Per guanyar la Lliga també cal un xic de sort

BarcelonaPer guanyar la Lliga cal enamorar i cal sobreviure. Cal mostrar a tothom les teves virtuts i cal tenir un xic de sort. Cal guanyar quan ho mereixes i quan no tens el dia. Cal endur-se els tres punts amb un vestit d’etiqueta i amb la granota de treball. A Leganés, el Barça va passar-ho malament en un partit en què no va sentir-se mai còmode. Però un gol en pròpia porta dels locals va obrir el camí del triomf a un equip que posa encara més pressió al Madrid. Tot surt de cara, a l’equip de Flick.

I per uns instants, Fermín es va convertir en Messi: els apunts en calent del Leganés-Barça

Després del glamur de la Lliga de Campions calia anar a Leganés, una ciutat treballadora on viuen milers de persones que encara es freguen els ulls quan veuen el seu equip plantant cara a autèntics gegants. El Leganés és profundament incòmode, tot i que també és admirable que sigui on és. Si el veus de lluny, és un d’aquells clubs que fa que et preguntis per quina raó a Barcelona no podríem tenir un Sant Andreu o un Europa a Primera. Quan et toca jugar contra ells, no els pots ni veure: s’arrapen a la teva samarreta, no deixen espais, et fan suar sang en cada acció.

El Barça ho sabia, després del que havia passat al partit d’anada. I Hansi Flick s’havia passat tota la prèvia amb el mateix missatge: no et pots relaxar mai, si vols guanyar la Lliga. El tècnic alemany demanava mentalitat guanyadora i ser competitiu els 90 minuts. Però l’equip no va acabar de fer-li cas tot i uns primers cinc minuts elèctrics. Després, va anar caient al parany del Leganés, va anar movent més lent la pilota i tothom va entendre que seria un d’aquells partits ben llargs, eterns, de menjar-se les ungles. Flick, conscient que després de golejar el Borussia Dortmund potser no calia fer rotacions a Butarque, va fer pocs canvis. Entraven Eric Garcia per De Jong i Araujo per Cubarsí, res més. Un equip prou titular per encarar un duel amb un d’aquells guions que mai ha agradat al Barça: rivals defensius, tancats, incòmodes. És així, el Barça prefereix rivals com els alemanys, que et deixen jugar més. De fet, bona part de les ensopegades de l’equip de Flick aquesta temporada han arribat contra rivals de la part baixa de la classificació.

Lewandowski, desaparegut

I així va ser, amb un Leganés que aconseguia desconnectar del joc Lamine i Pedri. Cap dels dos va tenir el dia, cosa estranya. L’equip local es tancava amb jugadors molt solidaris que sabien què fer i el Barça només aconseguia generar perill amb alguna aparició de jugadors provinents de la segona línia, com amb un xut de Kounde i un cop de cap de Fermín. Lewandowski? Completament desaparegut en combat. S’hauria pogut posar un cartell amb la seva imatge preguntant si algú l’havia vist.

Flick anava posant-se nerviós al veure com els madrilenys imposaven les seves condicions de joc, amb alguna contra perillosa liderada sempre per Dani Raba i una cursa del català Adrià Altimira, que va rebre una falta de Balde en la qual el lateral blaugrana es va lesionar. Gerard Martín va entrar en el seu lloc, mentre Flick passava d’estar nerviós a estar emprenyat. Per la lesió d’un titular i per la mala primera part dels seus deixebles.

Al descans, doncs, el tècnic alemany ja va moure peça. No estava per romanços i va fer entrar De Jong per Araujo, situant Eric Garcia de defensa central. No volia perdre temps, Flick. Volia guanyar a Butarque per deixar el mínim d'opcions possibles al Madrid. Que els blancs, tothom ho sap, són especialistes a aixecar-se de la tomba quan la gent ja arriba al seu funeral. Guanyar significava escapar-se a set punts del Madrid a l'espera del partit a Vitòria. Un cop d’autoritat.

I el cop va arribar. D’una forma estranya, però va arribar. Els tòpics del futbol diuen que per guanyar títols cal un xic de sort. Especialment en partits trampa com aquest. Als tres minuts de la segona part, Gerard Martín va pispar la pilota a Óscar i va permetre a Raphinha trobar espais per córrer gairebé per primer cop en tot el partit. Per descomptat, el brasiler va pensar a trobar Lewandowski. I cap a ell anava la centrada que Jorge Sáenz es va enviar al fons de la seva xarxa. Gràcies a un gol en pròpia porta, el Barça anava girant la truita del partit.

Però va tocar serrar les dents i treballar fort contra un Leganés que no es cansa mai. No vol baixar de categoria, i quan lluites per la teva vida ets perillós. Els locals van reclamar dues mans que no eren i van tenir ocasions, com un gol en fora de joc de Raba, contra un Barça incòmode que hauria pogut sentenciar en una gran acció individual de Fermín. Però ni va arribar el segon ni el gol número 100 com a blaugrana de Lewandowski, substituït per Ferran. Si algú va semblar proper al gol, va ser el Leganés. Però no va arribar gràcies a una darrera acció defensiva brillant d'Iñigo Martínez. Així, de pas, el Barça va fer un favor al Girona i l'Espanyol. Una jornada rodona sense fer res de l'altre món. Com solen fer els campions.