada. El 2017, just abans de conèixer-se la notícia que el 2018 seria pilot oficial de l'equip Alfa Romeo-Sauber per al 2018, va morir el seu pare. "Quan acabava segon, el meu pare no era el més feliç, així que m'he de centrar en les victòries. Només em val guanyar per assegurar-me que ell encara somriu. El meu pare i en Jules em van ensenyar a mantenir sempre els peus a terra i a no deixar d'esforçar-me. Crec que estarien orgullosos de mi, si em veiessin ara", apunta.