El ‘no’ de De Ligt canvia les prioritats del Barça en defensa

BarcelonaNormalment, quan la direcció esportiva d’un club de futbol té un objectiu en el mercat de fitxatges, valora en paral·lel una sèrie d’alternatives per si no pot assolir-lo. Al Barça hi ha exemples recents de plans B que han acabat posant-se la samarreta culer. L’any 2016, Robert Fernández i Luis Enrique volien que el cèlebre quart davanter -per darrere del trident que formaven Messi, Suárez i Neymar- fos Kevin Gameiro i al final es van haver de conformar amb Paco Alcácer. L’estiu següent, quan Dani Alves va decidir acabar contracte, va ser Nélson Semedo i no Héctor Bellerín l’encarregat d’omplir el forat en la posició de lateral dret. I no fa ni un any, Malcom va ser la solució assequible que Pep Segura va trobar a la negativa del Chelsea a vendre Willian. Aquesta seqüència, però, no es repetirà per compensar el fet que Matthijs de Ligt hagi decidit continuar la seva prometedora carrera al Juventus.

Segons han confirmat fonts del Barça a l’ARA, no hi ha alternativa prevista al fitxatge frustrat del central holandès. “Era De Ligt o De Ligt”, afegeixen des de Sant Joan Despí. Per tant, Ernesto Valverde i el seu staff ja treballen amb la idea de tirar tota la temporada amb Gerard Piqué, Clément Lenglet, Samuel Umtiti i Jean-Clair Todibo com a opcions naturals per al centre de la defensa. En relació a l’estiu passat, tornarà la simetria -dos centrals per perfil- i baixarà la mitjana d’edat després que Thomas Vermaelen hagi esgotat el seu contracte. Dues premisses que, en realitat, també anaven associades a l’arribada de De Ligt. La diferència és que sense el capità oranje a la llista d’altes, el rendiment de Todibo, aposta de Pep Segura i Éric Abidal, tindrà més ulls al damunt, mentre que el genoll esquerre d’Umtiti generarà més problemes a l’entrenador en cas que no giri del tot rodó.

Aquest és el diagnòstic que fan al Barça del centre de la defensa un cop s’ha escapat el fitxatge de De Ligt -demanava 10 milions d’euros anuals i no veia del tot clar que fos titular indiscutible-. Un punt de vista que, alhora, desprèn certa aroma de lliçó apresa després de la poca confiança que Valverde va dipositar en Yerry Mina i Jeison Murillo, dues solucions sense continuïtat. Però tot just comença la pretemporada i no es pot assegurar al 100% que l’entrenador no vegi mancances en la posició abans del final del mercat. Ha de tenir temps, per exemple, de confirmar si Todibo, que només ha jugat 157 minuts, està preparat per compartir responsabilitats amb Piqué, Lenglet i Umtiti.

Ni Cucurella ni Miranda

Un cop presentat Griezmann i descartat De Ligt -i, de moment, qualsevol altre central-, ara la direcció esportiva dirigeix els esforços a trobar un lateral esquerre que sigui capaç d’obrir una alternança amb Jordi Alba. Ni Miranda ni Cucurella van convèncer Valverde després de la venda de Lucas Digne l’estiu passat, cosa que va deixar el lateral de l’Hospitalet sense competència durant tota la temporada.

En aquest sentit, RAC1 ha informat les últimes hores sobre l’interès del Barça en Júnior Firpo. Promocionat per Quique Setién gràcies a la seva vocació ofensiva, el jove carriler del Betis (22 anys) té una clàusula de rescissió negociable de 40 milions d’euros. Tindria un sou baix i ocuparia plaça comunitària tot i ser dominicà.

Aleñá complau De Jong i li cedeix el dorsal 21

A diferència de Griezmann, que portarà el dorsal 17 perquè el 7, el que més li agrada, encara té propietari - Coutinho -, l’altre fitxatge il·lusionant que ha fet el Barça aquest estiu, Frenkie de Jong, sí que durà a l’esquena el seu número preferit. El migcampista holandès jugarà amb el 21, igual que feia amb l’Ajax. Ha tingut sort perquè Carles Aleñá, que duia aquest dorsal fins ara, l’hi ha cedit. A partir d’ara, el migcampista de Mataró portarà el número 19, que el curs passat va tenir dos propietaris: primer Munir El Haddadi i després Kevin-Prince Boateng.