Reacció al cas Valíeva: per competir en patinatge artístic caldrà tenir 17 anys

BarcelonaL'escàndol que va afectar Kamila Valíeva, la patinadora russa de només 15 anys que va acabar sent víctima de la pressió i l'estrès en els darrers Jocs Olímpics d'Hivern a Pequín, va ser la gota que va fer vessar el got i, finalment, la Unió Internacional del Patinatge (ISU) ha intervingut en l'assumpte. Fa anys que el debat està sobre la taula, però no ha sigut fins aquest dimarts que l'ens internacional ha decidit augmentar dels 15 fins als 17 anys el límit mínim d'edat dels patinadors sènior amb l'objectiu de protegir la seva "salut física, mental i el seu benestar emocional", segons detalla l'organisme en un comunicat.

"És una decisió històrica", ha afirmat el president de l'ISU, Jan DIjkema. La reforma ha rebut el suport i la llum verda dels delegats de fins a 100 països. El canvi s'aplicarà de forma progressiva. La temporada 2022-23 tot continuarà igual, mentre que el curs 2023-24 el límit passarà a ser de 16 anys. Finalment, l'edat mínima, que quedarà fixada en 17 anys, s'aplicarà a partir de la temporada 2024-25. L'organisme, que celebra un congrés internacional aquesta setmana a Tailàndia, posa en relleu haver arribat per fi a prendre aquesta decisió. D'aquesta manera aborda una reforma que ja havia estat damunt la taula molt abans del cas Valíeva.

La patinadora de 15 anys va ser la primera dona a fer un salt quàdruple als Jocs, durant el triomf dels russos al concurs per equips. Un dia després va començar el malson: és quan va sortir a la llum que havia donat positiu durant un control fet el desembre de l'any passat, als campionats estatals russos. La patinadora havia pres un medicament contra l'angina de pit que només prenen els adults, una substància prohibida perquè s'entén que ajuda als esportistes a cansar-se menys. Al ser un cas de positiu que va passar a Rússia, va ser l'agència contra el dopatge russa la que va sancionar la jove, que va presentar un recurs per poder seguir als Jocs argumentant que tenia dret a defensar-se.

El Tribunal de l'Arbitratge Esportiu (TAS) li va donar la raó basant-se en un principi d'evitar danys: si la feien fora i es demostrava que era innocent, s'hauria deixat Valíeva sense opcions de guanyar medalla. En canvi, si Valíeva guanyava però es demostrava que s'havia dopat, sempre es podia retirar la medalla. Però el cas va afectar de ple l'autoestima de la patinadora. Malgrat ser la gran favorita per endur-se l'or, va ser víctima de la pressió en la final individual i es va enfonsar.

"Quan vaig veure la prova per la televisió em vaig sentir molt pertorbat. Veure-la lluitar al gel, com intentava recompondre's, acabar el seu exercici... Es podia veure en el seu llenguatge corporal que estava sotmesa a un estrès molt alt", va declarar llavors el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach. "Potser hauria preferit abandonar la pista de gel i mirar de deixar aquesta història de forma definitiva", afegiria el mandatari. Valíeva, que va tornar a competir al març, va patir diverses caigudes i no va poder contenir les llàgrimes en aquella última prova a Pequín.