Canviar de normes per ser un esport més atractiu

BarcelonaEl pas dels anys ha consolidat el futbol com, segurament, l’esport més popular del planeta. Més enllà de l’espectacularitat que genera, la facilitat per practicar-lo ha sigut un dels arguments que han alimentat la seva expansió. Gairebé tothom que en té una mínima noció sap com funciona i coneix bona part de les seves normes, inalterables tot i el pas del temps. Fins fa pocs anys, ni els avenços tecnològics ni les queixes de molts aficionats l’han aconseguit modificar (sobretot a Espanya, on la RFEF s’ha mostrat molt reticent als canvis). Malgrat tot, ha mantingut un seguiment creixent. Una situació totalment oposada viu l’hoquei herba, un esport considerat minoritari en alguns països com Espanya, però que, malgrat tot, és un dels que, en els últims anys, ha viscut més modificacions sensibles pel que fa a normes i usos tecnològics.

L’últim canvi el va anunciar ahir l’Euro Hockey League, l’organisme que organitza la Copa d’Europa: en aquesta competició, els gols que s’aconsegueixin de jugada o en un stroke (penal directe) originat en una jugada, comptaran dos punts, mentre que els que arribin a través d’un penal córner, un stroke conseqüència d’una jugada de penal córner o un shoot out seguiran costant un punt. La mesura pretén rebaixar el pes que tenen els famosos penals córner, i imitar un model que ja s’aplica a la lliga índia, una de les més populars del món.

“Aquesta norma busca que l’hoquei tingui més espectacle, està pensada perquè els jugadors busquin més els gols de jugada i no només pensin a provocar un penal i aprofitin la posterior jugada assajada”, assenyala el porter de l’Atlètic Marc Calzada. El mateix jugador reconeix que aquest canvi pot ser “incòmode” per als jugadors, que s’hauran d’adaptar a jugar amb diferents formats a la lliga i a l’EHL, i que suposarà enfocar d’una manera diferent els duels: “És un canvi molt gran per als jugadors a l’hora de pensar en el partit”. És un canvi transcendental més d’un esport que n’aplica a una velocitat vertiginosa, i que en l’última dècada ha capgirat la seva fisonomia.

El 2009 van aplicar-se les targetes verdes, que comporten una sanció de dos minuts fora del camp. Les grogues, per la seva banda, passaven a implicar un càstig d’entre cinc i deu minuts. Dues novetats que buscaven penalitzar la reincidència en un mateix tipus de faltes, així com fer més net el joc. El mateix any també van fer-se les primeres proves del videoarbitratge, que permet rearbitrar accions gràcies a la revisió del vídeo. S’utilitza en les competicions internacionals, i ja ha decidit diverses finals de l’EHL.

Dos anys després, el 2011, van suprimir-se les tandes de penals stroke pels shoot outs, en què els jugadors arrenquen des de fora l’àrea i tenen vuit segons per intentar marcar. Als Jocs de Londres del 2012, la gespa va passar de ser verda a ser blava, mentre que la pilota va passar del blanc al groc. “Cada any es canvien les normes perquè sigui més atractiu, però l’hoquei és el que és: la pilota seguirà sent petita i difícil de veure. Si no ets aficionat, cal fer un esforç visual molt elevat”, apunta l’exjugador de l’Atlètic i de l’Amsterdam Santi Freixa, que aclareix que molts canvis es fan per atreure l’interès de més espectadors. Per un altre jugador, l'internacional de l'Atlètic Roc Oliva, "sempre és bo provar normes noves", i que s'analitzi si funcionen o no. "El gol en pròpia porteria no va funcionar perquè no va fer que l'hoquei fos més vistós o en benefici del propi joc, pe això el van treure", afegeix.

El 2014 va ser el torn dels córners, que van passar de servir-se des de la banda a fer-ho des de la línia de quart de camp. A més, una altra novetat destacada va ser la possibilitat que un mateix jugador servís una falta sortint ell mateix sense la necessitat de passar-la a cap altre company. En cas que vulgui entrar a l’àrea, però, ha de recórrer cinc metres o passar-la a un company prèviament.

Molts d’aquests canvis significatius, però, no han agradat a tota la comunitat d’aquest esport: “No es pot canviar el reglament constantment. Som l’únic esport en què cada any hi ha una norma nova. La gent que no fa hoquei veurà un any una norma i l’any següent o en els pròxims Jocs no entendrà l’hoquei!”, es queixa Edi Tubau, exjugador de l’Egara.