El lema d’entrenar jugant, gaudint i ensenyant a la vegada

GIRONA“Un lema que defensem com a cos tècnic és aquest: el futbol és un joc i el nostre estil és entrenar jugant, gaudint i ensenyant a la vegada”, resumia Míchel Sánchez, l’entrenador del Girona, aquest estiu durant una intervenció al màster de BeMagistral, especialitzat en el futbol més complet. El tècnic madrileny, que ha aterrat a Montilivi amb el propòsit de mantenir un llistó elevat i col·laborar en el somni de tota la ciutat de tornar a Primera, va estrenar-se amb una victòria convincent contra l’Amorebieta (2-0) i prepara la visita del Las Palmas (19.30 h, Gol), després d’una setmana en què el vestidor s’ha reforçat amb la cessió de Baena, procedent del Vila-real, però ha perdut Mamadou Sylla, fitxat per 1 milió d’euros per l’Alabès. Tampoc hi seran Bueno i Valery, lesionats.

Malgrat tot, Míchel no és dels que es queixen. “La intensitat és òptima, estem contents. La base de la plantilla és molt sòlida, tinc uns jugadors de primeríssim nivell i hi ha una bona estructura al darrere”. Això sí, és exigent. El primer triomf no va amagar que l’equip no havia estat prou contundent amb la pilota al seu poder. “Hem de ser un bloc més compromès i tenir la possessió no només amb comoditat, sinó amb el desig d’acostar-nos al rival perquè ens senti, i així generar espais. Tot just estem ajustant el model de joc per veure el marge de millora, però tenim clar que volem construir un Girona que lluiti per tot”, opina el madrileny, a qui la seva filosofia no li ha anat gens malament, perquè té un parell d’ascensos a la butxaca dirigint el Rayo Vallecano i l’Osca.

Míchel és un entrenador que aposta pel diàleg, però no necessita justificar per què pensa com pensa. És valent, com no s’ha cansat de dir i demostrar, amb el seu infinit convenciment de fer del Girona un equip protagonista. També és flexible, i això el converteix en intel·ligent, perquè el Girona no sempre podrà manar. “En la competició, la part més important és tenir clar que el rival no determina la nostra manera de jugar, però sí que l’adapta. Sempre ens analitzem, perquè analitzar ens porta a l’exigència. Podem canviar petits detalls depenent de molts factors, perquè no és el mateix tenir al davant una defensa avançada o tenir un equip replegat”.

Reformular la plantilla

De fet, la plantilla s’haurà de reformular un pèl, abans que tanqui la finestra del mercat. Aquests dies s’ha confirmat la cessió de Baena, un futbolista que arriba amb una Europa League sota el braç i que pot actuar per qualsevol dels dos vèrtexs del 4-3-3 amb què Míchel ha iniciat la seva aventura gironina. Encara falten peces per arribar i les peticions són les mateixes: un lateral dret, un migcampista i un davanter. Sobretot ara que el club no ha pogut retenir Mamadou Sylla. Els seus gols es trobaran a faltar, tot i que Stuani i Bustos han començat el curs veient porteria. També falten jugadors per sortir, esclar. Malgrat que, tal com està el mercat, res fa indicar que els moviments no siguin a última hora.

Per primer cop des que el Girona va pujar a Primera que s’ha situat en zona d’ascens, encara que sigui la primera jornada i es pugui considerar anecdòtic. No ho va aconseguir mai ni fa dues temporades ni la passada. Guanyar el Las Palmas en el segon partit seguit a l’estadi encara augmentaria més les bones vibracions. “Serà un procés llarg, però sumar un nou triomf ens aniria bé per a la moral”, finalitza Míchel, un tècnic aferrat als seus orígens humils. “El Rayo i la meva vida, el Rayo i Vallecas, sempre han estat units. Soc una persona que va néixer al carrer Monte Oiz, en aquelles casetes baixes que tothom anomenava xaboles però a les quals nosaltres dèiem llar”.