L’Espanyol demana a Riazor que s’acabi una Lliga de tortura

BarcelonaDel setè sotrac consecutiu en Lliga, l’empat d’ahir a Riazor (0-0), l’Espanyol només en podrà extreure un punt que li permet mantenir la distància amb el que va quedar clar que és un rival directe per al nou objectiu dels blanc-i-blaus aquest curs, que no és cap altre que la salvació. No es va produir res del que s’esperava d’un equip conscient que viu immers en una involució, ja que d’empenta només en va posar el Deportivo, que va mostrar una imatge força més digna.

Una jornada més, l’Espanyol va tornar a convertir un partit que semblava propici per invertir la depressió en una tortura que sembla perenne aquest curs. Quan visites el segon pitjor classificat, acabes demanant l’hora i celebres el punt obtingut, confirmes que l’ambició de l’equip és gairebé mínima. La Lliga se li està fent molt llarga a un Espanyol que va tornar a emportar-se un resultat immerescut. Com havien fet en les últimes jornades, els blanc-i-blaus van tornar a patir en excés, aquest cop contra un Deportivo que sí que va saber transformar la necessitat en motivació, joc i empenta. Els gallecs van acabar ofegant un Espanyol que va limitar-se a defensar, sense mostrar cap argument per guanyar un rival que, per moments, va semblar un dels grans d’Europa.

La posada en escena dels blanc-i-blaus no va sorprendre ningú. Amb Óscar Duarte i Piatti com a úniques novetats en l’onze, el pla de partit va ser el mateix de sempre: un joc avorrit i previsible que no va arribar a incomodar en cap moment un Deportivo que va començar veient-les venir i va acabar generant un setge que, per miracle, no va acabar en golejada. Els gallecs van merèixer més contra un Espanyol que té en Diego López un sant. El porter va tornar a aturar, aquest cop a Lucas Pérez, un penal decisiu, però si encara no ha guanyat aquest curs en Lliga és pel joc mediocre del seu equip.

En un partit que va començar amb joc directe i vertical per part de tots dos conjunts, l’Espanyol va intentar tenir la pilota, però cada atac era pla i lent i mai aconseguia sorprendre un Deportivo ben plantat. Baptistão, al minut 24, va enviar als núvols l’ocasió més clara. A partir d’aquí, els gallecs van anar creixent en el partit controlant la pilota i les ocasions. Cartabia va topar amb la creueta i Andone amb el travesser, i s’agreujava així la mala sort d’un Deportivo que ho buscava sense èxit. Amb Riazor convertit en una olla de pressió, l’Espanyol va tancar-se a treure aigua i a resar. Resar perquè acabi aviat un curs en què, si no reacciona, pot acabar prenent molt de mal.